Nemus, núm 12. 2022
10,3 MB
Pòrtic
Lo pi de Formentor. Poema de Miquel Costa i Llobera. 1875. Els pins mediterranis ibèrics i balears
Carlos Fabregat Llueca............................................................................................................................................................................................................pp. 8-14
558 KB
Articles.
Nou registre de blocs de tsunamis a la costa rocosa de Binidalí (S de Menorca, illes Balears)
New record of tsunami boulders on the rocky coast of Binidalí (Menorca, Balearic Islands)
José Ángel Martín-Prieto, Francesc Xavier Roig-Munar, Antonio Rodríguez-Perea & Bernadí Gelabert................................................................................pp.16-23
1.80 MB
ABSTRACT
Les costes S i SE de Menorca són espais susceptibles de rebre l’impacte dels tsunamis generats al N d’Àfrica. Els efectes es manifesten amb la presència de blocs sobre els seus penya-segats. En aquest treball es descriuen i analitzen blocs de tsunami a les costes rocoses del S de Menorca, a Binidalí. Es tracta de 17 blocs que es troben a una altitud mitjana de 11,9 m s. n. m., a una distància de 55 m de la cornisa del penya-segat, i amb un pes mitjà de 3,8 T. A partir de les seves dimensions, disposició i de l’aplicació d’equacions hidrodinàmiques es calculen els valors necessaris pel seu desplaçament, atribuïts als efectes de sobre-elevació (run-up) de grans fluxos de tsunami sobre el penya-segat. El treball és una nova aportació a la presència de blocs a la Mediterrània occidental.
Mots clau:
Menorca, costa rocosa, penya-segats, blocs de tsunami
The S and SE coasts of Menorca are areas that can be affected by the impact of tsunamis generated in North Africa. Their effects are manifested by the presence of boulders on the top of the cliffs. This paper describes and analyses a new location of tsunami boulders on the rocky southern coasts of Menorca at Binidalí. A total of 17 boulders that are located at an average height of 11.9 m a. s. l., an average distance of 55 m from the edge of the cliff, and an average weight of 3.8 T. Based on their dimensions, disposition and the application of hydrodynamic equations, the necessary values for the displacement of these boulders are calculated and attributed to the run-up effect of large tsunami flowing onto the cliff. This paper is a new contribution to the presence of boulders in the western Mediterranean.Key words:
Key words:
Menorca, rocky coastline, boulders, tsunami.
Francesc Xavier Roig-Munar, Pablo del Toro Piñero, Oliver Olivo Batista, Carla Garcia-Lozano Juan José Uranga González, Bernardí Gelabert Ferrer & Antonio Rodríguez-Perea...........................................................................................................................................................................................................................pp. 24-30
2,01 MB...
ABSTRACT
Se registra por primera vez en la isla caribeña de la Española, República Dominicana, la presencia de bloques de grandes dimensiones ubicados sobre la costa rocosa y relacionados con eventos extremos. Se trata de bloques dispersos, algunos con imbricación, y ubicados en la costa de Sardinilla (San Pedro de Macorí, la Romana), S de República Dominicana. El registro amplía los estudios de bloques en el Caribe y abre la puerta a nuevas investigaciones relacionadas con eventos de ciclones y/o tsunamis en los países de Haití y República Dominicana.
Mots clau:
Caribe, bloques, costa rocosa, eventos extremos, isla Española, República Dominicana.
The presence of large boulders located on a rocky coast and related to extreme events is registered for the first time on the Caribbean island of Hispaniola. These are scattered boulders, some overlapping, found on the coast of Sardinilla (San Pedro de Macorí la Romana), in the south of the Dominican Republic. The discovery expands boulders studies in the Caribbean and opens the door to new research related to cyclone and/or tsunami events in Haiti and the Dominican Republic.
Key words:
Caribbean, boulder, rocky coast, extreme events, island Española, Dominican Republic.
A paisaxe protexida dos Penedos de Pasarela e Traba (Costa da Morte, Galicia)
The protected landscape of Penedos de Pasarela and Traba (Costa da Morte, Galicia)
Augusto Pérez-Alberti................................................................................................................................................................................................................. pp. 31-47
1,86 MB
ABSTRACT
O macizo granítico de Pasarela e Traba atópase na Costa da Morte (Galicia, NO de España) e presenta unha disposición Norte-Sur. Na zona predomina a granodiorita biotitítica de idade hercínica tardía, cuxo mineral principal é o feldespato rico en potasio. Tratase dun material granítico de grande uniformidade e grao groso, que o distingue dos granitos de dúas micas que aparecen máis cara o leste. O lugar oficialmente chamado Penedos de Pasarela e Traba foi declarado o 12 de xaneiro de 2009 como paisaxe protexida pola Xunta de Galicia. Para a presente investigación creouse un modelo dixital de elevacións (MDE) de 2 metros de resolución. A partir deste e con ortofotografías cunha resolución espacial de 15 cm construíronse mapas de pendentes e debuxáronse 7.038 polígonos con límites moi variados e 1.785 liñas de fractura. Obtívose a superficie das primeiras e coas segundas elaborouse un mapa de densidade de fracturación. Todo iso, xunto co traballo de campo, permitiu identificar e xeolocalizar 92 xeoformas singulares con deseños xeométricos, antropomórficos ou zoomórficos que fan dos Penedos un lugar de importancia internacional.
Paraules clau:
Galicia, Península Ibérica, xeomorfoloxía granítica, Penedos de Pasarela.
The granite massif of Pasarela and Traba is located in Costa da Morte (Galicia, NW Spain) and their orientation is North-South. This area is dominate by biotite granodiorite, of late hercinic age, whose main mineral is the feldspar rich in potassium. This is a granite material with a great uniformity and coarse grain, which distinguishes it from two micas granites. that appear further east. The officially called Penedos de Pasarela e Traba was declared as protected landscape on January 12, 2009, by the autonomous government of Galicia. For the present investigation, a 2-meter resolution Digital Elevation Model has been created. From this data and with the 15 cm of spatial resolution orthophotographys, slope maps have been constructed and 7,038 polygons with very varied limits and 1,785 fracture lines have been drawn. The surface area of the first ones has been obtained and with the second ones a fracture density map has been elaborated. All of this and the fieldwork surveys, has made it possible to identify and geolocate 92 singular geoforms with geometric, anthropomorphic or zoomorphic designs that make the Penedos a place of international importance.
Key words:
Galicia, Iberian Península, granitic geomorphology, Penedos de Pasarela.
Pérdida de sedimento asociada a la retirada de depósitos de Sargassum spp. en las playas del Caribe
Francesc Xavier Roig-Munar, Oliver Olivo Batista, Pablo del Toro Piñero, Antonio Rodríguez- Perea, Bernadí Gelabert Ferrer, & Carla Garcia-Lozano....................................................................................................................................................................................................................................pp. 48-63
1,93 MB
ABSTRACT
La retirada de restos vegetales de Sargassum spp. depositados sobre la playa emergida constituyen una parte de la limpieza de playas en el Caribe. Estas gestiones realizadas a lo largo de las últimas décadas han dado lugar a la pérdida de superficies y volúmenes de playa y dunas. El estudio analiza los volúmenes de sedimento retirados mediante la limpieza de Sargassum spp. en 12 playas de México y República Dominicana, cuantificando el volumen total en 18.987,3 m3, con un 61,23 % de sedimento intercalado, equivalente a 9.872,36 T de arena. Este tipo de gestión supone un impacto geomorfológico continuo con una importante pérdida de sedimento anual que afecta a la estabilidad del balance sedimentario del sistema playa.
Mots clau:
Caribe, Sargassum spp., limpieza de playas, erosión
Part of the cleaning of beaches in the Caribbean islands involves the removal of Sargassum spp. that remains deposited on the emerged beach and dunes. The study analyses the volumes of sediment removed with the Sargassum spp. at 12 beaches in México and the Dominican Republic, quantifying the volume of material removed at 18,987.3 m3, of which an estimated 61.23 % (or 9,872.36 T) was sand. This kind of management involves a conti- nuous geomorphological impact with an important loss of sediment that affects the stability of the sedimentary balance of the beach system.
Key words:
Caribbean, Sargassum spp., beach cleaning, erosion.
