Inici


Nemus, núm 8. 2018

Nemus 8 número complet    5,24 MB

 

ÍNDEX

Pòrtic.

 

La nascita di Venere i el gènere Pecten a la Mediterrànea

Enric Forner.................................................pp. 1-4

El gènere Neotinea a l’orquidoflora valenciana   335 KB

Articles.

Presència de blocs de tsunamis i tempestes a les costes rocoses de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià)

Presence of tsunamis and storms boulders on the rocky shores of the Irta mountain range (el Baix Maestrat; País Valencià; Spain)

Francesc Xavier Roig-Munar, Enric Forner, José Ángel Martín-Prieto, Joaquín Segura, Antonio Rodríguez-Perea......pp. 7-21

 

Un nou llistonar (Teucrio muletii-Brachypodietum retusi ass. nova) per a la província de Castelló (Espanya). 915 KB

 

ABSTRACT

La costa de la península Ibèrica té pocs registres d'esdeveniments d'onatge extrem, tsunamis o tempestes. En aquest treball es presenta l'estudi morfomètric de diferents cordons litorals de blocs al llarg de les costes rocoses de la serra d'Irta (País Valencià). L'estudi ha localitzat sis ubicacions amb blocs d’un pes de 1.5 T de mitjana, que es troben a una distància mitjana de la línia de costa de 15.5 m i a una alçada mitjana de 2.3 m sobre el nivell de la mar. Es defineixen les àrees d'arrencada dels blocs, els seus patrons d'imbricació i una adreça predominant cap al 119.5º, coincident amb les direccions dels tsunamis procedents d'Algèria. A cada bloc se li apliquen les equacions de Nott i d’Engel & May per calcular les altures d'onada de tsunamis i tempestes capaços de generar aquests dipòsits, obtenint els valors de sobre elevació (run-up) per remoure cada bloc.

 

Mots clau:

Costa rocosa, morfometria, blocs, tsunamis, serra d’Irta, Castelló.

 

The coast of the Iberian Peninsula has few records of extreme wave events, storms or tsunamis. In this work we present the morphometric study of some boulder ridges along the rocky coasts of the Irta mountain range (Valencian Country, East of Spain). The study has located six settings with boulders weighting 1.5 T in average, at an average distance from the coast line of 15.5 m and 2.3 m a.s.l. Boulder quarring areas have been identified, as well as their imbricate pattern, which is oriented to 119.5º. That is coincident with the directions of the tsunamis coming from Algeria. The equations of Nott and Engel & May have been applied to each block to calculate the run-up of tsunamis or storms capable of generating these deposits.

 

Key words:

rocky shores, morphometry, boulders, tsunamis, Irta mountain range, Castelló

 

 

El cocodril de cala Fonda. Sobre les restes d’un cocodril (Crocodylia: Tomistominae) del Miocè marí de Tarragona

The crocodile of Cala Fonda. On the remains of a crocodile (Crocodylia: Tomistominae)from the Miocene marine of Tarragona

Jordi Alexis García-Marsà, Fernando Ari Ferratges-Kwekel, David Albalat & Àlex Ossó.....................................................pp. 23-32

 

A new species of the genus Palaospeum Boeters, 1999 839 KB...

 

ABSTRACT

Es descriuen dues dents de cocodril dels afloraments del Serraval·lià-Tortonià inferior (Miocè mitjà-superior, conca del Camp) de cala Fonda (Tarragona, Catalunya). Les troballes de restes de cocodrils, sobretot dents, són relativament freqüents, tot i que no són abundants, en els afloraments del Miocè marí de la conca del Camp i en els de l’extrem sud de la veïna conca del Vallès-Penedès, tanmateix, no hi havia fins ara cap descripció formal d’aquestes restes. Tan sols dues peces dentals aïllades es presenten aquí i la seva assignació sistemàtica queda restringida a nivell subfamiliar, atribuint-se a Tomistominae (Crocodylia). L’estudi de l’aflorament permet situar les restes estudiades en el seu context paleoambiental i permet ampliar el coneixement de la paleobiogeografia d’aquests rèptils, ratificant la distribució pan-mediterrània dels Tomistominae.

