Nemus, núm 11. 2021
73.2 MB
Pòrtic
Z’ – Θερινό ηλιοστάσι, VII – Solstici d’estiu, Iorgos Seferis, Tres Poemes Secrets (1966)
Raquel Villalonga García...............................................pp. 8-13
484 KB
Articles.
Formas e depósitos glaciares e periglaciares no Xeoparque Montañas do Courel (Galicia)
Glacial and periglacial landforms and deposits in the Courel Mountains Geopark (Galicia)
Augusto Pérez Alberti.................................................................................pp.14-27
5.57 MB
ABSTRACT
As Montañas do Courel atópanse en Galicia, no Noroeste da Península Ibérica, entre as coordenadas 42,715º N; 42,32º N e 7,023º O; 7,42º O. O seu relevo está caracterizado pola presenza dun conxunto de vales encaixados e interfluviais estreitos que se alonga practicamente de Norte a Sur. Litoloxicamente dominan as lousas, cuarcitas e calcarias con pequenos afloramentos de diabasas. Os materiais están intensamente fracturados por mor da dinámica tectónica que se puxo en marcha a partires do Cenozoico. Destacan de xeito especial as fallas de desgarro (strike slip fault) que presentan unha dirección xeral NNL-SSO. Ademais, óllanse outros sistemas de fracturas que levan direccións NO-SL ou O-L, que fragmentaron o terreo e delimitaron un amplo conxunto de bloques con formas sigmoides que marcan o deseño xeral de moitos sectores do territorio. A rede fluvial está moi condicionada por este sistema de descontinuidades que dirixen o percorrido xeral dos vales, pero tamén, e dun xeito singular, pola litoloxía. Durante o Plistoceno recente, nunha data que está por determinar mais posiblemente vai entre máis de 40.000 anos e 11.000, o clima dominante era frío con intres de diferente temperatura e humidade. Iso provocou a remodelación de moitos sectores por mor de procesos glaciares e periglaciares. As pegadas dos primeiros quedaron marcadas en formas erosivas, caso de circos e umbrais rochosos, ou acumulativas, caso de cristas morénicas. Os segundos en depósitos estratificados de aba ou en espectaculares abas de bloques.
Mots clau:
Galicia, Xeoparque Mundial da Unesco Montañas do Courel, glaciarismo, periglaciarismo.xeomorfoloxía.
The Courel Mountains are located in Galicia, Northwest Iberian Peninsula (between 42.715° N; 42.32° N and 7.023° W; 7.42° W). Their relief is characterized by a group of embedded valleys and cramped watersheds that expand in a North-South direction. The sector is lithologically dominated by slabs, quartzites and limestones with small outcrops of diabase. The materials are intensively fractured by tectonic dynamics set up after the Cenozoic, with strike slip faults showing a prevailing NNE-SSW direction. Also, other fracture systems appear in this sector with directions NW-SE and W-E that fragmented the terrain and delimited a great cluster of blocks with sigmoidal shapes defining large sectors. The fluvial network is very much conditioned by this system of discontinuities that direct the general course of the valleys, but also, and in a singular way, by lithology. During the recent Pleistocene, possibly between ca. 40.000 and 11.000 years, the dominant climate was cold with alternating phases of different temperature and moisture conditions. This caused the remodelling of large sectors by glacial and periglacial processes. Glacial activity favoured the development of erosive landforms, such as glacial cirques and glacial threshold, and accumulative features such as the moraine systems. Periglacial processes favoured the deposition of thick debris mantles covering the slopes.
Key words:
Galicia, Courel Mountains Unesco Global Geopark, glacial processes, periglacial processes,geomorphology.
Francesc Xavier Roig-Munar , Oliver Olivo Batista, José Ángel Martín-Prieto, Pau Balaguer Huguet, Antonio Rodríguez-Perea, Bernadí Gelabert Ferrer & Pablo del Toro Piñero..........................................................pp. 28-37
4.20 MB...
ABSTRACT
La retirada de restos vegetales de Thalassia testudinum depositados sobre la playa emergida, constituyen una parte de la limpieza de playas. Estas gestiones continuadas a lo largo de las últimas décadas han dado lugar a la pérdida de superficies y volúmenes de playa. El estudio analiza los volúmenes de sedimento retirados mediante la retirada de bermas de Thalassia testudinum en 11 playas de 4 países del Caribe, cuantificando el volumen total en 35.837,7 m3, con un 89,05 % de sedimento intercalado, equivalente a 32.846,75 t de arena. Este tipo de gestión supone un impacto geomorfológico continuo con una importante pérdida de sedimento anual que afecta a la estabilidad del balance sedimentario del sistema playa.
Mots clau:
Caribe, Thalassia testudinum, berma, limpieza, erosión playas
Part of the cleaning of beaches in the Caribbean islands has been focused on the removal of the remains of Thalassia testudinum deposited on the emerged beach. The study analyses the volumes of sediment extracted through the removal of Thalassia testudinum berms from 11 beaches distributed throughout 4 Caribbean countries, quantifying the total volume of material removed at 35,837.7m3, of which an estimated 89.05% is interspersed sand, equivalent to 32,846.75 t of sand. This kind of management involves a continuous geomorphological impact with an important loss of sediment that affects the stability of the sedimentary balance of the beach system.
Key words:
Caribbean, Thalassia testudinum, berms, cleaning, beach erosion
Roberto Roselló, P. Pablo Ferrer-Gallego, José Gómez, Emilio Laguna & Juan B. Peris............................................... pp. 38-47
6.55 MB
ABSTRACT
S’analitza la variabilitat de Sideritis tragoriganum (Labiatae) en el litoral nord de la província d’Alacant (Comunitat Valenciana, Espanya). Es descriu una nova subespècie: S. tragoriganum subsp. marinae, subsp. nov.; s’hi inclouen una descripció i iconografia per a alguns dels tàxons més estretament relacionats. Així mateix es proposa la combinació S. tragoriganum subsp. reverchonii.