Àngel Manuel Hernández Cardona........................................................................................................................................................................................ pp. 64-86
778 KB
ABSTRACT
Sant Llorenç del Munt i l’Obac és el nom que reben dos massissos situats entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, a la província de Barcelona (Catalunya). Una gran part d’aquest territori correspon al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que té una superfície de 137 quilòmetres quadrats. El punt culminant és la Mola (1.103 m). A la part sud hi ha esquistos i vulcanites del paleozoic, i també una intrusió granítica i una faixa de materials triàsics. Tanmateix, la major part dels dos massissos és constituïda per conglomerats de l’eocè. El clima és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns benignes. Les pluges es concentren a la primavera i sobretot a la tardor. Pel que fa a la vegetació, hi predomina l’alzinar, sovint amb pins i a vegades amb roures. També són comunes les brolles, les pastures seques i les plantes rupícoles. La flora, de caràcter bàsicament mediterrani, és molt rica, amb més d’un miler d’espècies. Respecte a les gramínies o poàcies, cal subratllar que és una de les famílies de fanerògames més importants, amb més d’11.000 espècies, a la qual pertanyen els cereals, base de l’alimentació humana i del bestiar. Són plantes quasi sempre herbàcies. Les fulles són estretes i paral·lelinèrvies. Les flors solen ser hermafrodites, amb tres estams i dos estigmes plomosos, però no tenen periant sinó que presenten a la base un lemma i una pàlea. Una o més flors s’agrupen en una espigueta, la qual duu a la base dues glumes. Les espiguetes, a la vegada, s’agrupen en espigues, raïms o panícules. El fruit és una cariopsi. La metodologia en l’estudi de les gramínies consisteix en l’observació de la planta a la natura i també del seu examen a casa o en el laboratori, amb la utilització d’una lupa de mà o binocular. Estudis especialitzats requereixen altres tècniques. En molts casos és important l’assecatge i premsat de les plantes per a la seva conservació en herbari. Les gramínies eren les plantes menys conegudes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, coneixement que ara s’ha ampliat enormement. Els resultats d’aquest estudi han estat la confecció d’un catàleg actualitzat i comentat de 107 espècies (cinc de les quals amb dues subespècies presents a la contrada), i la realització de claus dicotòmiques d’identificació, una important eina de treball per a investigacions futures.
Paraules clau:
Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Barcelona, el Vallès Occidental, el Bages, gramínies, catàleg actualitzat, claus d’identificació.
Sant Llorenç del Munt i l’Obac is the name given to two massifs located between the counties of el Vallès Occidental and el Bages, in the province of Barcelona (Catalonia). A large part of this territory corresponds to the Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, which has an area of 137 square kilometers. The highest point is La Mola (1,103 m). In the southern part there are Paleozoic schists and vulcanites, as well as a granitic intrusion and a strip of Triassic materials. However, most of the massifs are of Eocene conglomerates. The climate is Mediterranean, with hot summers and mild winters. Rainfall is concentrated in spring and, specially, in autumn. In terms of vegetation, woods of holm oak predominate, often mixed with pine and sometimes with oak. Shrubs, dry meadows and rock-dwelling plants are also common. The flora, basically Mediterranean, is very rich, with more than a thousand species. With regard to grasses or Poaceae, it should be emphasized that this is one of the most important families of Phanerogams, with more than 11,000 species identified, and to which cereals, the basis of both the human and livestock food chain, belong. They are almost always herbaceous plants. The leaves are narrow with parallel nerves. The flowers are usually hermaphrodites, with three stamens and two feathery stigmas, but instead of a perianth they have a lemma and a palea at the base. One or more flowers are grouped in a spikelet, which bears two glumes at the base. The spikelets, in turn, are grouped into spikes, racemes or panicles. The fruit is a caryopsis. The methodology in the study of grasses consists of observing the plant in nature and also examining it at home or in the laboratory, using a hand-lens or a dissecting microscope. Specialized studies require other techniques. In many cases it is important to dry and press the plants for conservation in herbarium. Grasses were the least known plants in Sant Llorenç del Munt and l’Obac, the knowledge of which that has now expanded enormously. The results of this study have been the preparation of an updated and annotated catalogue of 107 species (five of which with two subspecies in the area), and the realization of dichotomous identification keys, an important working tool for future research.
Key words:
Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Barcelona, el Vallès Occidental, el Bages, grasses, updated catalogue, identification keys.
Una nova varietat de Juniperus phoenicea (Cupressaceae) per a Castelló i Tarragona
A new variety of Juniperus phoenicea (Cupressaceae) from Castelló and Tarragona provinces
P. Pablo Ferrer-Gallego, Emilio Laguna, Roberto Roselló, Romà Senar & Juan B. Peris.......................................................................................................pp. 87-98.
873 KB
ABSTRACT
Es descriu i il·lustra una nova varietat de Juniperus phoenicea L. (Cupressaceae) per a l’est peninsular ibèric, i se’n presenta una descripció morfològica i els principals caràcters diagnòstics. Aquesta nova varietat s’ha trobat formant una població d’uns 40 exemplars a la serra d’Irta (Castelló), on es presenta en matollars de segona línia, no directament sobre el penya-segat litoral, i també a Siurana (Tarragona) on els exemplars s’han localitzat als voltants del poble, dins d’una vegetació de pi blanc (Pinus halepensis Mill.).
Key words:
Comunitat Valenciana, Cupressaceae, Espanya, Juniperus phoenicea, taxonomia, varietat
A new subspecies of Juniperus phoenicea L. (Cupressaceae) for the Iberian Peninsula is described and illustrated. A morphological description and the main diagnostic characters are discussed. This new variety, forming a population of ca. 40 individuals, has been found in the 2nd line coastal shrublands of the Irta mountains (Castelló, Spain), but not directly on the shoreline cliffs. Another population has also been located in Siurana (Tarragona), where the plants have been found around the village within a copse of white pine (Pinus halepensis Mill.).
Mots clau:
Valencian Community, Cupressaceae, Spain, Juniperus phoenicea, taxonomy, variety
Albert Guillén, Roberto Roselló, P. Pablo Ferrer-Gallego & Juan B. Peris............................................................................................................................ pp. 99-103.
1,14
MB
ABSTRACT
Es proposa una nova associació de l’aliança Hipericion ericoidis (Teucrio roselloi-Hypericetum ericoidis) pròpia de la serra de Cullera (València, Espanya).
Mots clau:
Fitosociologia, Cullera, València, sintaxonomia, matollar camefític
A new association of the Hypericion ericoidis alliance (Teucrio roselloi-Hypericetum ericoidis), typical of the Sierra de Cullera (Valencia, Spain) is proposed.
Key words:
Phytosociology, Cullera, Valencia, syntaxonomy, camephytic scrub
Juan R. Vázquez, Albert Guillén, Roberto Roselló, P. Pablo Ferrer-Gallego & Juan B. Peris...............................................................................................pp. 104-110.
497
KB
ABSTRACT
Es descriu una associació nitròfila nova Beto vulgaris-Atriplicetum suberecti, amb dues subassociacions noves per a la Comunitat Valenciana (Espanya).
Mots clau:
Comunitat Valenciana, fitosociologia, neòfits, sintaxonomia
A new nitrophilous association Beto vulgaris-Atriplicetum suberecti, with two new sub-associations are described for the Valencian Community (Spain).
Keywords:
Valencian Community, phytosociology, neophytes, syntaxonomy
Josep Pintó, Francesc X. Roig-Munar, Carla Garcia-Lozano & Diego Varga.....................................................................................................................pp. 111-121.
606
KB
ABSTRACT
S’ha estudiat la presència de la savina litoral (Juniperus turbinata Guss.) al litoral català, la seva distribució geogràfica a una escala de detall, i la comparació de la seva estructura i dinàmica amb els savinars de l’illa de Mallorca (Juniperetum lyciae Molinier ex O. Bolòs 1967). Els savinars litorals mostren preferència pels dipòsits eòlics de sorra, malgrat que es troben individus aïllats també sobre substrats rocosos de calcarenita situats a la vora del mar. Fitosociològicament s’enquadren a l’associació Juniperetum lyciae, encara que faltin algunes espècies característiques de l’aliança i l’associació. A causa de la intensa urbanització de les zones properes, el savinar costaner suporta una elevada freqüència humana, que provoca la compactació i l’erosió del mantell eòlic que li serveix de substrat, a més de la competència amb espècies com els pins i el llentiscle que posen en risc la seva conservació a mitjà termini.
Mots clau:
savinar litoral, Juniperus turbinata, Mediterrània O, costa catalana
The presence of the coastal savin (Juniperus turbinata Guss.) on the Catalan coast, its geographical distribution on a detailed scale and the comparison of its structure and dynamics with some coastal savins (Juniperetum lyciae Molinier ex O. Bolòs 1967) from the island of Mallorca have been studied. Coastal savins show a preference for aeolian deposits of sand, although isolated individuals are also found on rocky calcarenite substrates located on the shore. Phytosociologically, they fit into the Juniperetum lyciae association, although some characteristic species of the alliance and association are missing. Due to the intense urbanization of nearby areas, the coastal savin supports a high level of human activity, which causes the compaction and erosion of the aeolian mantle of sand that serves as a substrate, as well as competition with species such as pines and mastic that endangers its conservation in the medium term.