 

Mots clau:

Miocè, fòssil, cocodril, Tomistominae, Tarragona

 

Two crocodile teeth from the Serravallian (Middle Miocene, Camp basin) outcrops of Cala Fonda (Tarragona, Catalonia) are herein described. Finding crocodile remains, mainly teeth, is relatively commonplace even if they are not abundant, in the Miocene marine outcrops of the Camp Basin, as well as in those of the southern of the neighbouring Vallès-Penedès Basin. Nevertheless, no formal description of them has been done hitherto. Only two isolated teeth are herein reported and thus their systematic placement is restricted to subfamily rank, being placed within Tomistominae (Crocodylia). Geological study of the outcrop enables us to better understand the paleoenvironmental context where the fossil remains were recovered and enhances our understanding of the paleobiogeography of those reptiles, thus confirming their pan-Mediterranean distributionKey words:

 

Key words:

Miocene, fossil, crocodile, Tomistominae, Tarragona

 

 

Heteraster guali sp. nov. (Echinodermata: Echinoidea) de l’Aptià de la conca del Maestrat

Heteraster guali sp. nov. (Echinodermata: Echinoidea) from the Aptian of the Maestrat Basin

Enric Forner i Valls....................................................................................................... pp. 33-53

Estructures de macrobioerosió en Persististrombus latus 1181 KB

 

ABSTRACT

Atesa la bona conservació, en general, de les conquilles de calcita dels Echinoidea fòssils, es poden estudiar amb relativa facilitat. Tot i això, el coneixement de la rica fauna d’equínids de la conca del Maestrat està molt lluny de completar-se. Encara resulta més paradoxal que just l’ordre dels Spatangoida -que és, amb diferència, el més ric de la conca, en diversitat d’espècies i en nombre d’exemplars-, siga el més desconegut. Darrerament, però, sota l’impuls de dues institucions, Ateneu de Natura i l’Associació Paleontològica i Mineralògica d’Onda, estan proliferant els estudis i les publicacions sobre equinologia de la conca del Maestrat. S’han descrit 7 espècies noves d’equinoïdeus i s’ha millorat el coneixement sobre la classe. Però queda molta tasca per fer. Aquest estudi s’insereix en un projecte global d’estudiar tota la fauna fòssil d’Echinoidea de la conca del Maestrat. En aquest treball, es descriu una espècie nova del gènere Heteraster (Echinoidea: Spatangoida) de l’Aptià
inferior de la subconca sedimentària de Morella: H. guali sp. nov. És la segona espècie fòssil d’equínid descrita al municipi de Vallibona. La descripció acaba amb assignacions incertes o indefinides sobre aquesta espècie i en precisa la distribució estratigràfica: Aptià inferior, formació Margues del Forcall, membre Margues de Morella la Vella; biozones d’ammonits: Deshayesites deshayesi i Dufrenoyia furcata i la distribució geogràfica a distints municipis dins de la subconca de Morella. El treball suposa una millora en el sentit que resol les incògnites sobre una espècie concreta. És un pas endavant. Tanmateix, l’objectiu ambiciós final continua sent establir un coneixement prou complert de la fauna d’equínids fòssils de la conca que permeta bastir en el futur una biozonació en base als equinoïdeus. També comporta un avanç en el coneixement de l’evolució del gènere Heteraster arreu del món, ja que, considerant el ric registre de la conca del Maestrat, aquest ha de jugar un paper clau en la seua comprensió completa

 

.Paraules clau: 

Echinoidea, Spatangoida, Toxasteridae, Aptià, Fm. Margues de Forcall, conca del Maestrat, espècie nova.