Paraules clau:
província d’Alacant, Comunitat Valenciana, Lamiaceae, nomenclatura, Sideritis reverchonii, taxonomia.
The variability of Sideritis tragoriganum (Labiatae) is analyzed from material collected in the north coast of Alicante province (Valencian Community, Spain). A new subspecies is described: S. tragoriganum subsp. marinae, subsp. nov.; a description and iconography are included for this taxon as well as for some of the more closely related taxa. A new combination is also proposed: S. tragoriganum subsp. reverchonii.
Key words:
Alacant province, Valencian Community, Lamiaceae, nomenclature, Sideritis reverchonii, taxonomy.
Patricia Pérez Rovira, Albert Navarro Peris & Emilio Laguna Lumbreras......................pp. 48-55
2.11 MB
ABSTRACT
L’ensopeguera de Peníscola (Limonium perplexum Sáez & Rosselló) és una planta endèmica exclusiva de la serra d’Irta, catalogada En Perill d’Extinció en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades, amb només una població que ocupa menys de 40 m2. Un segon grup de plantes de possible origen natural es va trobar en 2015. Per tal de salvar-la del risc d’extinció, des de 2005 s’han realitzat 12 translocacions de conservació (1 sembra i 11 plantacions, 9 de les quals tenien en 2019 almenys 4 anys d’edat), cosa que va incrementar notablement el seu nombre d’exemplars. L’any 2019, els censos van sumar 1.644 exemplars. Però, el temporal Glòria, registrat entre el 19 i 23 de gener de 2020, va afectar greument el seu hàbitat, ja que va eliminar els bancs de sorra que permeten la germinació de la majoria de noves plantes. El nombre d’exemplars registrat en 2020 ha disminuït en un 90,25% en les poblacions generades a partir de plantacions, i en un 75,80% en les d’origen natural. En 7 dels 10 llocs amb plantacions o sembres suficientment consolidades, el nombre de plantes censades en 2020 fou de només 0 a 5 exemplars, i és prou improbable la seua pervivència. Els efectes del temporal Glòria poden obligar a replantejar l’estratègia de conservació de l’espècie.
Mots clau:
Limonium perplexum, conservació, demografia vegetal, endemisme, flora protegida, serra d’Irta, Comunitat Valenciana, temporal Glòria.
The sea lavender of Peníscola (Limonium perplexum Sáez & Rosselló) is an exclusive, endemic plant of the Serra de Irta (province of Castelló, Spain), listed as Endangered of Extinction in the Valencian Catalogue of Endangered Plant Species and which only has one population occupying less than 40 m2. A second population of possible natural origin was found in 2015. In order to save this species from the risk of extinction, 12 conservation translocations have been carried out since 2005 (1 sowing and 11 plantations, 9 of which were at least 4 years old in 2019), that significantly increased the number of individuals. In 2019, the censuses counted 1644 individuals. However, storm Gloria, which took place between 19 and 23 January 2020, severely affected its habitat, removing the sandbanks that allow the germination of most of the new individuals. The number of specimens registered in 2020 has decreased by 90.45% in the populations generated from plantations, and by 75.80% in those of natural origin. In 7 of the 10 places with sufficiently consolidated plantations or sowings, the number of plants registered in 2020 was only 0 to 5 specimens, making their survival quite unlikely. The effects of storm Gloria may force a rethink the conservation strategy for the species.
Key words:
Limonium perplexum, conservation, plant demography, biological extinction, endemism, protected flora, serra d’Irta, Valencian Community, storm Gloria
El Racó dels Calvos, una àrea d’interés botànic a la comarca dels Ports
El Racó dels Calvos, an area of botanical interest in Els Ports
Ricard Pitarch Garcia................................................................................ pp. 56-68
5.35 MB
ABSTRACT
Es dóna a conèixer un nou punt d’interés botànic per a la comarca dels Ports, el Racó dels Calvos, molt pròxim a la localitat de Vilafranca. Un espai natural amb unes característiques topogràfiques, edafològiques, litològiques i microclimàtiques molt particulars, que han generat i preservat com a vegetació actual una roureda de roure valencià o gal·ler en unes condicions òptimes. Roureda que pertany a la sèrie supramediterrània basòfila subhumida: Violo willkommii-Querceto fagineae sigmetum, acompanyada per les comunitats subserials que la substitueixen, resultat del grau d’antropització. Entre els tàxons vegetals d’aquest indret, destaquem alguns d’ells per la seua escassa presència a la Comunitat Valenciana. El bon estat de conservació dels tàxons florístics i sintàxons fitosociològics, junt amb la seua fragilitat i risc de vulnerabilitat, el fan mereixedor d’una protecció i preservació eficaç des dels punts de vista biogenètic, florístic, fitosociològic, ecològic i paisatgístic.
Paraules clau:
Racó dels Calvos, Vilafranca, botànica, flora amenaçada, àrea d’interès botànic, roureda
We present a new site of botanical interest for Els Ports region, the Racó dels Calvos, very close to the town of Vilafranca. A natural space with very particular topographic, edaphological, lithological and microclimatic characteristics that have generated and preserved an Iberian gall oak grove in optimal conditions. This gall oak grove belongs to the supramediterranean basophilous subhumid series: Violo willkommii-Querceto fagineae sigmetum, accompanied by the subserial communities that replace it, as a result of anthropisation. We highlight some of the plant taxa found here due to their great scarcity in the Valencian Community. The good state of conservation of the floristic and phytosociological taxa, together with their fragility and vulnerability, make it worthy of effective protection and preservation from a biogenetic, floristic, phytosociological, ecological and landscape point of view.
Key words:
Racó dels Calvos, Vilafranca, botany, endangered species, area of botanical interest, gall oak grove.
