Inici


Nemus, núm 2. 2012

23,4 MB

 

ÍNDEX

Una nova espècie del gènere Acila (Bivalvia: Nuculidae) de l'Aptià (Cretaci Inf.) de la Conca del Maestrat  p. 9-14

A new species of the genus Acila (Bivalvia: Nuculidae) from the Aptian (Cretaceous Inf.) of the Maestrat Basin.

Enric Forner i Valls

614 KB

 

ABSTRACT

Es descriu Acila (Truncacila) castagni una nova espècie de nucúlid procedent de l’Aptià (Cretaci Inferior) de la Conca de Maestrat (Onda, Castelló, Espanya). Aquesta és la primera cita cretàcia del gènere Acila per a la península Ibèrica. S’eixampla la distribució estratigràfica del gènere Acila fins al Bedulià.

Mots clau: Paleontologia. Mollusca. Bivalvia. Nuculidae. Cretaci. Nova espècie. Conca del Maestrat.

 

Acila (Truncacila) castagni is described as a new species of nuculid from the Aptian (Lower Cretaceous) of the Maestrat basin (Onda, Castelló province, Spain). This is the first quotation of the Cretaceous genus Acila in the Iberian Peninsula. Moreover, the stratigraphic distribution of the genus Acila is spreaded out to Bedulian.

Key words: Palaeontology. Mollusca. Bivalvia. Nuculidae. Cretaceous. New species. Maestrat Basin.

 

 

Els vertebrats de la Formació Argiles de Morella (Aptià inferior, Cretaci Inferior) p.15-28

The vertebrates from Argiles de Morella Formation (Early aptian, Early Cretaceous)

José Miguel Gasulla Francisco Ortega, José Luis Sanz, Fernando Escaso, Pilar Yagüe y Adan Pérez-García

931 KB

 

ABSTRACT

La Formació Argiles de Morella és una de les formacions del Cretaci Inferior peninsular que més registre fòssil de vertebrats està aportant. La seva condició de medis deposicionals, generalment continentals, però també de vegades transicionals amb influències mareals, fa que les restes de la fauna de vertebrats que s’ha localitzat als diversos nivells d’aquesta Formació, siguin principalment d’origen terrestre però també d’origen marí. Així entre la fauna terrestre destaquen per damunt de tot les restes de diversos grups de dinosaures mentre que, de la fauna marina, podríem destacar sobretot materials fòssils que pertanyen al grup dels plesiosaures. No obstant la varietat faunística recuperada és més ampla, amb peixos, amfibis, tortugues, escamosos, cocodrils i pterosaures. Tots junts generen un conjunt de vertebrats que representen una gran part dels tàxons que s’han descrit fins ara en la biota terrestre de l’Aptià inferior, no sols de la Península Ibèrica, sinó de la resta del continent europeu.

Mots clau: Formació Argiles de Morella, Aptià inferior, vertebrats.

 

One of the most relevant Iberian Lower Cretaceous Formations is the Argiles de Morella Formation. Most of the vertebrate fauna recorded from the distinct beds of this Formation are related with continental environments, but some remains are close related with marine environments. Among the continental fauna highlights the remains of a great variety of dinosaurian groups, whereas plesiosaurian are the most common among marine fauna. Nevertheless, a great variety of other vertebrates such as fishes, amphib·ians, turtles, lizards, crocodiles and pterosaurs have been recorded in beds of this Formation too. This assemblage of vertebrate remains represents one of the most complete records of early Aptian terrestrial biota from Europe.

Key words: Argiles de Morella Formation, early Aptian, vertebrates

 

 

Dinàmica poblacional de dos equinoïdeus irregulars de l'Aptià de Cinctorres (conca del Maestrat) p.29-40

Population dynamics of two irregular echinoid of Aptian from Cictorres (Maestrat Basin)

Enric Forner i Valls, Joan Castany i Alvaro, José Pablo Sansano Ten, Daniel Jurado Sánchez, Vicent Gual i Ortí

796 KB

 

ABSTRACT

S’estudia la tafonomia i la comunitat d’un jaciment de l’Aptià de Cinctorres (Conca sedimentaria del Maestrat, Serralada Ibèrica). S’analitza la dinàmica poblacional d’Heteraster oblongus (Brongniart 1821) i Pliotoxaster collegnii (Sismonda 1843). Les conclusions més importants són que es tracta d’una paleobiocenosi, però presenta un biaix estratinòmic a favor d’espècies infàuniques en contra de les epifàuniques i un altre biaix fossildiagenètic a favor dels éssers amb conquilla composta de calcita davant els que tenen la closca d’aragonita. Que l’estudi de les poblacions permet constatar l’existència de dos equinoïdeus detritívors amb poblacions pròsperes explotant un mateix recurs alimentari.