 

The generally good state of conservation of the calcite fossil shells of Echinoidia allows them to be studied with relative ease. Despite this, our knowledge of the rich fauna of equinoids in the Maestrat Basin is far from complete. It is even more paradoxical that the order Spatangoida, by far the richest in terms of diversity of species and number of specimens found in the basin, is also the least understood. Lately, however, under the auspices of Ateneu de Natura and the Associació Paleontologica i Mineraligica d’Onda, studies and publications on equinology in the Maestrat Basin have been proliferating. 7 new species of equinoids have been described and our knowledge of the class has been enhanced, although there remains a lot of work to do. This paper forms part of a comprehensive project to study the entire fossil fauna of Echinoidea in the Maestrat basin and specifically describes a new species of the Heteraster genus (Echinoidea: Spatangoida) from the early Aptian of the Morella sub-basin: H. guali sp. nov. It is the second species described from the municipality of Vallibona. The description ends with uncertain or indefinite assignments on this species and specifies the stratigraphic distribution: early Aptian, Marls of the Forcall formation, Marls of Morella la Vella member; ammonites biozones: Deshayesites deshayesi and Dufrenoyia furcata and the geographical distribution to different municipalities within the Morella sub-basin. This work is a step forward in the sense that it resolves some questions on a specific species. However, the ambitious final objective is still to establish a sufficiently complete knowledge of the fossil equine fauna in the basin that would allow a biozonation based on equinoids to be constructed in the future. It also advances our understanding of the evolution of the Heteraster genus around the world and, given the rich record found in the Maestrat Basin, this must play a key role in its complete comprehension.

 

Key words:

Echinoidea, Spatangoida, Toxasteridae, Aptian, Marls of Forcall Formation, Maestrat Basin, new species

 

 

Phyllobrissus garciavivesi un equínid nou de l’Aptià d’Onda (conca del Maestrat)

Phyllobrissus garciavivesi a new echinoid from the Aptian of Onda (Maestrat Basin)

 

Enric Forner i Valls............................................................................................pp. 55-68

  868 KB

 

ABSTRACT

A diferència del que passa en relació amb els animals vius que poblen Europa, on el gros de la sistemàtica està enllestida de fa moltes dècades, en la paleontologia queda un percentatge important per fer de la tasca de classificació i descripció. Mancança que és especialment notable allà on la investigació en general pateix un endarreriment secular. La nòmina d’investigadors en invertebrats fòssils del país és molt curta. I caldria renovar l’esforç per completar el treball d’investigació de la rica fauna de la conca del Maestrat. Així, també es donaria continuïtat al treball, important però escàs, portat a terme en els dos segles passats, en gran mesura per paleontòlegs francesos. Tot i això, cal remarcar una dada positiva en el camp de l’equinologia. En el últims anys (2014-2017), s’han descrit 7 espècies noves d’equínids fòssils de la conca del Maestrat, mentre que entre el 1859 i el 2013 només se’n havien descrit 5. Aquest estudi s’inclou dins del marc d’un projecte general d’estudi de la fauna d’equinoïdeus del Cretaci Inferior de la conca del Maestrat i té com antecedents concrets diversos treballs sobre els neognatostòmats maestratencs. Resulta de gran interès perquè enregistra per primera vegada a les comarques de Castelló el gènere Phyllobrissus Cotteau, 1864. Es descriu una espècie nova: Phyllobrissus garciavivesi sp. nov. de l’Aptià inferior, dins la formació Margues del Forcall, corresponent al membre Margues de Morella la Vella, amb material procedent del municipi d’Onda (la Plana Baixa). El treball suposa la primera descripció que s’ha fet mai d’una espècie d’equínid a la subconca del Penyagolosa. També suposa el primer equínid descrit amb fòssils del terme municipal d’Onda, una ciutat que disposa de dos museus amb col·leccions paleontològiques, i on un d’ells, el del Molí de la Reixa, està especialitzat en equinoïdeus fòssils. Suposa una pas més, tot i que modest, en el projecte de completar el coneixement de la classe Echinoidea a la conca del Maestrat.

 

Mots clau:

Neognathostomata, Phyllobrissus, espècie nova, Aptià, formació Margues del Forcall, conca del Maestrat.

