Inici


Nemus, núm 7. 2017

Nemus 5 número complet   5,3 MB

Nemus 7 número complet

 

ÍNDEX

Pòrtic.

El gènere Neotinea a l’orquidoflora valenciana

Carles Fabregat.................................................pp. 1-4

El gènere Neotinea a l’orquidoflora valenciana   526 KB

Articles.

Navalis perforatus a new genus and new species (Gastropoda, Hydrobiidae) from Spain

Navalis perforatus un gènere nou i espècie nova (Gastropoda, Hydrobiidae) d’ Espanya

Sergio Quiñonero-Salgado & Emilio Rolán.........................................................................pp. 7-12

 

Un nou llistonar (Teucrio muletii-Brachypodietum retusi ass. nova) per a la província de Castelló (Espanya). 651 KB

 

ABSTRACT

A new species of the family Hydrobiidae (Mollusca, Gastropoda) is described, being the type species of a new genus. Its morphological characteristics are described and figured. It is also pointed out that according to bibliography, some of these characteristics have not been found in any other species, such as the presence of a prominent and strong basal keel.

 

Key words:

Gastropoda; Hydrobiidae; new genus; new species.

 

Es descriu una espècie nova de la família Hydrobiidae (Mollusca, Gastropoda), que és l’espècie tipus d'un gènere nou. Es descriuen i representen els seus caràcters morfològics, ressaltant la presència d'una prominent i forta quilla a la base.

Mots clau:

Gastropoda; Hydrobiidae; gènere nou, espècie nova

 

 

A new species of the genus Palaospeum Boeters, 1999 (Gastropoda: Moitessieriidae) from Spain

Una espècie nova del gènere Palaospeum Boeters, 1999 (Gastropoda: Moitessieriidae) d’Espanya.

Sergio Quiñonero-Salgado & Emilio Rolán.......................................................................................pp. 13-17

A new species of the genus Palaospeum Boeters, 1999 527 KB...

 

ABSTRACT

A new species of the genus Palaospeum, collected in Castelló province (Spain), is here described, increasing to 7 the number of the known species of this genus

 

Key words:

Gastropoda; Moitessieriidae; Palaospeum; new species.

 

Es descriu una espècie nova del gènere Palaospeum recollida a la província de Castelló (Espanya), elevant a 7 el número de les espècies conegudes d’aquest gènere.

Mots clau:

Gastropoda; Moitessieriidae; Palaospeum; espècie nova.

 

 

Estructures de macrobioerosió en Persististrombus latus (Gmelin, 1791) del Pleistocè superior de Mallorca (illes Balears, Mediterrània Occidental)

Macrobioerosion structures on Persististrombus latus (Gmelin, 1791) from the late Pleistocene from Mallorca (Balearic Islands, Western Mediterranean).

Rafel Matamales-Andreu, Josep Juárez i Jordi Martinell................................................................................................................ pp. 19-29

Estructures de macrobioerosió en Persististrombus latus 646 KB

 

ABSTRACT

S’estudien un total de 557 conquilles de Persististrombus latus (Gmelin, 1791) provinents de diferents jaciments del Pleistocè superior litoral de l’illa de Mallorca (Illes Balears). S'hi reconeixen sis icnogèneres relacionats amb l’activitat bioerosiva: Entobia, generada per esponges clionaides; Gastrochaenolites, produïda per bivalves litòfags; Caulostrepsis i Maeandropolydora, perforacions de poliquets espiònids; Renichnus, causats per la fixació de gasteròpodes vermètids i de poliquets serpúlids; i cicatrius de duròfags. Aquest conjunt s'ha identificat com pertanyent a la icnofàcies d'Entobia, pròpia de fons marins soms des del Mesozoic. D’altra banda, l’anàlisi de les proporcions de cada icnogènere en els respectius jaciments ha permès extreure informació paleoambiental relativa a la nitidesa de les aigües.

 

Paraules clau:

Pleistocè superior, Mallorca, Persististrombus latus, OISS-5e, Bioerosió.