Plantes vasculars típiques i exclusives dels hàbitats de platja i duna de la costa catalana
Typical and exclusive vascular plants typical of the beach and dune habitats of the Catalan coast
Josep Pintó, Carla Garcia-Lozano & Diego Varga.................................pp. 69-81.
1.97 MB
ABSTRACT
Aquest article actualitza el coneixement florístic de les espècies que colonitzen les platges i dunes del litoral català, i identifica el grup d’espècies típiques que colonitzen aquests paisatges, així com estableix aquelles espècies restringides als hàbitats dunars, el seu rang de distribució i la seva raresa. Es van mostrejar 87 sistemes dunars a partir de transsectes ortogonals a la línia de costa, que s’estenien des de la vegetació anual de la platja alta fins a l’extrem interior del sistema dunar. Es van identificar un total de 224 espècies. El nombre va ser molt proper a l’obtingut en el càlcul del SMaoTao i dels dos estimadors de la riquesa del nombre total d’espècies, Chao2 i Jacknife2. L’anàlisi de la freqüència de les 224 espècies enregistrades va portar a establir un conjunt de 87 que es poden considerar com les espècies típiques dels hàbitats de platja i duna de la costa catalana. Entre aquestes es va identificar un grup de 34 espècies restringides als hàbitat de platja i duna, entre les quals 12 són rares o molt rares. La presència de diverses espècies exòtiques, algunes d’elles molt esteses en els hàbitats dunars, és un indicador del canvi ambiental provocat per la freqüentació d’aquests hàbitats derivada de l’activitat humana.
Key words:
espècies típiques, vegetació psammòfila, dunes, sistemes platja-duna, costa catalana
IThis article updates the floristic knowledge of the species that colonize the beaches and dunes of the Catalan coast, identifies the group of typical species that colonize these landscapes and also establishes those species restricted to dune habitats, their range of distribution and their rarity. 87 dune systems were sampled from orthogonal transects on the shoreline, extending from the annual vegetation of the back beach to the inner end of the dune system. A total of 224 species were identified. The number was very close to that obtained in the calculation of the SMaoTao and the two estimators of the richness of the total number of species, Chao2 and Jacknife2. The frequency analysis of the 224 species recorded led to the establishment of a set of 87 species that can be considered as the typical species of beach and dune habitats on the Catalan coast. Among these, a group of 34 species restricted to beach and dune habitats were identified, of which 12 are rare or very rare. The presence of several exotic species, some of them widespread in dune habitats, is an indicator of the environmental change caused by the frequentation of these habitats due to human activity.
Mots clau:
dune-restricted species, dune vegetation, dunes, coastal sand dunes, Catalan coast
Juan Bautista Peris, Alberto Guillén, Pedro Pablo Ferrer-Gallego, Roberto Roselló, José Gómez & Emilio Laguna............................. pp. 82-101.
8.82
MB
ABSTRACT
Es traslladen a la nomenclatura botànica actual els noms de les plantes que figuren a l´obra “Tractat dels medicaments simples” de n’Abu-Salt-Umayya, així com l´origen biogeogràfic (centro-europeu, mediterrani, iranoturanià, aràbig i aiurveda) i la importància d´aquestes plantes a l’etnobotànica i teràpia occidentals desprès de la seua traducció llatina a cura d´Arnau de Vilanova.
Key words:
The names of the plants treated in Abu-Salt-Umayya’s “Treatise on Simple Medicines” are transferred to the current botanical nomenclature, as well as their biogeographical origin (central-european, Mediterranean, Iranian-Turanian, Arabic and Ayurvedic) and the importance of these plants in Western ethnobotany and terapy after their latin translation by Arnau de Vilanova.
Mots clau:
Nova espècie del gènere Navalis Quiñonero-Salgado & Rolán, 2017 per a Espanya
Julio Talaván-Serna, Sergio Quiñonero-Salgado, Álvaro Alonso, Emilio Rolán...........................................................pp. 102-106.
2.27 MB
ABSTRACT
Navalis edetanus a new species of the genus Navalis Quiñonero-Salgado & Rolán, 2017 is described for the province of València (Spain). The new species can be easily differentiated by its morphology from the other single known species of the genus.
Mots clau:
Gastropoda, Hydrobiidae, Navalis, València, Spain, new species
Es descriu Navalis edetanus, nova espècie del gènere Navalis Quiñonero-Salgado & Rolán, 2017 en la província de València (Espanya). La nova espècie es pot diferenciar fàcilment per la seua morfologia de l’altra espècie coneguda del gènere.
Keywords:
Gastropoda, Hydrobiidae, Navalis, València, Espanya, espècie nova
New species of the genus Spiralix Boeters, 1972 (Gastropoda: Moitessieriidae) from Spain
Nova espècie del gènere Spiralix (Gastropoda: Moitessieriidae) per a Espanya
Sergio Quiñonero-Salgado, Álvaro Alonso & Emilio Rolán..............pp. 107-112.
2.96
MB
ABSTRACT
A new species of the genus Spiralix is described for the province of Castelló (Spain), which differs conchologically from other known species in this genus. This geographical area is a hotspot for this genus, given the high number of endemic taxa already described.
Mots clau:
Gastropoda, Moitessieriidae, Spiralix, new species, Spain
Es descriu una espècie nova del gènere Spiralix per a la província de Castelló (Espanya), la qual es diferencia conquiliològicament de les altres espècies del gènere conegudes. Aquesta zona geogràfica és un punt calent de diversitat del gènere, donada l’elevada quantitats de tàxons endèmics descrits.
Keywords:
Gastropoda, Moitessieriidae, Spiralix, espècie nova, Espanya
A new species of the genus Islamia Radoman, 1973 (Gastropoda: Hydrobiidae) from Spain
Nova espècie del gènere Islamia Radoman, 1973 per a Espanya
Álvaro Alonso, Julio Talaván-Serna, Ramon Ruiz-Jarillo, Sergio Quiñonero-Salgado & Emilio Rolán............pp. 113-119.