Mots clau: Echinoidea, Spatangoida, paleoecologia, diagrama de freqüències de grandària, estructura d’edat, Aptià, conca del Maestrat, serralada Ibèrica.

 

The taphonomy and the fossil community of the one site from Aptian of the Cinctorres (sedimentary basin Maestrat, Iberian Chain) is studied. The population dynamics of Heteraster oblongus (Brongniart 1821) and Pliotoxaster collegnii (Sismondi 1843) are analysed. The most important conclusions is that this is a paleobiocenosis, but has a biostratinomic bias in favour of infaunal species against epifaunal and a diagenetic bias in favour of shells composed of calcite against the shell of aragonite. The study populations can confirm the existence of two detritivores equinoids with prosperous populations, exploiting the same food resource.

Key words: Echinoidea, Spatangoida, palaeoecology, size-frequency distribution, age structure, Aptian, Maestrat basin, Iberian Chain.

 

Precisions geològiques i paleoecològiques sobre el jaciment del Barranc de la Torre Folch (el Forcall, els Ports, Serralada Ibèrica) p. 41-46

Geology and paleoecology precisions on the outcrop Barranc de la Torre Folch (el Forcall,Iberian Range)

Emili Gombau i Valanzuela & Enric Forner i Valls

761 KB

 

ABSTRACT

S’ha alçat la columna estratigràfica del jaciment cretaci del Barranc de la Torre Folch (el Forcall), dins la conca sedimentaria del Maestrat. L’aflorament s’atribueix a la formació Argiles de Morella. La fauna marina descrita s’ha trobat a la meitat superior. Es correspon amb l’inici del cicle trasgressiu. L’edat assignada és del Bedulià inferior, sense descartar que també inclogués una part del Barremià superior. Es relaciona aquest aflorament amb el jaciment del Toll de Valentí (Cervera del Maestrat, Conca del Maestrat) de la Fm. Margues de Cervera del Maestrat.

Mots clau: Estratigrafia, Cretaci, Aptià, Formació Argiles de Morella, Serralada Ibèrica, conca del Maestrat, subconca de Morella.

 

The stratigraphic column of the site of the Torre Folch ravine (el Forcall) was raised, placed within the Cretaceous sedimentary Maestrat basin. The outcrop is attributed to the Morella Clays formation. The marine faune has been found in the upper half which is related with the beginning of the marine transgression cycle. The assigned age is lower Bedulian, but could not be ruled out that some proportion belongs to upper Barremian. This outcrop is related to the site of the Toll de Valentí (Maestrat basin) from Marls of Cervera from Maestrat formation.

Key words: Stratigraphy, Cretaceous, Aptian, Morella clays formation, Iberian Range, Maestrat basin, Morella sub-basin.

 

Estudi de la població d'un equinoïdeu irregular de l'Aptià de la subconca del Penyagolosa (serralada Ibèrica oriental) p. 47-58

Population dynamics of an irregular Equinoidea of the Aptian from the Penyagolosa subbasin (eastern Iberian Range)

Enric Forner, Jorge Adelantado, Joan Castany i Carme Castany

598 KB

 

ABSTRACT

S’ha avaluat l’estructura d’edat d’una població d’un equinoïdeu irregular, Pliotoxaster sp. L’estudi s’ha fet mitjançant una mostra aleatòria d’un jaciment de l’Aptià inferior, de la subconca del Penyagolosa, conca del Maestrat, Serralada Ibèrica, Mediterrània occidental, que s’ha interpretat com una paleobiocenosi.S’ha considerat que els intervals de la longitud màxima representen els estadis de creixement. Es conclou que l’estructura d’edat és la normal d’una espècie en bones condicions, però s’interpreta que els primers estadis del creixement estan infrarepresentats a causa dels processos estratinòmics. L’espècie és infàunica, viu sempre colgada en el substrat tou, la qual cosa facilita que romangui enterrada després de la mort i la seua fossilització. Però nosaltres apuntem la hipòtesi que els exemplars més joves estan colgats molt superficialment i per tant més sotmesos a la bioturbació i l’onatge. Això impediria que els juvenils arribaren a quedar enterrats de forma definitiva en una proporció similar als d’edat més avançada. Existiria una probabilitat de fossilitzar directament proporcional a la profunditat en la qual estan colgats en vida fins assolir una certa fondària on la probabilitat tendirà al màxim assolit i hi romandria sense variacions.