Keywords:
coastal juniper, Juniperus turbinata, W. Mediterranean, Catalan coast
Alain Cluzaud & Àlex Ossó....................................................................................................................................................................................................pp. 122-136.
596 KB
ABSTRACT
Un nouvel assemblage de décapodes du Rupélien (Oligocène inférieur) du Bassin aquitain recueilli dans les affleurements de Gaas (Landes, France) est décrit ici pour la première fois. Malgré la nature fragmentaire des restes, au moins six taxons différents ont été reconnus au niveau familial ou générique. Parmi eux, des restes d’Oligosella (Alpheidae) ont été identifiés et pourraient représenter le plus ancien enregistrement de cette famille. Une carapace bien conservée a permis de décrire un nouveau crabe Leucosiidae : Aquitainotlos gaasensis nov. gen. et nov. sp. De plus, des restes de Derilambrus, Palaeocarpilius et Necronectes sont identifiés et décrits.
Mots clau:
Bassin d’Aquitaine, Oligocène, Alpheidae, Eubrachyura, Leucosioidea, Portunoidea
A new decapod assemblage, from the Rupelian (early Oligocene) of the Aquitanian basin recovered in the outcrops of Gaas (Landes, France) is reported herein for the first time. Despite the fragmentary nature of the remains, at least six different taxa have been recognized at familial or generic level. Among them, the remains of Oligosella (Alpheidae) have been identified and these might represent the oldest record for the genus. A well-preserved carapace has allowed a new Leucosiidae crab to be described: Aquitainotlos gaasensis nov. gen. and nov. sp. The remains of Derilambrus, Palaeocarpilius, and Necronectes are also identified and described.
Keywords:
Aquitaine Basin, Oligocene, Alpheidae, Eubrachyura, Leucosioidea, Portunoidea
Josep Quintana Cardona................................................................................................................................................................................................pp. 137-147.
531 KB
ABSTRACT
El estudio de varios individuos del género Testacella J. Gray, 1840 de Menorca y Mallorca y su comparación con otras poblaciones europeas incluidas en el grupo scutulum (caracterizadas por un pene sin ningún tipo de dilataciones o flagelos) ha revelado la existencia de diferencias a nivel conquiliológico y de la anatomía externa relativas a la peculiar morfología del margen posterior de la concha y a la terminación de los dos extremos posteriores de los surcos laterales. La presencia de huevos y conchas fósiles de Testacella en los yacimientos del Plio-Pleistoceno de Menorca indican su carácter autóctono. Se considera que las poblaciones actuales de Testacella derivan de las poblaciones prehumanas, ya que no existen diferencias significativas en la morfología de las conchas. Por su carácter autóctono, y por las diferencias antes citadas, las poblaciones de Menorca y Mallorca representan una nueva especie endémica de distribución gimnésica, dada la semejanza morfológica en las poblaciones de las dos islas, si bien es cierto que serán necesarios estudios moleculares con los que confirmar o desmentir tal hipótesis. La nueva especie posee un claro carácter críptico, debido a que las diferencias con el resto de poblaciones incluidas en el grupo scutulum son muy pequeñas, razón por la cual han pasado inadvertidas o han sido obviadas de forma sistemática. Sin embargo, tales diferencias adquieren un nuevo significado a la luz de su contexto histórico, en el que las poblaciones de Menorca y Mallorca han evolucionado, de manera aislada, desde el Paleógeno, época en la que se inició la fragmentación del escudo hercínico y la separación de las Baleares de la península Ibérica.
Mots clau:
Otto Lidenbrock, Jules Verne, Fragmentación del Escudo Hercínico, Paleógeno, Especie Críptica, Aislamiento evolutivo.
The study of several individuals of the genus Testacella J. Gray, 1840 from Menorca and Mallorca and their comparison with other European populations included in the scutulum group (characterized by a penis without any type of dilatations or flagella) has revealed the existence of differences at conchological and external anatomy level related to the peculiar morphology of the posterior margin of the shell and the termination of the two posterior ends of the lateral grooves. The presence of fossil eggs and shells in the Plio-Pleistocene deposits of Menorca indicate its autochthonous character. It is considered that the extant Testacella of Menorca derive from pre-human populations, since there are no significant differences in the morphology of extant and fossil shells. Due to their autochthonous character and the aforementioned differences, the populations of Menorca and Mallorca represent a new endemic species with a distribution specific to those islands, although it is true that molecular studies will be necessary to confirm or disprove this hypothesis. The new species has clearly cryptic characteristics, since the differences with the rest of the populations included in the scutulum group are very small, which is why they have gone unnoticed or have been ignored. However, such differences take on a new meaning in light of their biogeographic context, in which the populations of Menorca and Mallorca have evolved, in isolation, since the Paleogene, the period in which the fragmentation of the hercynian shield and the separation of the Balearic Islands from the Iberian Peninsula began.
Keywords:
Otto Lidenbrock, Jules Verne, Hercynian Shield Fragmentation, Paleogene, Cryptic Species, Evolutionary Isolation
Una nueva especie del género Corbicula (Bivalvia: Cyrenidae) presente en el bajo Ebro
A new species of the genus Corbicula (Bivalvia: Cyrenidae) in the lower Ebro River
Joaquín López-Soriano & Sergio Quiñonero-Salgado.................................................................................................................................................................pp. 148-159.
1,22 MB
ABSTRACT
El género Corbicula presenta numerosos taxones invasivos en la península Ibérica y Europa. En el bajo Ebro se han descrito un total de seis morfoespecies, en base a las características de sus conchas, y a la presencia de poblaciones estables y bien definidas. Recientemente se observó en un pequeño canal de regadío del delta del Ebro una composición anómala de morfotipos de ejemplares juveniles, que no concordaba con lo que había previamente descrito. El análisis morfológico y morfométrico de esta población muestra la presencia de un taxón diferenciado, que no se puede adscribir a ninguna de las morfoespecies previamente descritas. Finalmente, en 2021 se localizó una población en el río Ebro de este nuevo taxón, con especímenes adultos. Estos datos muestran la multiplicidad de taxones del género que están llegando a Europa, muy posiblemente en episodios independientes de introducción.
Mots clau:
invasiones, morfoespecies, hotspot, xenodiversidad
The genus Corbicula includes many invasive taxa both in the Iberian Peninsula and Europe. In the lower course of the Ebro River, a total of six morphospecies have been described, based on shell characteristics, and the presence of established and well-defined populations. Recently, an anomalous composition of morphotypes of rather juvenile specimens was observed at a small irrigation canal in the Ebro Delta, which was not concordant with the previously described situation. The morphological and morphometric analysis of this population showed the presence of a differentiated taxon, impossible to ascribe to any of the species previously known in the area. Finally, in 2021, a population of this taxon was found in the Ebro River, including some adult specimens. These data show the multiplicity of the taxa of this genus arriving into Europe, likely in independent introduction episodes.
Keywords:
invasions, morphospecies, hotspot, xenodiversity
A new genus and new species of valvatiform Hydrobiidae for the North-East Iberian Peninsula
Un nou gènere i una nova espècie d’hidròbid valvatiform del NE de la península Ibèrica
Joaquín López-Soriano, Sergio Quiñonero-Salgado, Álvaro Alonso Suárez, Emilio Rolán & Peter Glöer4 .........................................................................pp. 160-167
1.37 MB
ABSTRACT
Es descriuen un nou gènere i una nova espècie de mol·lusc valvatiforme estigobi de la família Hydrobiidae de la conca del riu Fluvià, a Catalunya, d’acord amb caràcters morfològics de la conquilla i peculiaritats de l’aparell reproductor masculí.
Mots clau:
aigua dolça, biodiversitat, estigobiont, gastròpodes, Catalunya
A new genus and a new species of valvatiform stygobiotic mollusc of the family Hydrobiidae are described for the Fluvià River basin, in Catalonia, based on morphologic traits of the shells and peculiarities of the male reproductive system.