 

A total of 557 shells of the gastropod species Persististrombus latus (Gmelin, 1791) from several late Pleistocene deposits in the island of Mallorca (Balearic Islands), are studied. Six ichnogenera related to bioerosion have been recognised: Entobia, generated by clionaid sponges; Gastrochaenolites, produced by lithophagous bivalves; Caulostrepsis and Maeandropolydora, borings of spionid polychaetes; Renichnus, caused by the fixation of vermetid gastropods and serpulid polychaetes; and durophagous scars. This assemblage has been identified to belong to the Entobia ichnofacies, typical of shallow marine bottoms since the Mesozoic. Moreover, the analysis of the proportions of each ichnogenus in the respective deposits has allowed to extract palaeoenvironmental information related to the water clearness.

 

Key words:

late Pleistocene, Mallorca, Persististrombus latus, OISS-5e, Bioerosion.

 

 

Patterns of resource utilization during chick rearing season by gulls and terns breeding in a Mediterranean lagoon

Patrons d'utilització dels recursos durant la temporada de creixement de les cries per gavines i xatracs reproductors a una llacuna mediterrània

J. Ignacio Dies & Bosco Dies.............................................................................................................................................................pp. 31-38

  520 KB

 

ABSTRACT

Patterns of resource utilization, habitat use for feeding and foraging techniques within a gull and tern breeding community were evaluated in a coastal lagoon of the western Mediterranean (l’Albufera de València, E Spain) during the chick rearing season. Five habitat types were identified as foraging habitats at the study site; all were exploited to a variable extent indicating different access to food resources and foraging divergence among the species.

Our analyses suggested differences in resource exploitation and structured the species into three groups of (1) species foraging the rice paddies and the lagoon (Mediterranean gull Larus melanocephalus, Audouin's gull L. audouinii, yellow-legged gull L. michahellis, gull-billed tern Gelochelidon nilotica and whiskered tern Chlidonias hybrida); (2) species combining the rice paddies and the brackish marshes (black-headed gull Chroicocephalus ridibundus, slender-billed gull C. genei); and (3) species foraging the open waters, particularly at sea (sandwich tern S. sandvicensis, common tern S. hirundo, little tern Sternula albifrons).

Our results showed that the species with larger local breeding population (i.e., common tern, black-headed gull, sandwich tern, Audouin's gull, and gull-billed tern) were successfully exploiting the most advantageous resources (i.e., rice field marshes and marine waters) in terms of prey abundance and timing with brood rearing. The extensive transformation of natural wetland habitats at the study site and the lack of alternative, productive foraging habitats during the breeding season may endanger the thriving gull and tern colonies that came along with recent conservation efforts.

 

Key words:

Mediterranean wetland, breeding, gulls, terns, habitat use, foraging technique, resource partitioning.

 

S’avaluen els patrons d'utilització dels recursos, l’ús de l'hàbitat per a l’alimentació i les tècniques d’alimentació dins d'una comunitat de gavines i xatracs reproductors a una llacuna litoral de la Mediterrània Occidental (l'Albufera de València, Est d’Espanya) durant l’estació de creixement de les seves cries. Cinc tipus d'hàbitat van ser identificats com a hàbitats d’alimentació al lloc d'estudi; tots van ser explotats en un grau variable la qual cosa indica diferent accés als recursos alimentaris i divergències d'alimentació entre les espècies.

Les nostres anàlisis van suggerir diferències d’explotació dels recursos i van assignar les espècies en tres grups: (1) alimentant-se als camps d'arròs i la llacuna (gavina capnegra Larus melanocephalus, gavina corsa L. audouinii, gavià argentat mediterrani L. michahellis, curroc Gelochelidon nilotica i fumarell de galta blanca Chlidonias hybrida); (2) espècies que combinen els camps d'arròs i els estanys salobrencs (gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus, gavina capblanca C. genei); i (3) espècies alimentant-se a aigües obertes, particularment a la mar (xatrac becllarg S. sandvicensis, xatrac comú S. hirundo, mongeta Sternula albifrons).

Els nostres resultats van mostrar que les espècies amb les poblacions reproductores locals més grans (i.e., xatrac comú, gavina vulgar, xatrac becllarg, gavina corsa, i curroc) explotaven amb èxit els recursos més avantatjosos (i.e., arrossars i aigües marines) en termes d'abundància de preses i de sincronització amb el creixement de les cries. L'extensa transformació dels hàbitats palustres naturals al lloc d'estudi i la manca d’hàbitats d’alimentació alternatius i productius durant l'estació reproductora, poden posar en perill les colònies de gavines i xatracts que es van establir tot seguint esforços recents de conservació.