 

Compared the to situation of living animals in Europe, where the majority of the work of classifying and describing them was finished many decades ago, in palaeontology there remains a significant percentage of the task to be completed. It is a gap that is most noticeable in research areas that have suffered from arrears going back many years. The list of fossil invertebrate researchers in this country is very short and we need to renew our efforts to complete the investigative work into the rich fossil fauna of the Maestrat Basin. This would also give some continuity to the important (although scarce) work carried out over the last two centuries by mainly French palaeontologists. However, it is worth pointing out some positive news in the field of echinology. In the last few years (2014-2017), 7 new species of fossil echinoids in the Maestrat Basin have been described compared to only 5 between 1859-2013. This study is included within the framework of a more general project to investigate the echinoid fauna of the Early Cretaceous of the Maestrat Basin and uses earlier specific and diverse works on neognathostomata in the Maestrat. It is of significant interest because it records the genus Phyllobrissus Cotteau, 1864 for the first time in the counties of Castelló. A new species is described: Phyllobrissus garciavivesi sp. nov. of the early Aptian, in the Margues del Forcall formation, corresponding to the Margues de Morella la Vella member with material from the municipality of Onda (la Plana Baixa). The work is assumed to be the first description ever of a species of echinoid in the Penyagolosa sub-basin. It also represents the first echinoid (described and with fossils) from the municipal district of Onda, a city with two museums with paleontological collections and one of them, Moli de la Reixa, which specialises in fossil Echinoidea. It is one more step, albeit a modest one, in the project to fully understand the class Echinoidea in the Maestrat Basin.

 

Key words:

Phyllobrissus, new species, Aptian, Marls of the Forcall formation, Maestrat Basin.

 

 

Conulus sanzgarciai sp. nov. (Echinodermata: Echinoidea) de l’Aptià inferior de Coratxà (conca del Maestrat)

Conulus sanzgarciai sp. nov. (Echinodermata: Echinoidea) from the lower Aptian of Coratxà (Maestrat Basin)

Enric Forner i Valls & Josep Anton Moreno-Bedmar................................................................................ pp. 69-83

Dinàmica poblacional d’Hemidiadema forcallensis (Echinoidea) de l’Aptià inferior de la subconca de Morella  1052 KB

 

ABSTRACT

Dins del projecte general de l’estudi sistemàtic dels equinoïdeus de la conca del Maestrat es descriu una espècie nova, Conulus sanzgarciai sp. nov., de la família Conulidae Lambert, 1911. L’espècie s’ha trobat a Coratxà (el Baix Maestrat; País Valencià), i pertany a la formació Margues del Forcall, membre Morella la Vella, datat com Aptià inferior. Amb aquesta espècie nova s’amplia l’escàs registre fòssil conegut del gènere per al Cretaci Inferior.

 

Paraules clau:

Conulidae, Conulus, sistemàtica, espècie nova, Aptià, formació Forcall, conca del Maestrat

 

Within the overall project for the systematic study of the echinoids from the Maestrat Basin, a new species, Conulus sanzgarciai sp. nov., family Conulidae Lambert, 1911, is described. The species has been found in Coratxà (el Baix Maestrat, País Valencià) belonging to the Forcall Formation, Morella la Vella Member, dated as lower Aptian. With this new species, the limited fossil record of the genus for the Lower Cretaceous is expanded.

 

Key words:

Conulidae, Conulus, systematics, new species, Aptian, Forcall Formation, Maestrat Basin

 

 

Two new species of the genus Islamia Radoman, 1973 (Gastropoda : Hydrobiidae) from the north of Spain

Dues noves espècies del gènere Islamia (Gastropoda: Hydrobiidae) per al nord d’Espanya

Jesús Ruiz-Cobo, Alvaro Alonso, Sergio Quiñonero-Salgado & Emilio Rolán..................................pp. 85-93.

Equinoïdeus nous (Echinodermata: Echinoidea) del Campanià de Moyenne Moulouya, nord est del Marroc 900 KB

 

ABSTRACT

Two new species of the genus Islamia are described from the autonomous communities of Cantabria and Asturias (north of Spain). This genus is currently represented in the Iberian Peninsula and the Balearic Islands by eight species and subspecies. The new species are compared with other congeneric species from which they differ in conchological characteristics.

 

Key words:

Gastropoda, Hydrobiidae, Islamia, new species

 

 

Es descriuen dues noves espècies del gènere Islamia procedents de les comunitats autònomes de Cantàbria i Astúries (nord d’Espanya). Aquest gènere actualment està representat a la península Ibèrica i Balears per vuit espècies i subespècies. Les noves espècies es comparen amb altres espècies congenèriques, de les quals es diferencien per diversos caràcters conquiliològics.