Keywords:
freshwater, biodiversity, stybobitic, Gastropoda, Catalonia
Nomenclature of Helicidae (Gastropoda: Pulmonata) endemic to the Balearics
Nomenclatura dels Helicidae (Gastropoda: Pulmonata) endèmics de les Balears
Cristian R. Altaba.................................................................................................................................................................................................................pp. 168-186
370 KB
ABSTRACT
Es revisa la nomenclatura dels helícids endèmics actuals coneguts de les Balears. Els noms emprats per a aquests tàxons han estat subjectes a una confusió d’opinions i concepcions errònies. De la mateixa manera, els arbres filogenètics publicats són afectats per artefactes topològics. La revisió taxonòmica està en concordança amb la història biogeogràfica de l’arxipèlag. S’accepten tres gèneres diferenciats adaptativament: Allognathus Pilsbry, 1888, Iberellus Hesse, 1908 i Tramuntanicola Altaba, 2022. El primer inclou una sola espècie: A. graellsianus (Pfeiffer, 1848), endèmica de la part septentrional de la serra de Tramuntana a Mallorca. Aquest nom específic va ser proposat en substitució d’Helix grateloupi Graells, 1846, el qual estava ocupat prèviament per H. grateloupi Pfeiffer, 1842 de Madagascar. Al segon gènere hom hi reconeix quatre espècies: I. balearicus (Rossmässler, 1838), endèmica de la part central i meridional de la serra de Tramuntana i descrita originalment com a varietat d’Helix hispanica Rossmässler, 1838 (pertanyent aquesta a Iberus Montfort, 1810 i ocupada abans per Helix lactea var. hispanica Potiez & Michaud, 1835); I. minoricensis (Mittre, 1842), endèmica de Menorca i els illots adjacents (i localment introduïda a Eivissa), amb la subespècie I. minoricensis palumbariae Aguilar-Amat, 1933; I. companyonii (Aleron in Companyo, 1837), endèmica de Mallorca (excepte Tramuntana) i localment introduïda a la costa catalana, que fou proposada originalment en sinonímia, és el tipus d’Iberellus per designació original, i inclou la subespècie microinsular I. c. horadadae Jaeckel, 1952; i I. pythiusensis Bofill & Aguilar-Amat, 1924, endèmica de les Pitiüses, per la qual hom pot emprar el subgènere Nesiberus Haas, 1934 i que possiblement inclou I. tanitianus Forés & Vilella, 1992. Tramuntanicola comprèn només una espècie, endèmica de la Tramuntana nord: T. culminalis Altaba, 2022. Des d’aquesta base hauria de ser més fàcil continuar amb estudis sobre la filogènia, l’ecologia, l’evolució i la conservació d’aquestes valuoses espècies.
Mots clau:
Stylommatophora, Helicidae, Allognathini, illes Balears, nomenclatura zoològica, taxonomia, endemisme.
The nomenclature of the endemic helicids of the Balearic Islands is revised along with the current state of taxonomic knowledge about them. The names used for these taxa have been subject to a turmoil of opinions and misconceptions. Likewise, published phylogenetic trees are affected by topological artifacts. The revised taxonomy is in agreement with the archipelago’s historical biogeography. Three adaptively distinct genera are accepted: Allognathus Pilsbry, 1888, Iberellus Hesse, 1908 and Tramuntanicola Altaba, 2022. The former includes a single species: A. graellsianus (Pfeiffer, 1848), endemic to the northern Serra de Tramuntana in Mallorca. This species name was proposed in substitution for Helix grateloupi Graells, 1846, which is preoccupied by H. grateloupi Pfeiffer, 1842 from Madagascar. In Iberellus four species are recognized: I. balearicus (Rossmässler, 1838), endemic to the southern serra de Tramuntana and originally described as a variety of Helix hispanica Rossmässler, 1838 (preoccupied by Helix lactea var. hispanica Potiez & Michaud, 1835 and referring to a species belonging into Iberus Montfort, 1810); I. minoricensis (Mittre, 1842), endemic to Menorca and adjacent islets (and locally introduced into Ibiza), with the microinsular subspecies I. minoricensis palumbariae Aguilar-Amat, 1933; I. companyonii (Aleron in Companyo, 1837), endemic to Mallorca (except Tramuntana) and locally introduced into the Catalan coast, that was originally proposed in synonymy, is the type of Iberellus by original designation, and includes the microinsular subspecies I. c. horadadae Jaeckel, 1952; and I. pythiusensis Bofill & Aguilar-Amat, 1924, endemic to the Pytiusics, for which the subgenus Nesiberus Haas, 1934 can be used, possibly including I. tanitianus Forés & Vilella, 1992. Tramuntanicola comprises only one species, endemic to northern Tramuntana: T. culminalis Altaba, 2022. From this basis it should now be easier to proceed with studies on the phylogeny, ecology, evolution and conservation of these valuable species.
Keywords:
Stylommatophora, Helicidae, Allognathini, Balearic Islands, zoological nomenclature, taxonomy, endemism.
Josep Juárez-Ruiz & Cristian R. Altaba.............................................................................................................................................................................pp. 187-193.
1,78MB
ABSTRACT
El gènere Iberellus Hesse, 1908 (Gastropoda: Helicoidea: Helicidae: Allognathini) és un remarcable endemisme de les Balears, distribuït per la pràctica totalitat de l’arxipèlag. S’ha documentat a nombrosos jaciments del Plistocè superior, però el seu registre és fragmentari pel que fa a intervals més antics del Quaternari. En aquest treball es constata per primera vegada la presència d’aquest tàxon al Pliocè (Zanclià inferior), on és representat per Iberellus colladoi sp. nov. Aquesta troballa permet contrastar les diferents hipòtesis emeses sobre l’evolució d’aquest gènere amb dades paleontològiques, paleogeogràfiques i paleoecològiques.
Mots clau:
Pliocè, Zanclià, Iberellus, Mallorca.
The genus Iberellus Hesse, 1908 (Gastropoda: Helicoidea; Helicidae: Allognathini) is a remarkable endemism from the Balearics, dispersed across almost all of the archipelago. Although it has been documented from numerous Upper Pleistocene outcrops, its record is more fragmentary in older periods of the Quaternary. The oldest known fossil record of a land snail related to the existing Balearic endemic fauna is documented herein and named as Iberellus colladoi sp. nov. This species, which constitutes the first Pliocene record of the genus (Lower Zanclean), allows us to contrast the different hypotheses about the evolution of the genus with phylogenetic, palaeogeographical and palaeoecological data.
Keywords:
Pliocene, Zanclean, Iberellus, Mallorca.
Catopygus vilari sp. nov. (Echinoidea) de l’Aptià inferior de la conca del Maestrat
Catopygus vilari sp. nov. (Echinoidea) of the lower Aptian of the Maestrat basin
Enric Forner i Valls..............................................................................................................................................................................................................pp. 194-207.
1.25 MB
ABSTRACT
A diferència d’altres zones del món, la conca sedimentària del Maestrat (CM) no va rebre l’atenció dels equinòlegs durant el segles XIX i XX. Aquest article forma part d’un seguit d’investigacions de recerca activa al camp i publicacions de sistemàtica paleontològica, encetats a partir del 2014, que intenten suplir aquesta mancança. Aquestes investigacions tenen l’interès de poder anar completant la informació sobre la fauna de la classe Echinoidea durant el Cretaci Inferior a la CM, situada a mig camí entre les poblacions del nord d’Àfrica i les ben conegudes de França i Suïssa. Aquesta part oest del Tetis, durant aquell període, podia estar jugant un paper important en la diversificació d’alguns ordres d’equínids irregulars. Es descriu una espècie nova: Catopygus vilari, de l’Aptià inferior, formació Margues del Forcall, membre Margues de Morella la Vella; biozona Dufrenoyia furcata. El jaciment on s’han recol·lectat els tres exemplars d’aquest rar equínid es troba al municipi de Fuentes de Rubielos, comarca Gúdar-Javalambre, Aragó; subconca de Cedramán, península Ibèrica. Es conclou que cal conservar la distinció entre els gèneres Catopygus L. Agassiz, 1836 i Phyllobrissus Cotteau, 1860, prenen com a referència que la primera espècie té la part posterior recta o contraplomada per la qual cosa no es veu el periprocte en vista apical. Aquest treball suposa un petit avanç en la millora del coneixement de la fauna de la classe Echinoidea de la CM, en general, i de la subconca de Cedramán en concret. S’amplia el registre de l’ordre Cassiduloida L. Agassiz & Desor, 1847, grup molt biodivers però que per qüestions, probablement tafonòmiques, acostuma a estar representat amb molts pocs espècimens al registre fòssil.
Mots clau:
Echinoidea, Cassiduloida, Catopygus, sistemàtica, espècie nova, Aptià, Formació del Forcall, conca del Maestrat.
