Nemus, núm 6. 2016

   9,85 MB

ÍNDEX

Pòrtic.

Les gavines mediterrànies pp. 1-5

   206 KB

Articles.

Sergio Quiñonero Salgado & Joaquín López Soriano.........................................................................pp. 9-33

908 KB

ABSTRACT

Corbicula fluminea es un bivalvo invasor establecido en el bajo Ebro y el delta del Ebro desde hace casi dos décadas. Recientemente se dio a conocer la coexistencia con una segunda especie, Corbicula fluminalis, en esta zona. Después de una detallada reevaluación de los ejemplares de este género presentes en estas localidades, se pueden identificar hasta seis especies invasoras del género Corbicula coexistiendo en simpatría en el bajo Ebro. Cuatro de estas especies no se habían citado previamente en estas localidades, y además tres de ellas se reportan por primera vez como invasoras fuera de su ámbito nativo de distribución.

Mots clau:

 Corbiculidae; invasiones biológicas; río Ebro; simpatría; juveniles.

Corbicula fluminea is an alien bivalve established in the lower Ebro Basin and Delta since almost two decades ago. The coexistence with a second species, Corbicula fluminalis, was recently reported from this area. After a detailed revaluation of the specimens of this genus present in these localities, up to six species of Corbicula can be identified, coexisting in sympatry in the lower Ebro Basin. Four of these species had never been previously cited from these localities, and three of them are further reported for the first time as invaders outside their native geographical range.

Key words:

Corbiculidae; biological invasions; Ebro River; sympatry; juveniles.

Els neognatostòmats (Echinodermata: Echinoidea) de la formació Artoles del Barremià de la conca del Maestrat.

The neognathostomates (Echinodermata: Echinoidea) of the Artoles Formation, from the Barremian of the Maestrat Basin.

Enric Forner i Valls.........................................................................................................................................pp.  35-60

895 KB

ABSTRACT

Es descriu i figura la fauna d’equínids neognatostòmats barremians del jaciment del Barranc de la Torre Folch (el Forcall, els Ports), a la formació Margues i calcàries de les Artoles, dins la conca del Maestrat. Es descriuen dues espècies noves: Nucleolites usoi sp. nov. i Plagiochasma saurai sp. nov. Es figura també Pygorhynchus royoi (Lambert, 1935), endèmic de la conca del Maestrat del qual es completa la descripció amb precisions sobre el sistema apical i els fíl·lodes.

Mots clau:

Neognathostomata, Nucleolites, Pygorhynchus, Plagiochasma, espècie nova, Barremià, formació Artoles, conca del Maestrat

The fauna of echinoids from the outcrop of the Barranc de la Torre Folch (el Forcall, els Ports; Spain) from the Barremian, Artoles formation, Maestrat Basin is described and figured. Two new species are described: Nucleolites usoi sp. nov. and Plagiochasma saurai sp. nov. The endemic echinoid of the Maestrat Basin Pygorhynchus royoi (Lambert, 1935) is also figured and its description completed with details on the apical system and phyllodes.

Key words:

Neognathostomata, Nucleolites, Pygorhynchus, Plagiochasma, new species, Barremian, Artoles formation, Maestrat Basin.

J.A. Moreno-Bedmar, D. Albalat,  A. Mallofré, A. Ossó, M. Vilà, .................................................. pp. 61-72

599 KB

ABSTRACT

En aquest treball es mostra l’estratigrafia del Mesozoic de l’extrem sud-oest del massís del Garraf i es dóna a conèixer per primera vegada una associació de cefalòpodes procedents de l’Aptià (Cretaci inferior) de l’entorn del municipi del Vendrell. El Mesozoic que aflora a l’est del Vendrell està format per roques fonamentalment carbonàtiques del Kimmeridgià-Berriasià a les què se li superposen de forma discordant els dipòsits del Barremià i l’Aptià. En l’Aptià del Vendrell s’identifiquen uns ammonits i nautiloïdeus trobats a la part baixa de la unitat Margues de Vallcarca (Salas & Moreno, 2008) i se’n realitza una anàlisi biostratigràfica. També s’analitza l’estratigrafia dels materials del Cretaci inferior (Barremià superior-Aptià superior) d’aquest sector de la conca de Salou-Garraf mitjançant una correlació amb la conca veïna del Maestrat. Entre els cefalòpodes estudiats destaca la presència de l’ammonit Pseudosaynella bicurvata (Michelin, 1838), ja que és la primera vegada que aquesta espècie se cita al massís del Garraf, i un exemplar ben conservat del nautiloïdeu Heminautilus lallierianus (d’Orbigny, 1841), el segon exemplar conegut d’aquesta espècie al Garraf. Des d’un punt de vista biostratigràfic, els cefalòpodes aptians estudiats constitueixen un dels registres més antics coneguts per a la unitat Margues de Vallcarca, essent atribuïble a les biozones Deshayesites forbesi i Deshayesites deshayesi (Aptià inferior). La correlació efectuada entre les unitats litostratigràfiques del Barremià superior i l’Aptià de les conques veïnes de Salou-Garraf i del Maestrat permet assignar al Barremià terminal la part basal de la unitat Margues de Vallcarca, quan clàssicament aquesta unitat de la conca de Salou-Garraf havia estat atribuïda íntegrament a l’Aptià.