 

Mots clau:

Gastropoda, Hydrobiidae, Islamia, espècie nova

 

 

Spiralix (Burgosia) vetusta (Gastropoda: Moitessieriidae) a new species from Asturias (North of Spain)

Spiralix (Burgosia) vetusta (Gastropoda: Moitessieriidae) una nova espècie d’Astúries (nord d’Espanya)

Sergio Quiñonero-Salgado, Álvaro Alonso & Emilio Rolán........................................................ pp. 95-100.

Apunts nomenclaturals per al gènere Centaurea L. sect. Seridia (Juss.) DC. (Asteraceae). El complex d’hibridació entre C. aspera i C. seridis  749 KB

 

ABSTRACT

A new species of the family Moitessieriidae Bourguignat, 1863 is described from Asturias (north of Spain), belonging to the genus Spiralix Boeters, 1972, and included in the subgenus Burgosia Boeters, 2003. It is the second species known in the area. It differs from other species by its conchological characteristics, including teleoconch and protoconch microsculpture. The description of Spiralix vetusta sp. n. raises to twelve the number of Spiralix species present in Spain and to six the species included in the subgenus Burgosia.

 

Key words:

Gastropoda, Moitessieriidae, Spiralix, Burgosia, new species.

 

Es descriu una nova espècie de la família Moitessieriidae Bourguignat, 1863 d’Astúries (nord d’Espanya), pertanyent al gènere Spiralix Boeters, 1972, que s’inclou dins el subgènere Burgosia Boeters, 2003, es tracta de la segona espècie coneguda per a la família a la zona. Es diferencia d’altres espècies descrites pels seus caràcters conquiliològics, entre ells la microescultura de la teleoconquilla i de la protoconquilla. Amb la descripció de Spiralix vetusta sp. n. s’eleven a dotze les espècies del gènere Spiralix presents a Espanya i a sis les incloses dins el subgènere Burgosia.

 

Mots clau:

Gastropoda, Moitessieriidae, Spiralix, Burgosia, espècie nova.

 

 

Novetats sobre Sideritis ×puiggariana (Labiatae)

News on Sideritis ×puiggariana (Labiatae)

Roberto Roselló, P. Pablo Ferrer-Gallego, José Gómez, Emilio Laguna & Juan B. Peris..................................................pp. 101-114.

 

Sideritis ×saforensis (Sect. Sideritis, Labiatae) un hídrid nou per a la flora peninsular ibèrica 899 KB

 

ABSTRACT

Es descriu una nothosubespècie per a Sideritis ×puiggariana (Labiatae): S. ×puiggariana nothosubsp. sorianoi. nothosubsp. nov., producte de l’encreuament natural entre S. bourgaeana i S. tragoriganum subsp. mugronensis. Aquest nou híbrid es va trobar entre Montealegre del Castillo i Fuenteálamo (Albacete). S’hi aporta una descripció d’aquest híbrid, una varietat, una taula diagnòstica per tal de diferenciar-lo dels seus progenitors, així com de la nothosubespècie tipus, a més d’una iconografia. Així mateix, es lectotipifica el nom Sideritis ×puiggariana

 

Mots clau:

híbrid, nomenclatura, Lamiaceae, Sideritis, taxonomia

 

A nothosubspecies of Sideritis ×puiggariana (Labiatae) is described: S. ×puiggariana nothosubsp. sorianoi nothosubsp.nov., as a result of the natural crossing between S. bourgaeana and S. tragoriganum subsp. mugronensis. This new hybrid has been found between Montealegre del Castillo and Fuenteálamo (Albacete). A description of this hybrid, a new variety, a diagnostic table to differentiate it from its two progenitors and the nothosubspecies type, in addition to an iconography, are reported. Likewise, the name Sideritis ×puiggariana is lectotypified.

 

Keywords:

hybrid, nomenclature, Lamiaceae, Sideritis, taxonomy.