Unlike some other parts of the world, the Maestrat sedimentary basin (CM) did not receive the attention of equinologists during the 19th and 20th centuries. This article is part of a series of active field research projects and paleontological systematics publications, started in 2014, that try to address this shortcoming. These investigations are of interest to be able to complete the information on the fauna of the Echinoidea class during the Lower Cretaceous in the CM, located halfway between the populations of North Africa and the well- known ones of France and Switzerland. This western part of the Tethys, during that period, may have played an important role in the diversification of some orders of irregular echinoids. A new species is described: Catopygus vilari, from the lower Aptian, Margues del Forcall formation, Margues de Morella la Vella member; biozone Dufrenoyia furcata. The site where the three specimens of this rare equine have been collected is located in the municipality of Fuentes de Rubielos, Gúdar-Javalambre region, Aragon; of Cedramán sub-basin, Iberian Peninsula. It is concluded that the distinction between the genera Catopygus L. Agassiz, 1836 and Phyllobrissus Cotteau, 1860 must be preserved, taking as a reference that the first species has a straight or counter-plumb back so that the periprocte is not seen in apical view. This work represents a small step forward in improving the knowledge of the fauna of the Echinoidea class of the CM in general, and of the Cedraman sub-basin in particular. The register of the order Cassiduloida L. Agassiz & Desor, 1847, is extended, a very biodiverse group but which, probably for taphonomic reasons, is usually represented with very few specimens in the fossil record.
Keywords:
Echinoidea, Cassiduloida, Catopygus, systematics, new species, Aptian, Forcall Formation, Maestrat Basin.
Acriaster aresensis sp. nov. (Echinoidea: Cassiduloida) del Barremià d’Ares del Maestrat
Acriaster aresensis sp. nov. (Echinoidea: Cassiduloida) from the Barremian of Ares del Maestrat
Enric Forner i Valls, Manuel Saura Vilar, Juli Bayot García & Emili Gombau i Valanzuela..................................................................................................pp. 208-220
1,08 MB
ABSTRACT
Les investigacions sobre la sistemàtica de la classe Echinoidea a la conca sedimentària del Maestrat representen, en aquest moment, un dels centres d’interès actual en els estudis d’equinologia. Potser aquesta conca, al marge oest del Tetis, va jugar una paper important al Cretaci Inferior en l’aparició, radiació i dispersió d’alguns grups d’equínids. Durant els últims anys una sèrie d’estudis han contribuït a millorar el coneixement dels equinoïdeus de la conca i millorar-ne la sistemàtica. Però s’està molt lluny de completar la tasca. Aquest article només és una petita contribució per avançar cap aquest objectiu. El treball té interès perquè permet ampliar el coneixement sobre el gènere Acriaster Smith, 1991, del qual es disposava, fins ara, d’un registre fòssil mundial extraordinàriament escàs: un únic exemplar, sobre el qual es va descriure el gènere i l’espècie A. sergipensis Smith, 1991. Mitjançant aquest estudi el registre del gènere es veu ampliat a tres exemplars i dues espècies. Les noves dades ajuden a intuir la relació entre la fauna del marge oest del Tetis i les faunes americanes amb l’obertura de l’oceà Atlàntic. Es descriu una espècie nova: Acriaster aresensis. S’ha eixamplat la distribució estratigràfica del gènere Acriaster, del qual es retrocedeix el registre fins al Barremià, i la geogràfica amb la presència constatada a la conca del Maestrat. I s’ha endarrerit el registre fòssil de la família Archiaciidae Cotteau &Triger, 1869 fins al Barremià. El treball suposa una millora en el coneixement d’un gènere molt poc conegut. Permet plantejar-se una altra hipòtesi, que altera, de forma radical, el que es suposava fins ara, com a conseqüència que l’única espècie coneguda fins aquest treball era de l’Albià de Brasil. Ara es pot plantejar que l’origen del gènere Acriaster va estar al marge oest del Tetis, potser a la mateixa conca del Maestrat, des de la qual més tard va arribar a Amèrica. Aquest estudi amplia el coneixement sobre la biodiversa i complexa fauna d’equínids de la conca del Maestrat.
Mots clau:
Neognathostomata, Archiaciidae, espècie nova, sistemàtica, Barremià, conca del Maestrat.
Research on the systematics of the Echinoidea class in the Maestrat sedimentary basin is one of the current interests in echinology. Perhaps this basin, on the western margin of the Tethys, played an important role during the Lower Cretaceous in the appearance, radiation and dispersal of some groups of echinoids. In recent years, a number of studies have helped to improve the knowledge of the echinoids in the basin and to improve their systematics. But it is far from complete. This article is just a small contribution to this goal. The work is interesting because it expands the knowledge about the genus Acriaster Smith, 1991, which until now had an extraordinarily scarce world fossil record: a single specimen, on which the genus and the species were described: A. sergipensis Smith, 1991. Through this study the genus register is extended to three specimens and two species. The new data helps us to hypothesise about the relationship between wildlife on the western margin of the Tethys and American wildlife with the opening of the Atlantic Ocean. A new species is described: Acriaster aresensis. The stratigraphic distribution of the genus Acriaster has been widened, starting back in the Barremian, as well as its geographical distribution with its presence found in the Maestrat basin. The fossil record of the Archiaciidae Cotteau & Triger family, 1869, has been pushed back to Barremian. This paper improves the knowledge of a very little-known genus. It allows the raising of a different hypothesis than the present one, based on the single presence of the Acriaster in the Albian of Brazil. It is now possible that the origin of the genus Acriaster was on the western Tethys, perhaps in the same Maestrat basin, from which it later reached America. This paper expands the knowledge about the biodiversity and complex fauna of echinoids in the Maestrat basin.
Keywords:
Neognathostomata, Archiaciidae, new species, systematic, Barremian, Maestrat Basin
Parasitisme en equinoïdeus de l’Albià (Cretaci Inferior) de la serralada Ibèrica
Parasitism in echinoids from the Albian (Lower Cretaceous) of the Iberian mountains
Enric Forner, Rosa Domènech & Jordi Martinell.......................................................................................................................................................................pp. 221-236
4.19 MB
ABSTRACT
Les comunitats biològiques estan constituïdes per poblacions de diferents espècies que interactuen entre elles, sovint formant complexes estructures ecològiques. Si bé és relativament elevat el nombre de treballs que han estudiat en el registre fòssil la depredació i la relació caçador-presa, mitjançant les marques que queden en les conquilles de la víctima, són menys freqüents els estudis sobre les relacions simbiòtiques en el passat. Es descriu el gènere nou Paleothyca per la família Eulimidae i una espècie nova, Paleothyca quinionarii del Cretaci Inferior. Un segon exemplar de gasteròpode no ha pogut ser identificat a nivell taxonòmic baix, tot i que temptativament s’atribueix a la família dels eulímids. És molt rar trobar una parella simbiòtica en el registre fòssil del Cretaci Inferior. Aquest treball permet estudiar- ne dos exemples, en els quals coincideixen l’edat (Albià) i l’hoste, Washitaster delgadoi (de Loriol, 1884), un equinoïdeu irregular. És també extraordinària la troballa de conquilles fines de petits gasteròpodes cretacis, per la qual cosa resulta molt interessant el seu estudi. S’ha identificat per primera vegada l’existència de gasteròpodes de la família dels eulímids a l’Albià inferior i es proposa que ja presentaven aquest hàbit de vida ectoparàsit sobre equinoïdeus, similar a l’actual. Per tant, aquest estudi permet endarrerir fins al Cretaci Inferior el coneixement de relacions simbiòtiques entre equínids i gasteròpodes eulímids i es constata que la família ja estava representada a l’Albià.
Mots clau:
Ectoparasitisme, simbiosi, taxonomia, Gastropoda, Echinoidea, Albià, conca del Maestrat, conca Sud Ibèrica
Biological communities are made up of populations of different species that interact with each other, often forming complex ecological structures. Although studies of predation and the hunter-prey relationship in the fossil record, using the marks left on the victim’s shells, is relatively abundant, investigation into symbiotic relationships in the past is less frequent. The new genus Paleothyca of the Eulimidae family and a new species, Paleothyca quinionarii from the Early Cretaceous, are described. A second gastropod specimen has not been identified at the low taxonomic level, although it is tentatively attributed to the Eulimidae family. It is very rare to find a symbiotic pair in the Lower Cretaceous fossil record. This work allows us to study two examples, in which age (Albian) and the host Washitaster delgadoi (de Loriol, 1884), an irregular echinoid, coincide. The discovery of such fine shells of small Cretaceous gastropods is also extraordinary and which makes this study so interesting. The existence of gastropods of the eulimid family has been identified in the lower Albian for the first time and it is proposed that they already had an ectoparasitic echinoid life cycle, similar to the current one. Therefore, this study allows us to push back the presence of symbiotic relationships between echinoids and eulimid gastropods to the Lower Cretaceous and it is additionally confirmed that the Eulimidae family was already present during the Albian.