 

Mots clau:

Aiguamoll mediterràni, cria, gavines, xatracs, l'ús de l'hàbitat, tècniques d’alimentació, repartició dels recursos.

 

 

Dinàmica poblacional d’Hemidiadema forcallensis (Echinoidea) de l’Aptià inferior de la subconca de Morella

Population dynamics of Hemidiadema forcallensis (Echinoidea) from the Aptian of the Morella sub-basin.

Carme Castany i Àlvaro , Enric Forner i Valls, & Joan Castany i Àlvaro.......................................... pp. 39-50

Dinàmica poblacional d’Hemidiadema forcallensis (Echinoidea) de l’Aptià inferior de la subconca de Morella  491 KB

 

ABSTRACT

Dins del marc general de l’estudi de les poblacions d’equinoïdeus de la conca del Maestrat, es realitza un estudi biomètric de l’espècie d’Hemidiadema forcallensis Clément, 2015, del jaciment del mas de Morella la Vella (Morella, els Ports; conca del Maestrat). S’analitza l’estructura d’edat de la població al morir, mitjançant la freqüència del diàmetre de la corona, com indicador aproximat de l’estadi de desenvolupament atès el creixement al llarg de tota la vida dels Echinodermata. Es fa un estudi ontogènic de les variables alçada i diàmetre de la corona, al llarg de vuit estadis de desenvolupament establerts. Els treballs actuals de la paleontologia estan molt enfocats a la sistemàtica i són relativament escassos els estudis que analitzen comunitats i/o poblacions. Aquestos estudis requereixen d’unes condicions tafonòmiques especials del jaciment investigat, com ara que la població no haja estat transportada, ni alterada, després de la mort.I també cal mostres grans. Per això són tan importants i escassos els estudis sobre dinàmica poblacional.

L’estudi conclou que es tracta d’una població ben adaptada al seu hàbitat en condicions normals, que assoleix altes densitats i té una estructura d’edat al morir semblant a les actuals. Té una distribució unimodal. Presenta un biaix tafonòmic: els exemplars més menuts tenen menys probabilitats de fossilitzar, per la qual cosa els estadis inicials de desenvolupament estan més subrepresentats que els de més edat. Per altra banda s’ha constatat que hi ha una bona correlació entre l’alçada i el diàmetre de la corona, estable al llarg de tota la vida, al voltant del 50%. Per això es considera que es pot utilitzar com caràcter diagnòstic davant l’espècie molt semblant H. batalleri Clément, 2015, present a la subconca del Perelló, amb una raó del 59%. La mostra de la localitat tipus del Forcall, utilitzada de contrast, ha permès subministrar topotipsa diferents museus, dins el projecte de catalogació, revisió i dotació de topotips de les espècies descritesa les comarques de Castelló.

Aquest és el primer estudi de dinàmica poblacional que s’ha fet amb un equínid regular. S’ha esmenat la diagnosi d’H. forcallensis i proposat un altre caràcter diagnòstic: la raó entre l’alçada i el diàmetre de la corona.

 

Paraules clau:

Diagrama de freqüències de grandària, estructura d’edat, dinàmica poblacional, Camarodonta, Hemidiadema, Aptià, formació Margues del Forcall, conca del Maestrat.

 

As part of the general investigation of the equinoïdeus populations in the Maestrat basin, we carried out a biometric study of the species of Hemidiadema forcallensis Clement, 2015, found at the site of the Mas de Morella la Vella (Morella, els Ports; Maestrat Basin). We analysed the age structure of the population at death by the frequency of the variable diameter of the test, giving us a rough indicator of the stage of growth development of Echinodermata. An ontogenic study of the height and diameter variables was carried out, following the eight established stages of development. Much of the current work in paleontology is focused on systematic aspects and there are relatively few studies that analyze communities and /or populations as a whole. Such studies require special taphanomic conditions at the investigated site, in which the population has not been transported or altered after death. They must also, and herein lies and additional level of difficulty, have a statistically significant number of samples, chosen at random and all from the same site, from just a few centimetres of the selected strata and with a very significant amount of measurable units to achieve high enough levels of precision and confidence in the data. This is why studies on population dynamics are both so important and also rare.