 

 

Evolución de las poblaciones de especies acuáticas cinegéticas en el humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca (E de la península ibérica) durante el periodo invernal

Evolution of quarry waterbirds in the Prat de Cabanes-Torreblanca wetland (E Iberian Peninsula) in the wintertime

 

Miguel Tirado Bernat....................................................................................................................................pp. 115-131.

 

Anomalies cromàtiques a l’herpetofauna ibèrica: una revisió actualitzada 726 KB

 

ABSTRACT

Las zonas húmedas son focos de biodiversidad muy importantes, como tales, tienen un papel preponderante en la conservación de las poblaciones de multitud de especies. La actividad cinegética tiene un impacto directo en las poblaciones de algunas especies de aves, por lo que su estudio es relevante para medir la sostenibilidad de esta actividad en las zonas húmedas. Actualmente no existen estudios que hagan una aproximación al impacto de la caza sobre las poblaciones de aves cinegéticas en el Prat de Cabanes-Torreblanca. Este estudio muestra que el impacto de la caza en las poblaciones de focha, agachadiza y avefría en el Prat de Cabanes-Torreblanca parece ser escaso, ya que estas especies muestran unos patrones de presencia compatibles con movimientos naturales. Por otro lado, el impacto de la caza sobre las anátidas es severo. Estas especies están muy concentradas en una pequeña área de lagunas (unas 60 ha.) y el área de reserva en esta zona es inefectiva. Esta situación provoca un marcado descenso de las anátidas cercano al 90% en unos pocos días tras la apertura de la temporada de caza. Se propone la revisión de la ubicación y el tamaño del área de reserva en Torreblanca y la racionalización de la presión cinegética (número de cazadores, días y cupo) para adecuarlo a la realidad de las poblaciones en el humedal. Se debería de considerar una moratoria en la caza del pato colorado por la tendencia negativa a largo plazo que muestra la especie. Este estudio es una aportación para la necesaria racionalización de la actividad cinegética en el Prat de Cabanes- Torrebanca de modo que sea compatible con la protección de las poblaciones de las aves acuáticas cinegéticas.

 

Mots clau:

especies acuáticas cinegéticas, Parques Naturales, zonas protegidas, humedales, pato colorado.

 

Wetlands are very important areas for biodiversity, as such, they play a key role in the conservation of the populations of many species. Hunting activity has a direct impact on the populations of some bird species, so its study is relevant to measure the sustainability of this activity. Currently, there are no studies that make an approximation of the impact of hunting on the populations of  quarry birds in the Prat de Cabanes-Torreblanca. This study shows that the impact of hunting on the populations of Coot, Great Snipe and Lapwing in the Prat de Cabanes-Torreblanca seems to be low, since the pattern of presence of these species are compatible with natural movements. On the other hand, the impact of hunting on wildfowl is severe. Wildfowl are highly concentrated in a small area of lagoons (about 60 ha.) and the hunting-free refuge within is inefective. This situation results in a steep decrease of about 90% of wildfowl in a few days after the begining of the hunting season. I propose the review of the location and size of the refuge zone in Torreblanca, and the rationalization of the hunting pressure (number of hunters, days and quota) to adapt it to the reality of the wildfowl populations in the wetland. A moratorium in the hunting of the Red-Crested Pochard should be considered due to long term negative trends that shows this species.

 

Keywords:

quarry waterbirds, Natural Parks, protected areas, wetlands, red-crested pochard.

 

 

 

Notes breus

 

Primeras citas de Cerithium scabridum Philippi, 1848 (Gastropoda: Cerithiidae) para la península ibérica

First report of Cerithium scabridum Philippi, 1848 (Gastropoda:Cerithiidae) in the Iberian Peninsula

Joaquín López-Soriano, Sergio Quiñonero-Salgado, José Francisco Verdejo Guirao & Marco Pla Ventura.....................pp. 133-136.

 

Aportacions al coneixement de l’orquidoflora de la província de Castelló 612 KB

 

ABSTRACT

En el presente artículo se dan a conocer las primeras citas para la península ibérica de Cerithium scabridum, especie lessepsiana de molusco ampliamente distribuida en el Mediterráneo central y oriental.