Keywords:
Ectoparasitism, symbiosis, taxonomy, Gastropoda, Echinoidea, Albian, Maestrat basin, South Iberian basin
Bioerosió en mol·luscs pleistocens de la plataforma marina catalana
Bioerosion in Pleistocene mollusks from the Catalan marine platform
Jordi Martinell & Rosa Domènech...............................................................................................................................................................................................pp. 237-261
1.67 MB
ABSTRACT
En aquest treball es revisa i actualitza el coneixement sobre les traces de macrobioerosió que apareixen en conquilles de mol·luscs del Würmià (Pleistocè superior) de la costa catalana. Les mostres procedeixen de tres grans àrees que s’anomenen Palamós, Blanes i delta de l’Ebre, i han estat obtingudes a profunditats entre 70 i 425 m sobre la plataforma marina mitjançant les xarxes d’arrossegament dels vaixells de pesca que hi feinegen. Les espècies més abundants són els bivalves Arctica islandica i Chlamys islandica i els gasteròpodes Buccinum undatum i Neptunea contraria. S’han identificat 22 icnotàxons corresponents a macrobioerosió, dels quals 17 no havien estat mai assenyalats en aquestes conquilles. Les traces més freqüents s’identifiquen com les icnoespècies Entobia ispp., Maeandropolydora sulcans, Umbichnus inopinatus, Camarichnus isp., Centrichnus concentricus i Oichnus ispp., que obeeixen a diferents comportaments ecològics. C. concentricus i C. eccentricus s’analitzen amb especial detall. La informació icnològica contribueix a millorar i expandir el coneixement sobre la biodiversitat bentònica durant el darrer període glacial de la Mediterrània i sobre les interaccions biològiques en el passat geològic.
Mots clau:
Würm, Pleistocè, bioerosió, macrobioerosió, ignologia, Catalunya, mol·luscs, mar Mediterrània
This work reviews and updates the knowledge on the macrobioerosion traces that appear in molluscan shells of the Würmian (Upper Pleistocene) of the Catalan coast. The samples come from three large areas at Palamós, Blanes and the Ebre Delta, and have been obtained at depths between 70 and 425 m above the marine platform through the trawls of the fishing boats that work there. The most abundant species are the bivalves Arctica islandica and Chlamys islandica and the gastropods Buccinum undatum and Neptunea contraria. Up to 22 ichnotaxa corresponding to macrobioerosion have been identified, of which 17 have never been reported in these shells. The most common traces are identified as the ichnospecies Entobia ispp., Maeandropolydora sulcans, Umbichnus inopinatus, Camarichnus isp., Centrichnus concentricus and Oichnus ispp., which obey to different ecological behaviors. C. concentricus and C. eccentricus are studied with special detail. Ichnological information contributes to improving and expanding knowledge about benthic biodiversity during the last glacial period of the Mediterranean and about biological interactions in the geological past.
Keywords:
Würm, Pleistocene, bioerosion, macrobioerosion, ichnology, Catalonia, mollusks, Mediterranean Sea.
Patrons de distribució i diversitat de l’avifauna a la Plana de Castelló (E de la península Ibèrica)
Miguel Tirado.............................................................................................................................................................................................................................pp. 262-277
612 KB
ABSTRACT
L’anàlisi de la diversitat α y β ens aporta informació bàsica per a la comprensió de la distribució espacial de les espècies i de la importància relativa dels hàbitats en una àrea determinada. La Plana de Castelló és una zona altament antropitzada on els canvis a l’entorn poden ocórrer a gran velocitat, per la qual cosa cal comptar amb informació sobre els patrons de diversitat espacial i temporal, tant per entendre el seu estat actual com per prendre decisions correctes sobre el seu futur. S’estudià l’ornitofauna de 7 hàbitats principals. La diversitat α va assolir les 160 espècies, amb màxims a l’aiguamoll (114), seguit del saladar (84), pastures (72), mosaic agrícola (69), matollar (66), pinar (60) i tarongerar (54). L’aiguamoll acull el major nombre d’espècies exclusives (45), per la qual cosa té més importància per al manteniment de la biodiversitat d’aus a la zona. Per períodes, els valors de diversitat més grans α es troben a l’època migratòria i a la hivernada. L’ornitofauna de la Plana de Castelló es caracteritza per una alta estacionalitat, amb un 92% d’espècies amb un component migrant a les poblacions. Per a la diversitat β es va obtenir valor de 0,226. Aquest nivell baix de similitud està propiciat per l’alta heterogeneïtat d’ambients i l’alta diversitat de nínxols. El patró de diversitat β suggereix l’existència de 4 components avifaunístics: aiguamoll, saladar, pastures i resta d’hàbitats arbrats, amb algunes diferències depenent del període considerat. En aquest treball s’analitza per primera vegada la diversitat α y β dels hàbitats de la Plana de Castelló utilitzant un índex de similitud entre els ambients més importants de l’àrea, i s’hi descriuen els patrons de diversitat i les àrees més importants per a les aus
Mots clau:
diversitat α, diversitat β, Plana de Castelló, avifauna.
The analysis of the α and β diversity provides basic information for understanding the spatial distribution of species and the relative importance of habitats in a given area. La Plana de Castelló is a highly anthropized area where environmental changes can occur at high speed, therefore it is necessary to have information on the patterns of spatial and temporal diversity, both to understand its current state and to make correct decisions about its future. The ornithofauna of 7 main habitats was studied. α diversity reached 160 species, with a maximum at wetlands (114), followed by saltmarshes (84), grasslands (72), agricultural mosaic (69), scrublands (66), pine forests (69) and orange groves (54). Wetlands hosts the highest number of exclusive species (45), and therefore has the greatest importance for the maintenance of avian biodiversity in the area. By periods, the highest diversity values are found during the migratory and wintering seasons. The ornithofauna of the Plana de Castelló is characterized by a high seasonality, with a 92% of species with a migratory component in their populations. For α diversity, a value of 0.226 was obtained. This low level of similarity is caused by the high environmental heterogeneity and the high niche diversity. The β diversity pattern suggests the existence of 4 avifaunal components: wetlands, salt marshes, grasslands, and rest of the wooded habitats, with some differences depending on the period considered. In this work the α and β diversity of the Plana de Castelló is analyze for the first time using a similarity index between the most important environments of the area, identifying the most important areas for birds
Keywords:
α diversity, β diversity, Plana de Castelló, bird fauna
Notes breus
Las Salinas de Jaraguas, una zona de gran interès naturalístic
Las Salinas de Jaraguas, an area of great naturalistic interest
P. Pablo Ferrer-Gallego, Javier Fabado, Iván Moya & Raúl Ferrer-Gallego................................................................................................................................pp. 278-280
352 KB
ABSTRACT
Es reivindica l’interès ambiental de las Salinas de Jaraguas. En aquesta zona s’han localitzat diverses espècies amb un gran valor de conservació. La preservació integral d’aquest territori és fonamental per a mantenir aquestes espècies, lligades molt íntimament a la presència d’aigua i sòls amb salinitat.
Mots clau:
Bupleurum tenuissimum, corriolet, Lythrum thymifolia, Puccinellia hispanica, València, Venta del Moro.
The environmental interest of Salinas de Jaraguas is claimed. In this area several species with conservation value have been located. The comprehensive conservation of this territory is essential to maintain these species that are linked to the presence of water and soil salinity.
Keywords:
Bupleurum tenuissimum, corriolet, Lythrum thymifolia, Puccinellia hispanica, Valencian province, Venta del Moro.
Primer registre de Sinotaia quadrata (Benson, 1842) (Gastropoda: Viviparidae) al País Valencià
Sergio Quiñonero-Salgado, Jesús Hernández Núñez de Arenas & Joaquín López-Soriano......................................................................................................pp. 281-283
264 KB
ABSTRACT
Dins les campanyes de prospecció per a la detecció d’espècies exòtiques als sistemes costaners del País Valencià s’ha localitzat, recentment, un caragol aquàtic que correspondria a una espècie de la família Viviparidae, Sinotaia quadrata. Aquesta espècie ja ha estat descrita com a invasora a diferents punts d’Europa i Amèrica. Aquesta troballa, juntament amb la d’altres exemplars de cargol poma per la mateixa zona, evidencia la gran problemàtica de la permanent arribada de noves espècies exòtiques amb alt risc d’esdevenir invasores, principalment a través dels aquaris domèstics.