3.50 MB
ABSTRACT
A new species of the genus Islamia Radoman, 1973 is described for the Valencian Community in Spain. This is the first species of this genus discovered in this territory, and it can be distinguished from other known species by the morphology of the shell. The spring where it was found has another known endemic mollusc, thus being a place of high interest for the stygobiont malacofauna.
Mots clau:
Gastropoda, Islamia, Hydrobiidae, new species, Spain
Es descriu una espècie nova del gènere Islamia Radoman, 1973 per a Espanya, concretament a la Comunitat Valenciana. Es tracta de la primera espècie del gènere coneguda al territori, la qual es pot diferenciar de les altres espècies conegudes per la morfologia de la conquilla. La font de la troballa presenta un altre mol·lusc endèmic conegut; es tracta per tant d’un espai de gran interès per la malacofauna estigobiont.
Keywords:
Gastropoda, Islamia, Hydrobiidae, nova espècie, Espanya
Sergio Quiñonero-Salgado, Ramon Ruiz-Jarillo, Álvaro Alonso & Emilio Rolán............pp. 120-126.
2.66 MB
ABSTRACT
A new genus and a new species of the family Moitessieriidae (Mollusca: Gastropoda) are described for Spain. The main morphological characters are described, which allow for distinguishing the new genus from other known genera.
Mots clau:
Gastropoda, Moitessieriidae, new genus, new species
Es descriu un nou gènere i espècie de la família Moitessieriidae (Mollusca: Gastropoda) per a Espanya. Es descriuen i representen els seus caràcters morfològics, que permeten distingir-lo dels altres gèneres coneguts.
Keywords:
Gastropoda, Moitessieriidae, nou gènere, nova espècie
On the presence of Otala xanthodon (Anton, 1838) (Gastropoda: Helicidae) in the Iberian Peninsula
Sobre la presència d’Otala xanthodon (Anton, 1838) (Gastropoda: Helicidae) a la península Ibèrica
Aharón Marco Fenoll, Carlos E. Prieto, Sergio Quiñonero-Salgado & Joaquín López-Soriano............pp. 127-134.
6.36 MB
ABSTRACT
In this article, the first known established population of Otala xanthodon (Helicidae) is given for the Iberian Peninsula. Some few thousands of live specimens were found at the Sierra de Callosa de Segura mountain system (Baix Segura, Alicante province). The specimens were found preferably in sunny environments at an altitude above 400m, mainly on Macrochloa and Asphodelus plants or hidden in crevices. This is a species native to north Africa and is apparently already cited in the south of France. Its presence in an environment of high ecological value could endanger some endemic snails present in these mountains, particularly those of the genus Iberus.
Mots clau:
Gastropod, alien, Ibero-African fauna
A la present nota es recull la primera població establerta coneguda d’Otala xanthodon (Helicidae) a la península Ibèrica. Es van trobar milers d’exemplars vius en un punt de la serra de Callosa de Segura (el Baix Segura, província d’Alacant). Els espècimens trobats habiten preferentment en ambients assolellats per sobre del 400 m d’altitud, principalment sobre espart i Asphodelus, o amagats en esquerdes. Es tracta d’una espècie originària del nord d’Àfrica, però aparentment ja citada al sud de França. La seva presència en un lloc d’alt valor ambiental podria posar en risc poblacions de cargols endèmics, fonamentalment del gènere Iberus, present en aquesta serralada.
Keywords:
gastròpode, invasor, fauna iberoafricana
Àlex Ossó & Don Clements............pp. 135-143.
937 KB
ABSTRACT
La troballa de noves restes de crustacis decàpodes en els nivells bartonians i priabonians de dos coneguts afloraments de la formació Calcàries de Castle Hayne (Eocè) del comtat de Pender (Carolina del Nord, EUA), ens permet descriure un gènere nou i una espècie nova de decàpode, Pilummede penderensis. Al mateix temps, s’assignen a aquest gènere i espècie els espècimens prèviament determinats com Lessinicarcinus euglyphos, dels mateixos afloraments. Tot i que alguns dels exemplars estudiats presenten una closca exquisidament conservada dorsalment, només alguna resta de les estructures ventrals s’ha conservat, la qual cosa dificulta la seva ubicació familiar. En qualsevol cas, a la vista del seu aspecte general, ubiquem el nou tàxon, amb reserves, dins de la superfamília Pilumnoidea. Les comparacions amb formes relacionades mostren com el patró dorsal de Pilummede penderensis és àmpliament compartit per una varietat de decàpodes tant fòssils com actuals. La present publicació serveix per validar els actes de nomenclatura establerts en Ossó & Clements (2016), per tal de complir els requisits descrits a ICZN (2012).
Mots clau:
Eubrachyura, Pilumnoidea, Paleògen, formació Calcàries de Castle Hayne, North Carolina, USA
Discovery of new material from two previously known outcrops in the Bartonian and Priabonian levels of the Castle Hayne Limestone Formation (Eocene) of Pender County (North Carolina, USA), permits the description of a new decapod genus and species, Pilummede penderensis, and the assignation to it of specimens from the same outcrops, hitherto described as Lessinicarcinus euglyphos. Even though some of the studied specimens exhibit dorsal carapaces exquisitely well-preserved, little of the ventral structures have been preserved, precluding a proper familial placement. Nevertheless, based on overall similarities, the new taxon is placed within Pilumnoidea with reservations. Comparisons with related forms show that the dorsal pattern of Pilummede penderensis is widely shared by a variety of fossil and extant decapod taxa. This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Ossó & Clements (2016), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012).