The study concludes that this was a population well adapted to it’s habitat under normal conditions, which reached high densities and had a similar age structure at death as is found in current populations. Statistically, it is unimodal. It shows, as a taphanomical bias, that the smallest examples within the sample are less likely to fossilize and, as a result, those in the initial stages of development are under-represented when compared with those of greater age. On the other hand, it has been found that there is a good correlation between the height and diameter of the crown. This index (height / diameter) remains stable throughout life, around 50%, so it can be also considered as a diagnostic characteristic for the very similar species, H. batalleri Clement, 2015, found in the Perelló subbasin. A smaller, contrasting sample, taken from area around Forcall, has allowed us to supply topotypes to different museums in the cataloguing and review project of topotype species described in the province of Castellón.

This is the first study of population dynamics that has been carried out on a regular equínid. H. forcallensis has an amended diagnosis and another diagnostic characteristic is proposed: the ratio between the height and diameter of the test.

 

Key words:

Size-frequency distribution, age structure, Population dynamics, Camarodonta, Hemidiadema, Aptian, Forcall formation, Maestrat Basin.

 

 

Equinoïdeus nous (Echinodermata: Echinoidea) del Campanià de Moyenne Moulouya, nord est del Marroc

New echinoids (Echinodermata: Echinoidea) from the Campanian of the Moyenne Moulouya, northeast Morocco

Enric Forner i Valls......................................................................................................................................pp. 51-72.

Equinoïdeus nous (Echinodermata: Echinoidea) del Campanià de Moyenne Moulouya, nord est del Marroc 1137 KB

 

ABSTRACT

Davant dels estudis esplèndids dels paleontòlegs francesos sobre els equínids d’Algèria, des de la segona meitat del segle XIX, hi ha relativament pocs articles publicats sobre el registre fòssil del Marroc, tot i que sembla que és d’una riquesa notable. Les últimes dècades, l’extracció de fòssils s’ha contemplat com un recurs econòmic, en certes comarques del Marroc, que s’ha destinat als turistes, d’una banda, i a museus i col·leccionistes particulars del mercat europeu i dels Estats Units d’Amèrica, de l’altra. L’estudi científic no és la prioritat d’aquestes excavacions i la classificació del material, per etiquetar el producte que es trau a la venda, no sempre és correcta. I més, davant la manca d’estudis previs.

En aquest treball es classifica una part de la fauna del filum Equinodermata (Echinoidea) del Campanià superior, del jaciment de Merija, conegut amb el nom de Missour, situat al nord est del Marroc que, tot i estar àmpliament distribuïda a Europa, no ha estat mai objecte d’estudi.

Es constata que la fauna d’equínids marroquins que circula pels mercats de fòssils i les col·leccions particulars sovint no ha estat acuradament classificada i en molts casos requereix una revisió. Un treball que hauria d’anar precedit d’una datació afinada dels nivells on s’ha recollit el material.

L’estudi ha suposat la descripció de dues espècies noves: Goniopygus emmae i Petalobrissus ossoi. I, d’alguna manera, enceta i encoratja a noves publicacions sobre la matèria i l’àrea geogràfica.

 

Mots clau:

espècies noves, Echinoidea, Goniopygus, Petalobrissus, Campanià, Missour, Marroc.

 

 

Looking at the splendid 19th century studies of French palaeontologists on echinoids from Algeria, there are relatively few published articles on Morocco’s fossil record despite the remarkable wealth of material that exists there.

In some regions of Morocco, the extraction of fossils has become an essentially economic enterprise over the last few decades. They are provided to tourists on the one hand and to museums and private collectors in both Europe and the USA on the other. Rigorous scientific study is not a priority for these excavations and the classification of the material on the labelling is not always correct, which is somewhat understandable given the lack of previous studies.

In this paper, a part of the Echinodermata phylum (Echinoidea) from the Upper Campanian is classified, taken from the Merija site (known as Missour) located in the north east of Morocco that, despite being widely distributed in Europe, has never been studied.

It is found that the Moroccan equinoids that circulate around the fossil markets and private collections are often not carefully classified and in many cases require review. Such studies should be preceded by tuned dating of the levels where the material was collected.

The study has produced the description of two new species: Goniopygus emmae and Petalobrissus ossoi. And, in some way, it starts and encourages new publications on the subject and the geographical area.

 

Key words:

new species, Echinoidea, Goniopygus, Salenia, Petalobrissus, Campanian, Missour, Morocco.