Mots clau: Echinoidea, Spatangoida, paleoecologia, diagrama de freqüències de grandària, estructura d’edat, Aptià, conca del Maestrat, serralada Ibèrica.

 

The age structure of an irregular echinoid population, Pliotoxaster sp. has been evaluated. The study was conducted by random sampling in a bed belonging to the inferior Aptian from Penyagolosa sub-basin (Maestrat basin, Iberian Chain), Western Mediterranean, that was interpreted to be a palaeobiocenosis. We considered growth stages based on length intervals. We concluded that the age structure was that of a population in good condition, but the earliest growth stages are underrepresented due to biostratinomy processes. Pliotoxaster sp. is infaunal, developing the life cycle buried in a soft substratum, which facilitates fossilization after death. We point to the hypotheses that younger specimens are very superficially buried and therefore more subject to bioturbation and wave action. That would prevent younger echinoids to get permanently buried in a ratio similar to adults. The fossilizing probability would be directly proportional to the depth at which echinoids are buried in life, until reaching a certain threshold of depth where the probability will tend to be the highest and would remain without variations.

Key words: Echinoidea, Spatangoida, palaeoecology, size-frequency distribution, age structure, Aptian, Maestrat basin, Iberian Chain.

 

 

Un important jaciment de flora del Cretaci de la Conca del Maestrat  p. 59-62

An important flora deposit from Cretaceous Maestrat Basin

Daniel Sanchez Caballero

1,49 MB

 

ABSTRACT

Es dóna notícia d’un nou jaciment amb restes de flora continental del Cretaci. Aques és el primer jaciment amb flora del secundari de terres castellonenques, la flora té característiques plenament continentals destacant la presència de falgueres i coniferes.

Mots clau: Cretaci, Albià, Paleovegetació, Est Península Ibèrica.

 

We present here a new site with remains of Cretaceous continental flora. This is the first site with flora remains from the Secundary Castellón province, the flora has clear inland characteristics, with ferns and conifers as main remains.

Key words: Cretaceous, Albian, Paleovegetation, Eastern Iberian Peninsula.

 

 

Lombrices raras y endémicas de la provincia de Castellón (España) p. 63-70

Rare and endemic earthworms from the Castellón province (Spain)

Antonio Pérez Onteniente

842 KB

 

ABSTRACT

Se incluyen aquí las especies de oligoquetos terrícolas raras y endémicas más significativas de la provincia de Castellón, atendiendo a su rareza o endemicidad, en total siete especies. Para cada una de ellas se indican las características anatómicas y morfológicas más destacadas, su hábitat y categoría ecológica, además de su área de distribución y rareza.

Palabras clave: lombices de tierra, rarezas, endemismos, Castellón, biodiversidad, ecología.

 

The more significant species of terrestrial Oligochaeta from Castellón province are presented, a total of seven species attending to their rarity or endemicity. For every one of them, the more important anatomical and morphological characteristics, as well as their habitat and ecologic category, are depicted, together with the distribution area in the Valencian Comunity.

Key words: Eartworms, rarities, endemisms, Castellon, biodiversity, ecology.

 

 

Pectínidos de las aguas de Castellón: faunística, taxonomía y evolución p. 71-82

Pectinidae off Castellón (Spain) coast: fauna, taxonomy and evolution

Juan B. Peña y Carlos Saavedra

542 KB

 

ABSTRACT

En la costa de Castellón existe un banco natural de pectínidos del que se extraen ejemplares adultos de vieira por las embarcaciones de arrastre, aunque las capturas no son importantes. En el proceso de captación de semillas dentro del banco natural, mediante el fondeo de colectores filamentosos, se han encontrado otras once especies de pectínidos, realizándose unas claves dicotómicas para diferenciar las semillas de pocos milímetros. Recientemente se han utilizado técnicas de biología molecular para diferenciar los pectínidos y estudiar su evolución.

Palabras clave: bivalvos, vieiras, morfología, sistemática, biogeografía, filogenia molecular, datación molecular, Mediterráneo.

 

In the Castellón coast there is a natural population of scallops that are caught by trawlers, though the catches are not important. During the spat settlement experiments in the scallop population ground, by means of the deployment of filamentous collectors, a total of 12 scallop species were caught and classified. We describe a dichotomy keys to elucidate these 12 spat species of very few millimeters in shell length. Recently, some molecular techniques have been used to differentiate the scallop species and to study their evolution.

Key words: bivalvia, scallops, morphology, systematics, biogeography, molecular phylogeny, molecular dating, Mediterranean.