Keywords:
Eubrachyura, Pilumnoidea, Paleogene, Castle Hayne Limestone Formation, North Carolina, USA
Un cranc nou, Eogeryon elegius gen. nov., sp. nov. del Cenomanià tardà de la península Ibèrica
A new crab, Eogeryon elegius gen. nov., sp. nov. from the late Cenomanian of the Iberian Peninsula.
Àlex Ossó ...........pp. 144-158.
1.35 MB
ABSTRACT
Es descriu un decàpode nou Heterotremata (Brachyura) procedent del Cenomanià tardà de Condemios de Arriba (Guadalajara, Espanya). Les afinitats amb els portunoïdeus basals que presenta el nou tàxon suggereixen que la ubicació en Portunoidea és apropiada. Les comparacions amb tots els Eubrachyura del Cretaci coneguts actualment mostren que Eogeryon elegius gen. nov., sp. nov. és un cranc prou avançat, malgrat els seus orígens cenomanians, i això indica que deriva d’ancestres que encara desconeixem, a la vista del registre fòssil actual. Com a resultat d’aquestes comparacions, es proposa una nova família, Eogeryonidae, inclosa dins de Portunoidea, per tal d’acomodar el gènere i espècie nous. E. elegius gen. nov., sp. nov. es compara, a més a més, amb tàxons de l’Eocè inicial i també d’actuals, amb especial èmfasi amb la família de portunoïdeus no nedadors, els Geryonidae. E. elegius gen. nov., sp. nov. podria ser també un ancestre de formes més derivades de Portunoidea, cosa que suggereix que l’evolució dels Eubrachyura va ocórrer, al menys, durant del Cretaci inicial. La present publicació serveix per validar els actes de nomenclatura establerts en Ossó (2016) per tal de complir els requisits de l’ICZN (2012).
Mots clau:
Crustacea, Brachyura, Heterotremata, Geryonidae, Cretaci, Espanya.
A new Heterotremata (Eubrachyura) decapod from the late Cenomanian of Condemios de Arriba (Guadalajara, Spain) is described. The new taxon has affinities with the basal portunoids, and their features suggest placement within the Portunoidea. Comparisons with all the currently known Cretaceous Eubrachyura taxa demonstrates how Eogeryon elegius gen. nov., sp. nov. is an advanced crab in spite of its Cenomanian origins, suggesting that it evolved from ancestors previously unknown according to the current fossil record. As a result of those comparisons, a new family, Eogeryonidae, within Portunoidea, is proposed to accommodate the new genus and species. In addition, E. elegius gen. nov., sp. nov. is also compared with early Eocene and extant related taxa, with emphasis on the non-swimming portunoid family Geryonidae. E. elegius gen. nov., sp. nov. appears to be an ancestor of most derived forms of Portunoidea, suggesting that the evolution of Eubrachyura must have occurred at least during the Early Cretaceous. This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Ossó (2016), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012).
Keywords:
Crustacea, Brachyura, Heterotremata, Geryonidae, Cretaceous, Spain.
Àlex Ossó & José Luis Domínguez...........pp. 159-169.
1.52 MB
ABSTRACT
L’estudi d’uns exemplars de crustacis decàpodes recuperats en
el Priabonià (Eocè tardà) del Moianès (Catalunya) permet descriure un nou gènere
i una nova espècie, Moianella cervantesi, i al mateix temps, en vista de la
semblança morfològica amb el gènere Montezumella, prèviament inclosa en
Cheiragonidae, es proposa una nova família: Montezumellidae, per acomodar ambdós
gèneres. Provisionalment i amb reserves, també s’hi inclouen "Atelecyclus"
gorodiskii i "Titanocarcinus" zoellneri. Montezumellidae és una família extinta
d’eubraquiürs molt homogènia, que habità en el Tetis occidental fins l’oceà
Pacífic, des de l’Eocè mig fins el Neogen.
La present publicació serveix per validar els actes de nomenclatura establerts
en Ossó & Domínguez (2013), per tal de complir els requisits indicats a ICZN
(2012).
Mots clau:
Crustacea, Eocè, Eubrachyura, Moianella, Montezumella, península Ibèrica
The study of samples of decapod crustaceans recovered from the Priabonian (late Eocene) of the Moianès (Catalonia), allows us to describe a new genus and a new species, Moianella cervantesi, and also, in view of the morphological similitudes with the genus Montezumella, previously placed in Cheiragonidae, a new family is proposed to accommodate both genera: Montezumellidae. Tentatively, and with reservations, "Atelecyclus" gorodiskii and "Titanocarcinus" zoellneri are also included in this new family. Montezumellidae is an extinct eubrachyuran, a very homogeneous family, that inhabited the Western Tethys to the Pacific Ocean, from the middle Eocene until the Neogene.
This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Ossó & Domínguez (2013), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012).
Keywords:
Crustacea, Eocene, Eubrachyura, Moianella, Montezumella, Iberian Peninsula.
Àlex Ossó & Manuel Díaz-Isa...........pp. 170-175.
841 KB
ABSTRACT
El descobriment de Cantabroxanthus loredoensis en els nivells d’espongiaris del Campanià mitjà de Cantàbria (Espanya), incrementa el nombre de decàpodes braquiürs recuperats en els afloraments de la línia costanera de Cantàbria. El nou gènere és ubicat dins la família Feldmanniidae (Etyoidea) en base a les similituds amb el gènere Caloxanthus. També es compara Cantabroxanthus amb membres de Palaeocorystoidea, tot i que les importants diferències observades, com per exemple el marge supraorbital sencer en Cantabroxanthus, exclou qualsevol relació propera amb Palaeocorystoidea. La present publicació serveix per validar els actes de nomenclatura establerts en Ossó & Díaz-Isa (2014), per tal de complir els requisits indicats a ICZN (2012).