Paraules clau:

Ammonits, nautiloïdeus, Aptià, conca de Salou-Garraf, Catalunya.

The current work shows the Mesozoic stratigraphy of the southwestern part of the Garraf Massif and reports for the first time an Aptian (Lower Cretaceous) cephalopod assemblage from the surroundings of the town of el Vendrell. The Mesozoic outcrops to the east of el Vendrell primarily consist of carbonate rocks of Kimmeridgian-Berriasian age, which are uncorformably overlain by Barremian and Aptian deposits. In the Aptian of el Vendrell, we identify ammonoids and nautiloids that were collected in the lower part of the Vallcarca Marls Unit (Salas & Moreno, 2008), and we carry out a biostratigraphic analysis. We also analyze the stratigraphy of the Cretaceous materials (upper Barremian to upper Aptian) of this area of the Salou-Garraf Basin and establish a correlation with the neighboring Maestrat Basin. Among the cephalopods studied, the presence of the ammonite Pseudosaynella bicurvata (Michelin, 1838) is remarkable because it is the first time that this species is quoted in the Garraf Massif. In addition, we report a well-preserved specimen of the nautiloid Heminautilus lallierianus (d’Orbigny, 1841), which is the second specimen of this species known in the Garraf area. From a biostratigraphic point of view, the Aptian cephalopods studied herein are some of the oldest known records of the Vallcarca Marls Unit being attributed to the Deshayesites forbesi and Deshayesites deshayesi biozones (lower Aptian). The correlation between the upper Barremian and Aptian lithostratigraphic units among the neighboring basins Salou-Garraf and Maestrat allows us to ascribe for the first time the basal part of the Vallcarca Marls Unit to the uppermost Barremian. This latter lithostratigraphic unit of the Salou-Garraf Basin has been classically attributed to the Aptian.

Key words:

Ammonoids, nautiloids, Aptian, Salou-Garraf Basin, Catalonia

Carme J. Mansanet-Salvador, P. Pablo ferrer-Gallego, José Gómez, Roberto Roselló, Emilio Laguna & Juan B. Peris..............................pp. 73-91

  652 KB

ABSTRACT

Es descriu un nou híbrid del gènere Centaurea L. (Asteraceae) producte de l’encreuament entre C. aspera L. i C. bofilliana Sennen ex Devesa & E. López, C. × sanchisiana nothosp. nov., a més de dues noves notovarietats, var. malvarosae i var. pectiniformis. Aquestos híbrids han estat localitzats a Alatoz i Casas de Ves (Albacete, Espanya) i Borriana (Castelló, Espanya) respectivament. A més de les corresponents descripcions i diagnosis, s’hi aporten 4 làmines i una taula amb els principals trets diagnòstics que els diferencien dels parentals i de dos tàxons morfològicament pròxims. Es comparen trets reproductius de la nova notoespecie referits a l’involucre i al pol·len amb els de C. × pouzinii DC. Es proposa una nova notosecció Calciseridia R. Roselló et al., nothosect. nov.

Mots clau:

Asteraceae, Centaurea, híbrid, sect. Calcitrapa, sect. Seridia, nothosect. Calciseridia, Espanya, taxonomia

A new hybrid of the genus Centaurea L. (Asteraceae), coming from the cross between C. aspera L. and C. bofilliana Sennen ex Devesa & E. López, C. × sanchisiana, nothosp. nov., and two new nothovarieties, var. malvarosae and var. pectiniformis are described. These hybrids were found respectively in Alatoz and Casas de Ves (Albacete, Spain), and Borriana (Castellón, Spain). The plant descriptions and diagnosis, as well as iconography and the table showing the main diagnostic characters to distinguish them from both parentals and two morphologycally similar taxa are provided. New nothospecies’s reproductive traits related to the involucre and pollen are compared with those of C. × pouzinii DC. A new nothosection Calciseridia R. Roselló et al., nothosect. nov., is proposed.

Key words:

Asteraceae, Centaurea, hybrid, sect. Calcitrapa, sect. Seridia, nothosect. Calciseridia, Spain, taxonomy.