 

 

Apunts nomenclaturals per al gènere Centaurea L. sect. Seridia (Juss.) DC. (Asteraceae). El complex d’hibridació entre C. aspera i C. seridis

Nomenclatural notes for the genus Centaurea L., sect. Seridia (Juss.) DC. (Asteraceae). Hibridization complex between C. aspera and C. seridis

P. Pablo Ferrer-Gallego, Roberto Roselló, Emilio Laguna, Alberto Guillén, José Gómez & Juan B. Peris............................................. pp. 73-98.

Apunts nomenclaturals per al gènere Centaurea L. sect. Seridia (Juss.) DC. (Asteraceae). El complex d’hibridació entre C. aspera i C. seridis  1152 KB

 

ABSTRACT

S’hi aporten comentaris sobre la taxonomia i la nomenclatura d’algunes espècies de la secció Seridia (Juss.) DC. del gènere Centaurea L. (Asteraceae). S’hi tipifiquen tres noms d’aquest gènere proposats per Léon Dufour. S’hi proposen quatre noves combinacions nomenclaturals, a més de dos noms amb qualitat de nou rang. S’hi designa com a lectotip de Centaurea jacobi Dufour la icona de Barrelier número 236 de 1714 i com a epitip un exemplar conservat a l’herbari MA del Reial Jardí Botànic de Madrid, així mateix es discuteix la seua possible identitat taxonòmica. S’hi designa com a lectotip de Centaurea maritima Dufour la icona de Barrelier número 1217 de 1714. S’hi proposa un neotip per al nom Centaurea stenophylla Dufour a partir de material collit per Eugène Bourgeau el 1852 i conservat a l’herbari P del Museu Nacional d’Història Natural de París. Així mateix s’hi descriu i il·lustra un nou híbrid procedent de Borriana (Castelló, Espanya), producte de l’encreuament natural entre C. aspera subsp. aspera i C. seridis subsp. jacobi: Centaurea ×maritima nothosubsp. borrianensis, a més de tres varietats per a aquest nou híbrid.

 

Mots clau:

Centaurea, Espanya, híbrid, lectotip, Léon Dufour, neotip, nomenclatura, sect. Seridia, País Valencià

 

A new terophytic grassland association Polycarpo diphylli-Psiluretum incurvi R. Roselló, J. R. Vázquez, P. P. Ferrer, E. Laguna, Gómez Nav. & J. B. Peris, belonging to the alliance Brachypodietalia distachyi (Tuberarietea guttatae class) is proposed, occurring in the Natural Park Serra d’Espadà and its surroundings (Castellón, Spain).

 

Key words:

 

Centaurea, hybrid, lectotype, Léon Dufour, neotype, nomenclature, sect. Seridia, Spain, Valencian region.

 

Several notes about the taxonomy and nomenclature of the sect. Seridia (Juss.) DC. of the genus Centaurea L. (Asteraceae) are provided. Three names of this genus proposed by Léon Dufour are typified. New combinations and names at new ranks are proposed. A Barrelier’s icon number 236 of 1714 is designated as lectotype of the name Centaurea jacobi Dufour, and also an epitype is designated here from a herbarium sheet conserved in the Herbarium of the Royal Botanic Garden of Madrid at MA, we speculate on the posible taxonomic identity. Also, a Barrelier’s icon number 1217 of 1714 is designated as lectotype of the name Centaurea maritima Dufour. A neotype for Centaurea stenophylla Dufour is designated here from material collected by Eugène Bourgeau in 1852 and conservated in the Herbarium of the National Museum of Natural History of Paris at P. A new hybrid between C. aspera subsp. aspera and C. seridis subsp. jacobi from Borriana (Castelló province, Spain) is described and illustrated: Centaurea ×maritima nothosubsp. borrianensis, and three new varieties for this new hybrid are provided.

 

 

 

Sideritis ×saforensis (Sect. Sideritis, Labiatae) un hídrid nou per a la flora peninsular ibèrica

Sideritis ×saforensis (Sect. Sideritis, Labiatae) a new hybrid for the Iberian Peninsula flora.

Josep E. Oltra Benavent & P. Pablo Ferrer-Gallego..................................................pp. 99-103.

 

Sideritis ×saforensis (Sect. Sideritis, Labiatae) un hídrid nou per a la flora peninsular ibèrica 518 KB

 

ABSTRACT

Es descriu un nototàxon nou, Sideritis ×saforensis, provinent de la hibridació de Sideritis dianica D. Rivera, Obón, De la Torre & A. Barber, 1991, endemisme valencià d’àrea reduïda, i Sideritis tragoriganum Lagasca, 1816, tàxon d’àmplia distribució per l’est i sud-est ibèrics. Es presenta una descripció morfològica completa i els principals caràcters diagnòstics del nou híbrid davant de les espècies parentals.