Mots clau:
Cantabroxanthus, Decapoda, Etyoidea, Feldmanniidae, Campanià, Cantàbria, península Ibèrica
The discovery of Cantabroxanthus loredoensis, from the Sponge Beds (middle Campanian) of Cantabria (Spain), increases the number of known Cretaceous brachyuran taxa that the coastline outcrops of Cantabria have yielded. The new genus is herein placed within the family Feldmanniidae (Etyoidea) on the basis of similarities with the genus Caloxanthus. Cantabroxanthus is also compared to the Palaeocorystoidea families, however important differences, for example, Cantabroxanthus possesses an entire supraorbital margin, preclude any relationship with Palaeocorystoidea. This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Ossó & Díaz-Isa (2014), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012).
Keywords:
Cantabroxanthus, Decapoda, Etyoidea, Feldmanniidae, Campanian, Cantabria, Iberian Peninsula
Àlex Ossó & Pedro Artal, Àlex Ossó, José Luis Domínguez..........pp. 176-186.
1.72 MB
ABSTRACT
Crabs recovered from marly strata of the upper Roda Formation (Ypresian) at Isàvena (Huesca, Aragón), and the Ypresian of Lleida (Catalonia), exhibit a clear set of characteristics, mainly in chelipeds and dorsal carapace that favour assignment to the superfamily Portunoidea, and confirm a close relationship with the family Portunidae. However, the presence of important and easily distinguished features, such as the strongly marked dorsal ridges or notably narrow sternum, leads us to erect a new genus and species, Archeoportunus isabenensis gen. nov., sp. nov., and a new family, the Archaeoportunidae fam. nov. The ventral features of the new taxon, in particular the fairly narrow sternum which notably becomes even narrower posteriorly, the strongly downturned sternites 1-4, bearing strong swellings, and the general adaptation of sternum, pleon and pereiopods, substantiates the basal condition of the new taxon within the Portunoidea and also contributes to current knowledge of evolutionary issues within that group. This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Artal et al. (2013), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012).
Mots clau:
Crustacea, Decapoda, Portunoidea, Archaeoportunus, Archaeoportunidae, new family, Ypresian, Spain.
Els crancs recuperats en els estrats margosos de la formació
Roda (Ipresià), a Isàvena (Osca, Aragó) així com a l’Ipresià de Lleida
(Catalunya), presenten un conjunt de caràcters, principalment en els quelípedes
i en la closca dorsal que permeten la seva assignació a la superfamília
Portunoidea, al mateix temps que confirmen una relació propera amb la família
Portunidae. Tanmateix, la presència d’estructures fàcilment distingibles com les
carenes dorsals molt marcades o l’estèrnum estret, ens duu a erigir un nou
gènere i espècie, Archaoportunus isabenensis, així com una nova família,
Archaeoportunidae. Les estructures ventrals del nou tàxon, en particular
l’estèrnum toràcic que s’estreteix posteriorment, les esternites toràciques 1-4
fortament arquejades i amb prominents inflors, i l’adaptació general de
l’estèrnum, plèon i pereopodis, corrobora la condició basal del nou tàxon dins
dels Portunoidea i a la vegada contribueix al coneixement de l’evolució d’aquest
grup.
La present publicació serveix per a validar els actes de nomenclatura establerts
en Artal et al. (2013) per tal de complir els requisits descrits a ICZN (2012).
Keywords:
Crustacea, Decapoda, Portunoidea, Archaeoportunus, Archaeoportunidae, nova família, Ipresià
Genero berria, Stegasteridae (Echinoidea) Coniaciarreko Euskokantauriar arroko sakoneko faziesekoa
Enric Forner i Valls, Jose Kruz Arbilla Karasatorre & Txema Moreno Alcalde..........pp. 187-204.
4.74 MB
ABSTRACT
Gaur egungo Holasteroida Durham & Melville, 1957, ordenako ekinidoak itsaso sakonean soilik bizi dira. Ekinido guztien artean batimetria handiagoko eremuetan bizi direnak ditugu (Smith & Kroh, 2020), nahiz eta Kretazeoan holasteroideo batzuk sakonera gutxiko uretan egon bazeuden. Haien arteko erlaziorik gabe, lau aldiz gutxienez, migratu dira holasteroideoak itsaso sakonerantz; horietatik hirutan Goi Kretazeoa eta Tertziarioaren artean. Stegasteridae (Duncan, 1889) familiakoak nagusitu ziren Goi Kretazeoko ur sakonetan baina, antza, Kretazeo/Tertziarioko trantsizioan galera handia pairatu zuten. Stegasteridae familiaren sistematika ez dago oraindik ongi finkatuta, beste arrazoiren artean, deskribatutako genero-tipoen hainbat espezieren ezagutza ahula delako. Egun Euskokantauriar arro sedimentarioko (CVC hemendik aurrera, Cuenca Vasco-Cantábricaren siglak, hain zuzen ere) ekinidoen ezagutza eskasa da eta, bestalde, deskribapen urriko Rispolia subtrigonata (Catulo, 1827) izenarekin ekinido asko aipatzen dira, beti ur sakonekin lotuak, eremu eta adin geologiko oso ezberdinekoak, espeziaren aldakortasun handia aitzakia harturik, baina baliteke espezie ezberdinez aritzea; hori dela eta, beraien ezagutzan sakontzea bidezkoa dirudi. Rispolia Lambert,1917, generoa ez dela onargarria ondorioztatzen da Stegaster Pomel, 1883, generoaren ondorengo sinonimoa delako; eta baita espezie tipotzat Rispolia subtrigonata hartzen duelako, zeina taxon bezala barne moldetan bakarrik oinarritzen denez zehaztasun, ezagupen eta irudikapen eskasekoa delako. Gauzak horrela, nomen dubium bezala hartu beharko litzateke, eta horrela ez jokatzean taldearen sistematikan nahasmen handia sortarazi du. Kontuan hartu behar da holotipoa galduta dagoela eta diagnosi-ezaugarri nagusiak agerian utziko zituen kalitatezko material faltagatik ezin izan dela deskribapen berririk egin. Iberiar penintsulako R. subtrigonata multzoan sailkatu den material guztia bi taldetan banatu daiteke: CVCn eta ziur aski baita Huescan eta Lleida aldean aurkitu direnak ere -azken hauek kontserbazio oneko aleak ez izanda ere- lan honetan deskribatzen den espeziari dagozkio. Berriz, Sistema Bético-ko eremukoak (Almeria, Murtzia, Alacant) Stegaster sp. espezie bati dagozkio, zeinean anbulakro pareak ez-petalodun agertzen diren eta sistema apikala luzatua, betiere, azterketa sakona osatzeko kalitatezko aleen falta izan. Stegasteridae familiaren diagnosia ere zuzendu eta biribildu egiten da lan honetan, genero berri bat deskribatuz, Nafarroina, eta baita espezie berria ere, singularis, hain zuzen ere. Ondorioz, ur sakonetako Stegasteridae familiaren ezagutzarako ekarpena egiten da eta baita CVCko Echinoidea klasea hobe ezagutzeko ekarpena ere.