 

 

Estudi de la depredació de Naticidae (Gasteropoda) sobre Spisula subtruncata (Bivalvia) al litoral de la Serra d'lrta (Peníscola, Mediterrània occidental) p. 83-92

Study of Naticidae predation (Gastropoda) on Spisula subtruncata (Bivalvia) in “Serra d’Irta” coast (Peníscola, western Mediterranean)

M. Araceli González de la Lastra Sánchez, Enric Forner i Valls,  Pilar González de la Lastra Sánchez

672 KB

 

ABSTRACT

El treball estudia la depredació de gasteròpodes perforadors de la família Naticidae sobre el bivalve Spisula subtruncata (da Costa, 1778). Aquesta és l’espècie dominant en la comunitat infàunica de substrat tou, de gra fi, del litoral de la Serra d’Irta (Peníscola, el Baix Maestrat, Península Ibérica, Mediterrània occidental). El treball es desenvolupa mitjançant l’estudi de les marques de bioerosió produïdes per la predació en les conquilles, perforacions del tipus Oichnus paraboloide. Les mostres s’han recollit en una tanatocenosi de la Cala d’Irta. S’ha realitzat un estudi previ de les espècies sobre les que els natícids depreden. S’han trobat 26 espècies amb Oichnus paraboloides (Gastropoda, Bivalvia, Scaphopoda i Anellida). Hi ha una clara preferència pels bivalves de la família Mactridae, amb un pes molt alt, un 80 % del total de les preses, de S. subtruncata. Posteriorment s’ha centrat l’estudi en les relacions predador-presa d’aquesta última espècie, amb mostres àmplies recollides a l’atzar. S’ha pogut estimar la intensitat de la predació al voltant del 10 % del total de la població. S’ha conclòs un alt nivell d’eficiència en els predadors que s’avalua per la baixa proporció d’atacs fallats, 14 %, i la pràctica inexistència d’atacs dobles. S’ha constatat la existència d’estereotipicitat en la selecció del lloc triat per fer la perforació, amb una clara preferència per la zona umbonal i un rebuig per les zones més ventrals. Finalment s’ha constatat l’existència de correlació entre la grandària del predador i de la presa de la qual hem conclòs un procés, per part del caçador, de selecció de la presa en funció de la grandària d’aquesta.

Mots clau: Gastropoda, Bivalvia, Relació predador presa, Estereotipicitat, Bioerosió, Oichnus, Serra d’Irta, Mediterrània occidental.

 

We present here a study of the predation by gastropod drillers (Naticidae family) on the bivalve Spisula subtruncata (da Costa, 1778). S. subtruncata is the dominant species in the infaunic community on the soft, fine granined substrate of the shores in Serra de Irta site (Peníscola, Baix Maestrat, Iberian Peninsula, western Mediterranean). This work was conducted studying the marks (Oichnus paraboloides type) made during the predation process on the shells. The samples were collected from a thanatocenoses on the “Cala Irta”. In a first analysis we found a total of 26 Naticidae prey-species showing Oichnus paraboloides: Gastropoda, Bivalvia, Scaphopoda and Anellida. We found a clear preference for bivalves of the Mactridae family, 80% being S. subtruncata. We focused on the predator-prey relationship between Naticidae and S. subtruncata using random sampling. We found a 10% of the sample predated, a 14% with signs of attack failure, with an almost complete absence of double attacks, that led us to conclude that predators are highly efficient. We confirmed the existence of stereotypy in selection of the location chosen for drilling, with a clear preference for the umbonal area and a refusal of the ventral zone. Finally, we found a correlation between the size of the predator and the size of the prey, concluding that hunters select preys based on size.

Key words: Gastropoda, Bivalvia, Predatory-prey relationship, Stereotypy, Bioerosion, Oichnus, Serra d’Irta, western Mediterranean.

 

 

Seguiment d'aus al Toll d'Ascla (Onda, Castelló) de 2007 a 2011  p. 93-114

Bird monitorig at Toll d’Ascla site (Onda, Castelló) 2007 - 2011

Joan Castany i Alvaro

1,75 MB

 