 

Mots clau:

Comunitat Valenciana, Espanya, híbrid, notoespècie, Sideritis, taxonomia

 

A new nothospecies, Sideritis ×saforensis, is described from the hybridization between Sideritis dianica D. Rivera, Obón, De la Torre & A. Barber, 1991, a narrow Valencian endemism, and Sideritis tragoriganum Lagasca, 1816, widespread throughout the E and SE of the Iberian Peninsula. A complete morphological description is reported, emphasizing the main diagnostic characters allowing separation from its parental taxa.

 

Keywords:

Valencian Community, Spain, hybrid, nothospecies, Sideritis, taxonomy

 

 

Anomalies cromàtiques a l’herpetofauna ibèrica: una revisió actualitzada

Chromatic anomalies among the Iberian herpetofauna: an updated review

David Campos-Such....................................................................pp. 105-114.

 

Anomalies cromàtiques a l’herpetofauna ibèrica: una revisió actualitzada 546 KB

 

ABSTRACT

Aquest treball analitza la literatura publicada els darrers 17 anys en relació a cites d’albinisme, axantisme, piebaldisme, eritrisme, leucisme, melanisme, nigrisme o altres anomalies cromàtiques de l’herpetofauna ibèrica.

Mentre que els desordres hipomelànics mostren ser d’àmplia distribució, els casos de melanisme tenen un patró alt de presència a la zona nord de la península Ibèrica.

Suggerim que el melanisme termal podria ser un avantatge adaptatiu pels ectoterms. No obstant això, discutim el possible efecte negatiu de les aberracions de coloració tenint en compte una diferent pressió per part dels predadors.

 

Mots clau:

albinisme, leucisme, melanisme, piebaldisme, pigmentació, revisió

 

This paper analyses the literature published in the last 17 years regarding records of albinism, axanthism, erythrism, leucism, melanism, nigrism or piebaldism, among other chromatic anomalies in Iberian herps.

Whereas hipomelanistic disorders showed to be more widespread, melanism cases had a high occurrence pattern in the northern side of the Iberian Peninsula.

We suggest that thermal melanism could be an adaptive advantage for ectotherms. Notwithstanding this, we also discuss the possible negative effect of the color aberrations taking into account differences in predation pressure.

 

Keywords:

albinism, leucism, melanism, piebaldism, pigmentation, review.

 

 

Les rates penades (Mammalia: Chiroptera) urbanes d’Almassora i Castelló de la Plana (E península Ibèrica): un estudi mitjançant detectors d’ultrasons

Urban bats (Mammalia: Chiroptera) from Almassora and Castelló de la Plana (E Iberian Peninsula): A study by means of ultrasound detectors.

David Campos-Such....................................................................................pp. 115-121.

 

Les rates penades (Mammalia: Chiroptera) urbanes d’Almassora i Castelló de la Plana (E península Ibèrica): un estudi mitjançant detectors d’ultrasons  567 KB

 

ABSTRACT

Aquest estudi té com a objectiu descriure el conjunt del rates penades d'Almassora i Castelló de la Plana i cobrir alguns buits en el coneixement de la diversitat urbana de rates penades de la Comunitat Valenciana.

Per inventariar les espècies de rates penades d'Almassora i Castelló de la Plana s’utilitzaren detectors d‘ultrasons.

El mostreig va recollir un total de 8 espècies de rates penades. L’espècie amb més abundància de registres va ser Pipistrellus pygmaeus/Miniopterus schreibersii, seguida d’Eptesicus serotinus/isabellinus i Pipistrellus pipistrellus.

 

Mots clau:

biodiversitat, quiròpters, rates penades, ultrasons, zones urbanes

 

This study aims to describe the bat population of Almassora and Castelló de la Plana and fill some gaps in the knowledge of urban bat diversity from the Valencia Region.

Ultrasonic detectors were used to compile an inventory of the bat species of Almassora and Castelló de la Plana.
The sampling collected a total of 8 bat species. The species with the highest number of recordings was Pipistrellus pygmaeus/Miniopterus schreibersii, followed by Eptesicus serotinus/isabellinus and Pipistrellus pipistrellus.