Mots clau:
Gako hitzak: Holasteroida, Stegasteridae, Nafarroina singularis taxon berriak, sakoneko faziesa, Coniaciarra, Euskokantauriar arroa.
Currently, echinoids of the order Holasteroida Durham & Melville, 1957 live exclusively in the deep sea. In the Cretaceous some groups of holasteroids lived in shallower waters. Holasteroids have migrated to the deep sea at least four times independently, three of those times being between the Upper Cretaceous and the Lower Tertiary. The components of the family Stegasteridae Duncan, 1889 were the dominant deep-water holasteroids of the Upper Cretaceous, but they apparently underwent a major regression in the Cretaceous / Tertiary transition. The systematic understanding of the Stegasteridae family is not yet fully established. One of the causes is insufficient knowledge of some type species of the genera described.
Current knowledge of the echinoids of the Basque-Cantabrian
sedimentary basin (BCB) is quite incomplete. On the other hand, many echinoids
are cited under the name of Rispolia subtrigonata (Catullo, 1827), which was
described in a very incomplete way, despite originating from different zones and
ages, always from deep facies, taking refuge in the great variability of the
species. It is very likely that there are different species among them and it is
of interest to improve our knowledge about them.
It is concluded that the genus Rispolia Lambert, 1917 is not valid, because it
is a later synonym of Stegaster Pomel, 1883. Additionally, because it has as a
type species, R. subtrigonata, which is an insufficiently described, understood
and figurative taxon which, apparently, is only known from internal moulds, it
should be considered nomen dubium. This failure has contributed to a great deal
of confusion in the group’s system. The holotype is lost and it has not been
possible to re-write with quality material, where all the diagnostic characters
can be appreciated. It is considered that all the material that has been
assigned to R. subtrigonata in the Iberian Peninsula can be classified into two
groups. The fossils of the BCB and also, presumably in the absence of good
specimens, those of the Lleida-Huesca area, correspond to the species described
in this work. Those from the Betic area (Almería, Murcia and Alicante)
correspond to a Stegaster sp., with no petaloid pairs ambulacres and elongated
apical system, and which is pending study in the hope of obtaining specimens of
sufficient quality
The diagnosis of the family Stegasteridae has been amended and completed. The
new genus Nafarroina and the new species singularis have been described.
Therefore, a small contribution has been made to the improvement of the
knowledge of the deep-sea family Stegasteridae and of the Echinoidea class, in
general, to the BCB.
Keywords:
Holasteroida, Stegasteridae, Nafarroina singularis, new taxon, systematic, deep facies, Coniacian, Basque-Cantabrian basin.
Notes breus
Segon registre de Nucleolites usoi (Echinoidea) del Barremià de la conca del Maestrat
Second record of Nucleolites usoi (Echinoidea) from the Barremian of the Maestrat basin
Enric Forner i Valls, Emili Gombau i Valanzuela & Joaquín Segura Collado..................pp. 205-213.
4.19 MB
ABSTRACT
En aquest treball es deixa constància del segon
enregistrament de l’equínid Nucleolites usoi Forner, 2016 al Barremià de Morella
(conca del Maestrat), al peu del tossal del Carraixet. Aquest neognatostòmat es
va descriure al jaciment del Barranc de la Torre Folch (el Forcall, els Ports) i
no s’havia trobat en cap altre lloc. La motivació del treball és millorar el
coneixement de la fauna de la classe Echinoidea a la conca sedimentaria del
Maestrat.
S’ha fet un treball de recerca al camp sobre la part alta de la formació Margues
i calcàries de les Artoles. S’ha aixecat un columna estratigràfica en la zona on
han aparegut N. usoi amb la intenció de datar amb precisió la presència de
l’equínid.
Els resultats més rellevants del treball han estat documentar el segon
enregistrament mundial de l’espècie; constatar que la seua posició
estratigràfica, a la part superior de la Fm. les Artoles, és la mateixa de la
localitat tipus; i, en tercer lloc, confirmar que ocupava ambients pròxims a un
entorn deltaic. Junt a N. usoi s’han recollit alguns exemplars d’un equinoïdeus
del gènere Heteraster, d’Orbigny, 1855, que presenten caràcters singulars, que
es deixa en nomeclatura oberta a l’espera de trobar més material que permeta el
coneixement de tots els caràcters diagnòstics de l’espècie.
Mots clau:
Neognathostomata, Nucleolites usoi, Spatangoid, Heteraster, Barremià, formació les Artoles, conca del Maestrat.
This paper records the second recording of the echinoid
Nucleolites usoi Forner, 2016 from the Barremian of Morella (Maestrat basin), at
the foot of the Carraixet hill. This neognatostomat was described in the Barranc
de la Torre Folch outcrop (el Forcall, els Ports) and had not been found
anywhere else. The motivation of the work is to improve the knowledge of the
fauna of the Echinoidea class in the sedimentary basin of the Maestrat.