Mots clau:
invasions, aigua dolça, gastròpodes, aqüicultura
Within the prospective samplings for the detection of exotic species in the coastal systems of the Valencian Community, an aquatic snail was recently found, which can be attributed to the Viviparidae species Sinotaia quadrata. This species has already been described as invasive at different points of Europe and the Americas. This finding, along with that of some apple snail specimens in the same area, highlights the huge problem of the permanent arrival of new exotic species with a high risk of becoming invasive, particularly through the aquatic pet trade.
Keywords:
invasions, freshwater, gastropods, aquaculture
First findings of Pomacea diffusa Blume, 1957 (Gastropoda: Ampullariidae) in the País Valencià
Jesús Hernández Núñez de Arenas, Jesús Villaplana, Sergio Quiñonero-Salgado & Joaquín López-Soriano.......................................................................pp. 284-287
207 KB
ABSTRACT
Dins l’àmbit de les campanyes de detecció i seguiment de flora i fauna pel territori del País Valencià, es van trobar alguns espècimens de caragol poma, que no es poden atribuir a la mateixa espècie localitzada al delta de l’Ebre. L’anàlisi de la seva conquilla permet classificar-les com a Pomacea diffusa, espècie d’ampli ús als aquaris domès- tics. Aquesta espècie ha estat habitualment classificada com a Pomacea bridgesii, nom pel qual se la coneix gene- ralment, però d’ús incorrecte. Encara és aviat per determinar si l’espècie estaria assentada en aquesta localitat. L’arribada d’espècies exòtiques de mol·luscs sembla estar accelerant-se al País Valencià els darrers anys.
Mots clau:
invasions, aigua dolça, gastròpodes, aqüicultura
Within the campaigns for the detection and follow-up of flora and fauna in the País Valencià, some specimens of apple snails were found, which cannot be attributed to the same species located in the Ebro Delta. By analyzing their shells, they can be classified as Pomacea diffusa, a species widely found in domestic aquaria. This species has been usually classified as Pomacea bridgesii, a name more generally, but erroneously, used. It is still too soon to determine if the species has established populations in the area. The arrival of molluscan exotic species in the País Valencià appears to be accelerating over the last few years.
Keywords:
invasions, freshwater, gastropods, aquaculture
Primer registre de Cerithium scabridum Philippi, 1848 (Gastropoda) a Vinaròs (el Baix Maestrat)
First record of Cerithium scabridum Philippi, 1848 (Gastropoda) in Vinaròs (el Baix Maestrat)
Enric Forner i Valls & Emma Forner-Vallès i Forner..................................................................................................................................................................pp. 288-291
629 KB
ABSTRACT
La nota documenta el primer registre de Ceritium scabridum Philippi, 1848, una espècie lessepsiana, a la platja del Fortí a Vinaròs (el Baix Maestrat). El material s’ha trobat fent recerca a la tanatocenosi de platja. S’han recollit deu conquilles en dues visites durant el mes de gener de 2022. Es confirma l’existència d’un cinquè registre a la costa mediterrània de la península Ibèrica, cosa que apunta que l’espècie està en expansió. Atesa la relativa proximitat de la població de Benicarló i els registres a la Ràpita i a les Cases d’Alcanar, i la similitud dels hàbitats, la nova troballa podria haver-se produït per la dispersió natural de les larves. En els últims anys s’ha constatat que unes poques espècies que tenen l’origen a la mar Roja, i que havien emigrat, mitjançant el canal de Suez, a la part oriental i central de la Mediterrània, traspassen ara els estrets de Messina i Sicília per arribar a la part occidental, més freda.
Mots clau:
Cerithiidae, espècies lessepsianes, invasores, Mediterrània occidental
The paper documents the first record of Cerithium scabridum Philippi, 1848, a lessepsian species, on the Fortí beach in Vinaròs (el Baix Maestrat). The material was found during searches of the beach thanatocoenosis. Ten shells were collected in two visits in January 2022. The existence of a fifth record on the Mediterranean coast of the Iberian Peninsula is confirmed, indicating that the species is expanding. Given the relative proximity of the population of Benicarló, the records in La Ràpita and Casas d’Alcanar, and the similarity of the habitats, the new finding could have been caused by the natural dispersal of larvae. In recent years, it has been reported that a few species that originated in the Red Sea, and that had migrated through the Suez Canal to the eastern and central Mediterranean, have now crossed the Straits of Messina around Sicily to reach the colder, western Mediterranean.
Keywords:
Cerithiidae, lessepsian species, invasive species, western Mediterranean
Maestratina royoi (Echinoidea) en el Aptiense inferior de la cuenca Vasco-Cantábrica
Maestratina royoi (Echinoidea) in the Lower Aptian of the Basque-Cantabrian basin
Carlos García González...........................................................................................................................................................................................................pp. 292-298
395 KB
ABSTRACT
El equínido Maestratina royoi (Lambert, 1928), de la familia Arbaciidae Gray, 1855, se había venido citando siempre, durante más de 90 años, en una zona muy limitada geográficamente, en los yacimientos de la Mola de la Garumba, (antiguamente conocido como Mola de Miró) y de la Mola d’en Camaràs, cercanos entre sí, dentro de la subcuenca de Morella, de la cuenca sedimentaria del Maestrat. Se consideraba un endemismo estricto de la cuenca. La prospección durante varios años del pequeño yacimiento del Cabo Prieto (Asturias; cuenca Vasco-Cantábrica), de la misma edad, Aptiense inferior, ha permitido la recolección de diversos ejemplares de M. royoi que motivan esta nota. Se dispone de cuatro ejemplares, algo deformados, pero que muestran los caracteres diagnósticos de la especie. Este hallazgo es concordante con la existencia de conexión entre las cuencas Vasco-Cantábrica y del Maestrat durante el Aptiense-Albiense, confirma la edad Aptiense inferior de la especie y anula la consideración de la especie M. royoi como endémica de la cuenca del Maestrat.
Mots clau:
Echinoidea, Maestratina royoi, Aptiense, Asturias, cuenca Vasco-Cantábrica
The echinoid Maestratina royoi (Lambert, 1928), of the family Arbaciidae Gray, 1855, has been cited for more than 90 years and always in a very geographically limited area. Specifically, in the fossil localities of Mola de la Garumba, (formerly known as Mola de Miró) and Mola d’en Camaràs, both close to each other, within the Morella sub-basin, of the Maestrat sedimentary basin. It was considered a strict endemism of the basin. Prospecting for several years in the small deposit of Cabo Prieto (Asturias; Basque-Cantabrian basin), of the same age, Lower Aptian, has allowed the collection of various specimens of M. royoi that motivate this note. There are four specimens that are somewhat deformed but showing the diagnostic characteristics of the species. This finding is consistent with the existence of a connection between the Basque-Cantabrian and Maestrat basins during the Aptian-Albian, confirms the lower Aptian age of the species and cancels the consideration of the M. royoi species as endemic to the Maestrat basin.
Keywords:
Echinoidea, Maestratina royoi, Aptian, Asturias, Basque-Cantabrian Basin
Washitaster delgadoi (Echinoidea) a l’Albià de Cabanes de l’Arc (subconca de la Salzedella)
Washitaster delgadoi (Echinoidea) from the Albian of Cabanes de l’Arc (la Salzedella sub-basin)
Dori Navarro, Javier Segura, Ximo Segura & Enric Forner.........................................................................................................................................................pp. 299-305
771 KB
ABSTRACT
Aquest nota dona a conèixer la troballa de la primera autora del poc freqüent equínid, l‘Spatangoida (Equinoidea) Washitaster delgadoi (de Loriol, 1884) a l’Albià de la comarca de la Plana Alta, on fins ara no s’havia trobat mai. Es publica per si és d’utilitat al debat obert, tant de la mateixa validesa del gènere Washitaster Lambert, 1927 (o considerar- lo sinònim d’Heteraster d’Orbigny, 1855); com de l’assignació genèrica de l’espècie trobada i aclarir la seua distribució estratigràfica i geogràfica. També està pendent de confirmar si aquesta espècie, situada, en termes globals, al marge oriental de la mar de Tetis està força relacionada amb totes les espècies, clàssicament considerades com pertanyents al gènere Washitaster Lambert, 1927, al marge occidental, a la zona mexicano-texana. S’han trobat quatre exemplars, de conservació deficient, però en els quals s’ha pogut reconèixer els caràcters diagnòstics de l’espècie. Un exemplar s’ha sotmès a processos de neteja físics i químics i s’ha pogut figurar i dipositar a museu. Es registra per primera vegada W. delgadoi a la subconca sedimentària de la Salzedella i se li assigna, de forma inequívoca, una edat albiana. Es discuteix la informació de treballs que registraven l’espècie a l’Aptià de la subconca de Morella. S’opta, vista la presència d’ortofascioles laterals i l’existència de tubercles especialitzats en els interambulacres adapicals, que són dos caràcters derivats, d’admetre la validesa del gènere Washitaster i d’incloure en ell delgadoi.