ABSTRACT

El treball mostra la presència d’ornitofauna al Toll d’Ascla (Onda, Castelló) en base a la fenologia (distribució al llarg de l’any) de cada espècie, a l’estudi de la comunitat i a les variacions interanuals (2007-2011). L’espai és una antiga mina d’argila situada al costat del barranc de Ràtils, afluent del riu Anna (Onda, Castelló) abandonada després de l’aparició d’aigües freàtiques. Els resultats se centren en censos (estacions d’escolta) quinzenals duts a terme durant 5 anys. El volum de la mostra analitzada és de 7.619 contactes d’individus pertanyents a 78 espècies. L’ordre més abundant (72%) és el dels passeriformes, seguit dels ciconiformes (13%). Aquest darrer ordre inclou l’espècie més emblemàtica present al Toll, l’esplugabous (Bubulcus ibis) on té un dels dormidors hivernals més importants de la província de Castelló amb més de 400 individus. De tot el conjunt, i atès que es tracta d’un espai humit, el número d’individus contactats que depenen directament d’aquest medi aquàtic i palustre ha segut de 2.092, pertanyents a 20 espècies. Pel que fa a la diversitat (H) les anàlisis estadístiques mostren que la mitjana oscil·la entre 3 i 4 tot i tractar-se d’un espai antròpic amb tràfic, soroll, al costat de fàbriques i amb una relativa qualitat d’aigua.

Paraules clau: Toll d’Ascla, barranc de Ràtils, estacions d’escolta, passeriformes, Bubulcus ibis, medi aquàtic i palustre, comunitat d’aus, Diversitat, Equitativitat, Dominància, Similaritat.

 

This work shows the ornithofauna present at Toll d’Ascla site (Onda, Castellón). I show here the phenology (timing along the year) for the most common species, their inter-year variations in abundance (2007-2011) and some relevant comunity indexes. Toll d’Ascla is an old clay mine found by the Ratils ravine, which is an affluent of the Anna river (Onda, Castellón, eastern Spain). The mine was abandoned once the freatic level was reached. The results are based on fortnight census (point counts) conducted along 5 years. A total of 7.619 birds were counted belonging to 78 species. the mosts abundant order was Passeriforme (72%), followed by ciconiiformes (13%). Placed in this order we found the most relevant species, the Cattle Eggret (Bubulcus ibis) that has the biggest roost in Castellón province (400 ex.). 2.092 ex. of 20 species depend directly of the wetland. The analisys of the Diversity Index (H) shows that it varys from 3 to 4 in spite of being a highly anthropic place, with close roads with heavy transit, noisy tile plants and low water quality.

Key words: Toll d’Ascla, Ràtils ravine, point counts, passeriformes, Bubulcus ibis, wetlands, bird comunity, Diverisity, Equitativity, Dominance, Similarity.

 

 

La comunidad de aves en campos de secano abandonados en la Plana de Castellón  p.115-123

Bird comunity in abandoned dryland orchards in La Plana de Castellón

Miguel Tirado Bernat

  427 KB

 

ABSTRACT

Se censó un área de 11 Ha. con una periodicidad cuasi diaria entre los años 2007 y 2008 en el término municipal de Benicàssim, Castellón. Se analizan algunos parámetros de la ornitocenosis. La riqueza específica alcanzó las 90 especies. Durante la migración otoñal se alcanzaron las mayores densidades, con valores de IKA en el entorno de 250. La biodiversidad fue alta en todos los periodos del ciclo anual, destacando el paso prenupcial con un valor de 4.60. Las especies más abundantes fueron: Sturnus vulgaris, Passer domesticus, Sturnus unicolor, Carduelis carduelis, Delichon urbicum y Serinus serinus. La distribución de las abundancias relativas en verano se ajustó a un patrón exponencial típico de comunidades con un bajo índice de similaridad, siendo la invernada la que presentó una curva de rango-abundancia mejor distribuida. La época invernal ofrece los menores índices de dominancia y unas altas densidades, mientras que las mayores riquezas se alcanzaron durante las dos migraciones con 90 especies detectadas. Las migraciones abarcaron el 80% del periodo anual.

Palabras clave: Comunidad de aves, biodiversidad, similaridad, densidad, dominancia, Castellón, ciclo anual, invernada, migración.

 

An area of 11 Ha. was censued in an almost-daily basis between 2007 and 2008 in the Benicàssim municipality, Castellón, Spain. Some parameters of the bird population are analized. The species richness reached 90 species. The higher densities were reached during the autumn migration, with KIA arround 250. Biodiversity was high arround the whole anual cicle, with the autumn migration standing out with a value of 4.60. The more abundant species were: Sturnus unicolor, Passer domesticus, Sturnus unicolor, Carduelis carduelis, Delichon urbicum y Serinus serinus. The distribution of the relative importance in summer fitted a geometric series typical of a low similarity index comunity, with the winter showing an importance-value curve better distributed. Winter offered the lowest dominance indexes and high densities, and the higher richness were reached during the migrations, with 90 species detected. Migrations occupied the 80% of the annual cycle.

Key words: Bird comunity, biodiverity, Similarity, Density, Castellón, annual cycle, wintering, migration.