 

Mots clau:

xenodiversidad, especies lessepsianas, Mediterráneo, Cerithium

 

In this paper the first citation for the Iberian Peninsula of Cerithium scabridum, a lessepsian mollusc species widely distributed along the Eastern and Central Mediterranean Sea, are reported.

 

Keywords:

xenodiversity, lessepsian species, Mediterranean, Cerithium

 

 

Presència consolidada dels bivalves invasors Anadara transversa (Say, 1822) i Arcuatula senhousia (Benson in Cantor, 1842) al delta de l’Ebre

Consolidated presence of the invasive bivalves Anadara transversa (Say, 1822) and Arcuatula senhousia (Benson in Cantor, 1842) at the Ebro Delta

Joaquín López-Soriano & Sergio Quiñonero-Salgado....................pp. 137-141

 

Nueva localidad africana para Fumana paradoxa Heywood(Cistaceae)  656 KB

 

ABSTRACT

L’arribada d’espècies al·lòctones a través de les instal·lacions d’aqüicultura és un dels principals factors que contribueixen a l’establiment d’espècies invasores marines arreu del món. A Catalunya existeix una pròspera activitat de cultiu de musclos i ostres al delta de l’Ebre, on recentment s’ha descrit l’arribada de nombroses espècies de mol·luscs al·lòctons. En canvi, no es coneix amb precisió quines d’aquestes espècies s’han establert i poden representar un risc per a la biota nativa. En aquest treball s’estudia la presència de dos bivalves al·lòctons prèviament citats a la zona, Anadara transversa i Arcuatula senhousia, mitjançant l’observació del material dipositat als ports on es desembarquen les espècies destinades al consum. S’observa que totes dues espècies, citades el 2014 en base a només uns pocs espècimens, es presenten en grans quantitats, evidenciant una evolució a l’alça del nombre d’exemplars, la presència de poblacions establertes i confirmant el seu estatus com a espècies invasores directament associades a l’activitat comercial de l’aqüicultura de bivalves.

 

Mots clau:

aqüicultura, invasions, bivalves, xenodiversitat.

 

The arrival of allochthonous species through aquaculture facilities is among the main factors contributing to the establishment of alien marine species all around the world. In Catalonia, there is a thriving commercial activity based on the cultivation of mussels and oysters at the Ebro Delta, where the arrival of a number of allochthonous mollusks has been recently reported. However, it is not well known which of these species have been established and could represent a risk for the native biota. In the present work, the presence of two allochthonous bivalves previously cited in this area, Anadara transversa and Arcuatula senhousia, is studied through the observation of the material deposited in the harbours where the commercial species are discharged. It is reported that both species, cited for the first time in 2014 on the basis of a few specimens, are now present in huge quantities, which evidence an evolution to rising populations, the presence of established populations, and thus confirming their status as invasive species directly associated with the commercial activity of bivalve aquaculture.

 

Keywords:

aquaculture, invasions, bivalves, xenodiversity.

 

 

Primer registre d’una espècie indo-pacífica a Benicarló: Fulvia fragilis (Mollusca: Bivalvia)

First record of an Indo-Pacific species in Benicarló: Fulvia fragilis (Mollusca: Bivalvia)

Enric Forner i Valls........................................................................................pp. 142-147

 

Distribución geográfica de Xerotricha corderoi Gittenberger & Manga, 1977 y Plentuisa vendia Puente & Prieto, 1992 (Gastropoda: Helicoidea) en la cornisa Cantábrica (NE de España)  707 KB

 

ABSTRACT

El present treball documenta la primera observació de l’espècie Fulvia fragilis (Forsskål in Niebuhr, 1775), originària de l’oceà Índic, a la costa de Benicarló (el Baix Maestrat). La troballa es produeix dins del projecte de censar sistemàticament les tanatocenosis de les platges per assolir un coneixement de la biodiversitat de mol·luscs presents en les aigües del litoral maestratenc i començar a bastir sèries temporals per intentar avaluar les variacions en la fauna, en un moment en què la influència antròpica és tan important. S’ha recollit només un exemplar a la platja del Barranc de Polpís, amb un cens d’una hora d’esforç. El treball constata que ja ha arribat a Benicarló una espècie lessepsiana. La qual cosa, en primer lloc, indica que s’està naturalitzant també al litoral del Maestrat potser a partir d’un nucli d’una població ja aclimatada al delta de l’Ebre. En segon lloc, referma la convicció que aquesta espècie està colonitzant la Mediterrània occidental (més freda) i que no es queda arraconada a la mar de Llevant (més càlida). És un dada, incipient, que podria estar apuntant cap al que alguns autors ha qualificat de tropicalització de la Mediterrània. Hipòtesi molt provisional que caldrà avaluar amb moltes més dades.