Mots clau:
Spatangoida, Washitaster delgadoi, sistemàtica, Albià, conca del Maestrat, subconca de la Salzedella, Cabanes de l’Arc.
This note announces the discovery by the first author of the rare echinoid Spatangoida (Equinoidea) Washitaster delgadoi (de Loriol, 1884), from the Albian of the Plana Alta region, where it has never been found before. It is published with the aim of being useful in the open debate over both the validity of the genre Washitaster Lambert, 1927 (or to be considered synonymous with Heteraster d’Orbigny, 1855) and of the generic assignment of the found species, and also to clarify its stratigraphic and geographic distribution. Also pending confirmation is whether this species, located, in global terms, on the eastern shore of the Tethys Sea, is closely related to all the other species classically considered to belong to the genus Washitaster Lambert, 1927, on the western shore, in the Mexican-Texan area. Although only four poorly preserved specimens have been found, the diagnostic features of the species have been recognised. One specimen has undergone both physical and chemical cleaning processes and has been listed and deposited in a museum. W. delgadoi is recorded for the first time in the Salzedella sedimentary sub-basin and is unequivocally assigned an Albian age. Information gathered from work that registered the species as being from the Aptian of the Morella sub-basin is discussed. It is decided, given the presence of lateral orthofascioles and the existence of enlarged tubercles in the adapical interambulacra, which are two derived characters, to recognise the validity of the genus Washitaster and to include delgadoi in it.
Keywords:
Spatangoida, Washitaster delgadoi, systematic, Albian, Maestrat basin, Salzedella sub-basin, Cabanes de l’Arc
Carlos Hoyal Pedrajo................................................................................................................................................................................................................pp. 306-309
323 KB
ABSTRACT
Se reporta un nuevo registro del raro equínido Leptosalenia barredai Forner, 2014, que sólo había sido citado previamente en tres localidades y una única en la cuenca sedimentaria Vasco-Cantábrica. Se dispone y figuran dos ejemplares del yacimiento de Venta de la Vega de Comillas (Cantabria). Los nuevos datos confirman, de una parte, la existencia de L. barredai en la cuenca Vasco-Cantábrica y, de otra, la conexión entre esta y la cuenca del Maestrat durante el Albiense, a través de una amplio canal en lo que hoy es, aproximadamente, el valle del Ebro.
Mots clau:
Saleniidae, Leptosalenia barredai, conexión entre cuencas, cuenca del Maestrat, Albiense
A new record of the rare echinoid Leptosalenia barredai Forner, 2014 is reported, which had only been previously cited in three locations and a single one in the Basque-Cantabrian sedimentary basin. Two specimens from the Venta de la Vega of Comillas (Cantabria) outcrop are available and figured. The new data confirm, on the one hand, the existence of L. barredai in the Basque-Cantabrian basin and, on the other, the connection between it and the Maestrat basin during the Albian through a wide channel in what today, approximately, it is the Ebro valley.
Keywords:
Saleniidae, Leptosalenia barredai, inter-basin connection, Maestrat basin, Albian
Àlex Ossó , David Albalat & Enric Forner.................................................................................................................................................................................pp. 310-317
1,05 MB
ABSTRACT
El present treball és una aproximació a la paleontologia de la ciutat de Tarragona i a la col·lecció dipositada al museu d’Història de Tarragona. Es reporta un conjunt faunístic de l’Albià (Cretaci Inferior), de la Formació Montmell, recuperat en els anys setanta a l’antiga pedrera del Sanatori de la Salut, anomenada la Casablanca. Al mateix temps, es registra un equínid, Leptosalenia barredai Forner, 2014, originalment descrit en nivells coetanis de la conca del Maestrat i es discuteixen les seves implicacions paleobiogeogràfiques.
Mots clau:
Fòssils, Leptosalenia barredai, Salenioida, Tarragona, Cretaci, Albià
In the present work, the paleontology of the city of Tarragona and the collection housed in the Museu d’Història de Tarragona is addressed. A faunal collection from the Albian (Lower Cretaceous), from the so-called Montmell Formation, recovered in the late 70’s in the old Sanatori de la Salut quarry, ‘la Casablanca’, is reported. Further, an echinoid, Leptosalenia barredai Forner, 2014, originally described in coeval levels of the Maestrat basin, is described herein and its paleobiogeographic implications are discussed.
Keywords:
Fossils, Leptosalenia barredai, Salenioida, Tarragona, Cretaceous, Albian
Matamales-Andreu, R. ..................................................................................................................................................................................................................pp. 318-321
434 KB
ABSTRACT
Els fòssils de peixos són molt abundants a certs jaciments de les illes Balears. Generalment, però, aquests compareixen en forma de dents aïllades o otòlits; els fòssils d’espècimens complets són molt escassos. En aquesta nota es documenta un exemplar històric d’un peix fòssil complet i molt ben conservat trobat a Esporles (Mallorca), actualment perdut. Es determina que prové d’un aflorament del Miocè inferior, i concretament d’una fàcies litoral que pertany a la Formació Sant Elm. Les fotografies permeten afirmar que es tracta d’un teleosti. Baldament sia de manera preliminar, aquesta nota presenta el testimoni d’un fòssil significatiu per al registre de Balears. Aquest es podrà esmentar per completar futures reconstruccions dels paleoecosistemes d’aquesta edat a Mallorca.
Mots clau:
Miocè, Formació Sant Elm, peix, teleosti
Fish fossils are very abundant in some deposits of the Balearic Islands. However, they generally appear as isolated teeth or otoliths; complete fossils are very scarce. This note reports a historical fossil fish specimen from Esporles (Mallorca), whose location is currently unknown. It is here determined that the fossil was found in a lower Miocene deposit, specifically from a littoral facies belonging to the Sant Elm Formation. Based on the available pictures, the fish can be broadly classified in the infraclass Teleostei. Even though only in a preliminary way, this note presents the testimony of a significative specimen for the fossil record of the Balearic Islands. In the future, it can be cited to complete palaeo-ecosystem reconstructions of the lower Miocene of Mallorca.
Keywords:
Mallorca, Miocene, Sant Elm Formation, fish, teleost
Jorge Herrero Hernán, Joan Díaz-Calafat, Leopoldo Castro & Carlos del Pico Pons..............................................................................................................pp. 322-325
817 KB
ABSTRACT
El género Latibulus Gistel, 1848 agrupa a diversas especies de avispas que parasitan véspidos sociales, sobre todo del género Polistes Latreille, 1802. En el presente trabajo se documenta por primera vez en Europa continental la presencia de Latibulus orientalis Horstmann, 1987 a partir de un individuo fotografiado en el parque regional el Valle y Carrascoy (Murcia, sur de Iberia). Dicho individuo se encontró en un campo de cultivo, inspeccionando nidos de Polistes dominula (Christ, 1791), especie potencialmente hospedadora. En este trabajo comparamos las formas estivales y primaverales de las tres especies de Latibulus presentes en Europa, apuntamos la posibilidad de que en Iberia L. orientalis sea una especie introducida, y dentro de esa hipótesis discutimos las posibles vías de entrada.
Mots clau:
Hymenoptera, Ichneumonidae, Cryptinae, Latibulus, primera cita, posible introducción
The species belonging to the genus Latibulus Gistel, 1848 parasitise social vespids, especially those belonging to the genus Polistes Latreille, 1802. Latibulus orientalis Horstmann, 1987 is here recorded for the first time in continental Europe based on a specimen photographed in El Valle y Carrascoy Regional Park (Murcia, southern Iberia). The specimen was observed investigating nests of Polistes dominula (Christ, 1791), a potential host species. We compare the summer and overwintering forms of the Latibulus species present in Europe, suggest the possibility that in Iberia L. orientalis may be an introduced species and within that scenario discuss its possible introduction pathways.
Keywords:
Hymenoptera, Ichneumonidae, Cryptinae, Latibulus, first record, possible introduction
Ressenyes:
............................................................................................................................................................................................................................................pp 326-338
Francesc Xavier Roig i Munar
Emilio Laguna
Eso no estaba en mi libro de Botánica Rosa Porcel. 2021.
Emilio Laguna
Viaje a las 3 fronteras. Félix de Azara en el Río de la Plata (1782-1801) José Luis Tellería. 2021.
Emilio Laguna
Àngel M. Hernández
Geografia particular. Llocs, paisatges... mirades Josep Vigo. 2021.
Àngel M. Hernández