 

Keywords:

bats, biodiversity, conservation, chiroptera, ultrasounds, urban areas.

 

 

Primeros datos sobre la situación del topillo de Cabrera Iberomys cabrerae (Thomas, 1906) en la provincia de Castelló y ampliación hacia el sur de su distribución en València

First data about the status of the Cabrera vole Iberomys cabrerae (Thomas, 1906) in Castelló and the expansion of its distribution to the south of the province of València

Roque Belenguer, Francisco J. Lloris, José Miguel Aguilar, Miguel A. Monsalve, Antonio Belda yGermán M. López-Iborra..............pp. 123-128.

 

Primeros datos sobre la situación del topillo de Cabrera Iberomys cabrerae (Thomas, 1906) en la provincia de Castelló y ampliación hacia el sur de su distribución en València 585 KB

 

ABSTRACT

Se registra por primera vez en la provincia de Castelló el topillo de Cabrera Iberomys cabrerae (Thomas, 1906) en tiempos recientes, donde tan solo se contaba con registro fósil en varios yacimientos datados en el Neolítico. Además se amplía hacia el sur su distribución conocida en València. Se describe y comenta su descubrimiento en la sierra del Toro (l'Alt Palància) y en la Font de la Figuera (la Costera).

 

Mots clau:

Iberomys cabrerae, distribución, Castelló, València.

 

This is the first recorded finding in recent times of the Cabrera vole Iberomys cabrerae (Thomas, 1906) in Castelló province, where previously only fossil records have been identified in several Neolithic sites. In addition, it's known distribution is expanded to the south of the province of València. These discoveries, made in the Sierra del Toro (l'Alt Palància) and la Font de la Figuera (la Costera), are described and commented upon.

 

Key words:

Iberomys cabrerae, distribution, Castelló, València.

 

 

 

Notes breus

 

Aportacions al coneixement de l’orquidoflora de la província de Castelló

Contributions to the understanding of the orchid flora of Castelló province.

Carlos Fabregat, Lluís Serra, Patricia Pérez Rovira, Albert Navarro, Enric Martí, Josep E. Oltra & Juan A. Alcober.....................pp. 130-136.

Aportacions al coneixement de l’orquidoflora de la província de Castelló 643 KB

 

ABSTRACT

Es dóna notícia de la troballa d’algunes localitats noves d’orquídies amb valor corològic per a la flora de la Comunitat Valenciana (Espanya), concretades a la província de Castelló, destacant el segon registre provincial d’Anacamptis papilionacea subsp. grandiflora i una nova quadrícula UTM (Universal Transverse Mercator) de 10x10 km per a Goodyera repens.

 

Mots clau:

Castelló, Comunitat Valenciana, corologia, Espanya, Orchidaceae.

 

Data about new localities of orchids with chorological value for Valencian flora focusing on Castelló province (Spain) are reported, highlighting a second record for Anacamptis papilionacea subsp. grandiflora and a new 10x10 km UTM (Universal Transverse Mercator) square for Goodyera repens.

 

Keywords:

Castelló, chorology, Orchidaceae, Spain, Valencian Community

 

 

Nueva localidad africana para Fumana paradoxa Heywood(Cistaceae)

A new African location for Fumana paradoxa Heywood (Cistaceae)

P. Pablo Ferrer-Gallego & Jaime Güemes....................pp. 137-139

Nueva localidad africana para Fumana paradoxa Heywood(Cistaceae)  491 KB

 

ABSTRACT

Se cita una nueva población de Fumana paradoxa Heywood (Cistaceae) para el Atlas Medio de Marruecos, cita que amplia el área de distribución de la especie en el norte de África al tiempo que constituye su localidad más meridional. La cita permite también aumentar el rango altitudinal que hasta la fecha se había registrado para esta planta.

 

Mots clau:

Corología; Fumana; Marruecos; Atlas Medio.

 

A new population of Fumana paradoxa Heywood (Cistaceae) is reported for the Middle Atlas of Morocco, this new geographical location expands its distribution in North Africa making it the most southern point and increasing the altitudinal range of this plant.

 

Keywords:

Chorology; Fumana; Morocco; Middle Atlas.