Field research has been carried out on the upper part of the marl and limestone
of les Artoles formation. A stratigraphic column has been erected in the area
where N. usoi has appeared with the intention of accurately dating the presence
of the echinoid.
The most relevant results are the second world record of the species; ascertain
that its stratigraphic position, at the top of the Fm. les Artoles, is the same
of the locality type; and thirdly to confirm that it occupied environments close
to a deltaic environment. Along with N. usoi some specimens of an echinoid of
the genus Heteraster, d’Orbigny, 1855, have been collected, which have singular
characters, which are left in open nomenclature waiting to find more material
that allows the knowledge of all the diagnostic characters of the species.
Keywords:
Neognathostomata, Nucleolites usoi, Spatangoid, Heteraster, Barremian, les Artoles formation, Maestrat basin.
Joaquín López-Soriano & Sergio Quiñonero-Salgado.......................................................................pp. 214-216
320 KB
ABSTRACT
En aquesta nota es verifica la presència consolidada de poblacions de dues espècies al·lòctones prèviament citades al delta de l’Ebre, Crepipatella dilatata i Pinctada radiata. Totes dues espècies viuen íntimament associades als cultius de musclos, activitat econòmica molt important en aquest territori, i sobre la qual podrien tenir conseqüències negatives en un futur immediat, i confirmen el delta de l’Ebre com un punt calent d’espècies invasores a la Mediterrània occidental.
Mots clau:
invasions biològiques, poblacions, punts calents, aqüicultura
In this note the presence of consolidated populations of two allochthonous species previously cited in the Ebre Delta is confirmed: Crepipatella dilatata and Pinctada radiata. Both species are closely linked to commercial mussel farming, an important economic activity in this territory, and which they could negatively impact in the near future. This also confirms the Ebre Delta as a hotspot for invasive species in the western Mediterranean.
Keywords:
biological invasions, populations, hotspots, aquaculture
Enric Forner, Arturo Oliver, Ferran Falomir & Vicent Gual.......................................................................................pp. 217-228
4.31 MB
ABSTRACT
Aquest treball classifica el material del fílum Mollusca,
tant d’origen marí com continental, que s’ha trobat en un departament de
l’edifici fortificat en un assentament del Ferro Antic dels segles VII-VI a. de
C., situat al cim d’un turó a Vinaròs (el Baix Maestrat; País Valencià). La
residència fortificada devia pertànyer a l’elit que controlava el territori dels
voltants.
La intenció del treball és complementar la informació obtinguda per la resta del
material arqueològic, amb dades sobre la malacofauna contemporània a
l’assentament, atès que bona part mostra signes d’haver patit l’incendi que va
afectar l’habitacle. El material es va obtenir en les campanyes d’excavació del
2016 i el 2018 i tot pertany a un mateix moment cronològic. En el departament hi
havia conquilles de 5 espècies de mol·luscs marins i 4 continentals.
Els mol·luscs marins van ser recollits intencionadament a la tanatocenosi d’una
platja de grava i transportats a la residència fortificada. No se’n va fer un ús
gastronòmic, perquè quan es van recollir ja eren conquilles buides, amb
incrustants en l’interior de les valves, mostres evidents d’haver estat
arrossegats i erosionats per l’onatge, presència de perforacions de depredadors
marins. No presenten treballs antròpics. Cal considerar una intenció recreativa.
Dels mol·luscs continentals no hi ha dades per a interpretar que van ser
recollits intencionadament. Per l’existència d’algun exemplar cremat s’han
considerat coetanis a l’incendi o colgats de forma natural en un període
posterior relativament pròxim. Pel conjunt de les característiques ecològiques
de les quatre espècies s’ha inferit que l’aspecte i la vegetació d’aquell moment
seria molt semblant a l’actual (matollar mediterrani o timonedes) i que per tant
ja s’havia produït una intervenció en l’entorn, havent desforestat el boscos
originals, als voltants de l’assentament, mitjançant l’ús del foc, actuació que
podria ser bastant anterior al procés de construcció de l’edifici.
Mots clau:
arqueomalacologia, Ferro Antic, Cultura Ibèrica, Vinaròs.
This work classifies material of the phylum Mollusca, of both
marine and continental origin, which was found within a fortified building in an
Iron Age Iberian settlement dated to the VII-VI centuries BC, located on a
hilltop in Vinaròs (the Baix Maestrat; Valencian Country). It is highly probable
that the fortified residence belonged to the elite who controlled the
surrounding territory.
The objective of the work is to supplement the information obtained from the
rest of the archaeological material with data on the contemporary malacological
fauna in the settlement, since much of it shows signs of having suffered from
the fire that affected the building.
The material was obtained in the excavation campaigns of 2016 and 2018 and was
found in the same stratigraphic level. The shells of 5 species of marine and 4
continental molluscs were found within the building.
Marine molluscs were intentionally collected from the thanatacoenoses of a
gravel beach and transported to the fortified residence. Given that the shells
had marine encrustations within them, showed obvious signs of having been
dragged and eroded through wave action and had perforations caused by marine
predators, it is clear that they were empty when collected and could not have
been used as a food source. It must therefore be assumed that there was some
other reason, maybe recreational, for their collection.
With regards to the continental molluscs, there is no data showing that they
were collected intentionally. The presence of some burned specimens could be
interpreted as showing that they were contemporary with the fire or buried
naturally soon afterwards. The ecological characteristics of the four species
allows us to infer that the appearance and vegetation of that time was very
similar to the current one (Mediterranean scrub) and that therefore some
clearing of the original forests, probably through the use of burning, had
already taken place and that could have occurred quite some time prior to the
construction of the building.
Keywords:
archaeomalacology, Iron Age, Iberian culture, Vinaròs