 

Mots clau:

canvi climàtic, mar Balear, Cardiidae, espècies alienes, fauna lessepsiana

 

This paper documents the first observation of the species Fulvia fragilis (Forsskål in Niebuhr, 1775), native from in the Indian Ocean, on the Benicarló coast (el Baix Maestrat). The finding occurred as part of a syste- matic census project of the thanatocoenoses of the beaches to better understand the  biodiversity of molluscs present in the waters of the Maestrat coast and to begin to build a temporary data series in order to evaluate the variations in the fauna, at a time when anthropic influence is so important. Only one specimen has been collected on the Barranc de Polpís beach, with a census of one hour of effort. The paper shows that a lessepsian species has already arrived in Benicarló. This would indicate that, firstly, the species is naturalizing on the coast of the Maestrat, perhaps from a population nucleus that is already acclimated in the Ebre Delta. Secondly, it reaffirms the conviction that this species has begun colonizing the western (coldest) Mediterranean and is not only present in the eastern (warmest) Mediterranean. This incipient data could point towards what some authors have described as the tropicalization of the Medite- rranean. This is a very provisional hypothesis and one that will have to be evaluated with much more data.

 

Keywords:

climate change, Balearic sea, Cardiidae, alien species, lessepsian fau

 

 

Consideracions sobre dos tipus cavanillesians

Considerations on the two Cavanillesian types

 

P. Pablo Ferrer-Gallego, Roberto Roselló, Emilio Laguna & Juan B. Peris.............................................pp. 148-154

 

Presència de Dreissena polymorpha (Pallas, 1771) (Bivalvia: Dreissenidae) al riu Túria  688 KB

 

ABSTRACT

Es discuteix el tipus nomenclatural d’Antirrhinum tenellum (Plantaginaceae) i Genista patens (Leguminosae). El nom cavanillesià Antirrhinum tenellum és tipificat a partir d’un espècimen pertanyent al material original, conservat a l’herbari de Cavanilles del Real Jardí Botànic de Madrid (MA). Es proposa esmenar la “lectotipificació” de Genista patens i es proposa l’ús del terme holòtip per designar el material disponible.

 

Mots clau:

Antirrhinum tenellum, Cavanilles, Genista patens, nomenclatura, tipus.

 

The nomenclatural types of Antirrhinum tenellum (Plantaginaceae) and Genista patens (Leguminosae) are discussed. The cavanillesian name Antirrhinum tenellum is typified from an original specimen preserved in the Cavanilles’s herbarium in the Royal Botanic Garden of Madrid (MA). The previous “lectotypification” of Genista patens is commented upon, and the use of the term holotype is proposed to designate the available material.

 

Keywords:

Antirrhinum tenellum, Cavanilles, Genista patens, nomenclature, type.

 

 

Ressenyes bibliogràfiques

 

Caracoles y babosas de la península ibéricay Baleares. Jordi Cadevall & Albert Orozco. 2016.

Enric Forner i Valls......................................................pp. 155-156.

Elements de Botànica Popular. Joan Cadevall. 2017.
Enric Forner i Valls......................................................pp. 156-157.

La sabiduría de las aves. Una historia ilustrada de la ornitología. Tim Birkhead. 2017.
Emilio Laguna..............................................................pp. 157-158.

Una sutil perfección. Un viaje por el interior (y el exterior) del huevo de las aves. Tim Birkhead. 2018.
Emilio Laguna..............................................................pp. 158-159.

 

Revisió de la tipificació de Limonium cossonianum Kuntze (Plumbaginaceae) 119 KB