 

 

Distribución geográfica de Xerotricha corderoi Gittenberger & Manga, 1977 y Plentuisa vendia Puente & Prieto, 1992 (Gastropoda: Helicoidea) en la cornisa Cantábrica (NE de España)

Geographical distribution of Xerotricha corderoi (Gittenberger & Manga, 1977) and Plentuisa vendia Puente & Prieto, 1992 (Gastropoda: Helicoidea) in the Cantabric Mountains (NW Spain)

Alvaro Alonso Suárez & Sergio Quiñonero-Salgado..............................................pp. 140-146

 

Distribución geográfica de Xerotricha corderoi Gittenberger & Manga, 1977 y Plentuisa vendia Puente & Prieto, 1992 (Gastropoda: Helicoidea) en la cornisa Cantábrica (NE de España)  735 KB

 

ABSTRACT

Se dan a conocer nuevos datos de distribución de dos especies de gasterópodos terrestres: Xerotricha corderoi, que se cita por primera vez para Asturias, y Plentuisa vendia, que se cita por primera vez en León.

 

Mots clau:

Xerotricha corderoi, Plentuisa vendia, Asturias, Cantabria, León.

 

New distribution data of two terrestrial gastropod species, Xerotricha corderoi and Plentuisa vendia, is provided, including the first records, respectively, for Asturias and for León.

 

Keywords:

Xerotricha corderoi, Plentuisa vendia, Asturias, Cantabria, León.

 

 

Presència de Dreissena polymorpha (Pallas, 1771) (Bivalvia: Dreissenidae) al riu Túria

Presence of Dreissena polymorpha (Pallas, 1771) (Bivalvia: Dreissenidae) in the Turia river.

David Campos-Such...............................................................................................pp. 147-150

 

Presència de Dreissena polymorpha (Pallas, 1771) (Bivalvia: Dreissenidae) al riu Túria  539 KB

 

ABSTRACT

Els musclos zebrats (Dreissena polymorpha) han envaït llacs i rius a tot el continent europeu, on s'han relacionat amb canvis dramàtics de biodiversitat. Aquesta espècie també està vinculada a enormes pèrdues per a l'economia europea, ja que entapissen i taponen canonades i altres superfícies construïdes per l’home.

Presentem ací el primer registre d'aquest invasor a la conca del riu Túria. Un espècimen fou capturat a l’eix principal del Túria, entre els municipis de Paterna i Manises (Comunitat Valenciana), el 21 de maig de 2017.

Plantegem la hipòtesi que l’espècie podria haver arribat a través del transvasament Xúquer-Túria. Es requerix més mostreig per avaluar la zona d'invasió.

 

Mots clau:

musclo zebrat, Dreissena polymorpha, espècie invasora, riu Túria.

 

Zebra mussels (Dreissena polymorpha) have invaded lakes and rivers throughout the European continent, where they have been linked to dramatic changes in biodiversity. This species is also linked to huge losses to the European economy due to the fouling of pipes and other manmade surfaces.

Here, we report the first record of this invader in the Turia river basin. One specimen was caught in the main channel of the Turia River between the municipalities of Paterna and Manises (Valencia Region) on 21 May 2017.

We hypothesize that this species would have arrived through the Xuquer-Turia river transfer. Further sampling is required to assess the invasion area.

 

Keywords:

Dreissena polymorpha, invasive species, Turia river, zebra mussel.

 

 

Revisió de la tipificació de Limonium cossonianum Kuntze (Plumbaginaceae)

Remarks on the typification of Limonium cossonianum Kuntze (Plumbaginaceae)

P. Pablo Ferrer-Gallego, Roberto Roselló, Emilio Laguna, José Gómez & Juan B. Peris......................................................pp. 151-154.

Revisió de la tipificació de Limonium cossonianum Kuntze (Plumbaginaceae) 520 KB

 

ABSTRACT

Un espècimen conservat a l’herbari del Muséum national d'Histoire naturelle de París (herbari P), és designat com lectotip de segon pas (Art. 9.17 del ICN) per al nom Limonium cossonianum Coss. (Plumbaginaceae).

 

Mots clau:

lectotip, nomenclatura, Plumbaginaceae, Statice gummifera var. corymbulosa, tipificació.

 

A specimen preserved in the Muséum national d'Histoire naturelle of París (P herbarium) is designated as the second-step lectotype (Art. 9.17 of the ICN) of the name Limonium cossonianum Coss. (Plumbaginaceae).

 

Keywords:

lectotype, nomenclature, Plumbaginaceae, Statice gummifera var. corymbulosa, typification.