La comunitat d’aus de l’aiguamoll del Quadre de Santiago (Benicàssim, E de la península Ibèrica).

The bird comunity of the Cuadro de Santiago wetland (Benicàssim, E Iberian Peninsula)

Miguel Tirado Bernat................................................................................... pp. 93-121

 835 KB

ABSTRACT

Els estudis d’avifauna es poden dur a terme des de diferents aproximacions. Una de les més generals consisteix en descriure els índexs ecològics bàsics aplicats als diferents ecosistemes i a diferents èpoques de l’any, la qual cosa permet fer una definició general mitjançant índexs comparables. El Quadre de Santiago és una zona humida que actualment es desseca per l’acció d’un sistema de bombeig que expulsa al mar al voltant de 2 Hm3 d’aigua per any. Mitjançant aquest estudi es pretén fer una aproximació a l’estat de conservació actual de l’avifauna d’aquest ecosistema. L’avifauna de l’aiguamoll del Quadre de Santiago mostra nombrosos elements antròpics en la seva composició, amb elevats índexs de dominancia en algunes èpoques o biòtops determinats, situació propiciada per la poca extensió dels biòtops existents i pel drenatge de l’àrea, que altera la composició natural de l’avifauna d’aquest aiguamoll. No obstant això, les intenses pluges de 2015 van propiciar alts nivells d’inundació que van permetre comparar aquests índexs entre situacions de sequedat i amb aigua superficial. Es mostra que en els biòtops més dependents de l’aigua (senillars i prats inundables) la riquesa d’espècies i altres indicadors van incrementar de forma significativa, apuntant a un augment de l’equilibri de l’avifauna en tota l’àrea. Aquest treball mostra, que si bé l’estat de conservació de l’avifauna pot considerar-se deficient, el Quadre de Santiago manté prácticament intacta la seva capacitat d’acolliment tant per a espècies migrants com nidificants. Unes senzilles mesures de conservació recuperarien l’important valor ecològic d’aquest aiguamoll mediterrani.

Paraules clau:

Quadre de Santiago, Benicàssim, avifauna, aiguamoll, conservació d’aiguamolls.

Avifauna studies can be performed from different approaches, one of the most general is the description of the basic ecological indices applied to different ecosystems and at different times of the year, which allows a general definition by comparable indexes. The Cuadro de Santiago wetland is currently being dried out by the action of a pumping system that discharges about 2 Hm3 of water per year to the sea. Through this study I try to make an approach to the current state of conservation of the birds in this ecosystem. The avifauna of the Cuadro de Santiago wetland shows numerous antropic elements in its composition, with high levels of dominance at certain times of the year or in certain biotopes, caused by the small size of existing biotopes and the drainage, which alters the natural composition of the avifauna. However, the heavy rains of 2015 led to high water levels that allowed the comparision of the ecologycal indexes with and without surface water, showing that in those biotopes most dependent on water (reed beds and floodable meadows), species richness increased significantly, and other indexes improved, pointing to an increase in the equilibrium of the avifauna throughout the area. This work shows that although the conservation of the bird fauna in the ecosystem can be rated as deficient, the Cuadro de Santiago keeps its carrying capacity for both migrant and nesting species almost intact. Simple conservation measures would recover the important ecological value of this Mediterranean wetland.

Key words:

Cuadro de Santiago, Benicàssim, avifauna, wetland, wetland conservation.

Rafel Matamales-Andreu, Josep Juárez-Ruiz & Enric Forner i Valls................................................................pp. 123-128.

292 KB

ABSTRACT

Es revisen i redeterminen dos tàxons de gasteròpodes provinents del Paleogen continental de Vallibona (els Ports) com a Romanella cf. hopii i Palaeoglandina cf. naudoti, el segon com a possible primer registre a la península Ibèrica. Aquesta associació faunística permet situar les localitats a l’Eocè, i molt probablement al Lutecià.

Mots clau:

Gasteròpodes continentals, Eocè, Vallibona.

Two gastropod taxa from the continental Paleogene from Vallibona (els Ports) are revised and redetermined as Romanella cf. hopii and Palaeoglandina cf. naudoti; probably the first record for the latter in the Iberian peninsula. This faunal association allows to date the studied localities as Eocene epoch, most probably in the Lutetian.

Key words:

Continental gastropods, Eocene, Vallibona

Roberto Roselló, Juan Ramón Vázquez, P. Pablo Ferrer-Gallego, Emilio Laguna, J. Gómez Navarro, & Juan B. Peris..................... pp. 129-136.

  404 KB

ABSTRACT

Es proposa un nou pradell terofític, l’associació Polycarpo diphylli-Psiluretum incurvi R. Roselló, J. R. Vázquez, P. P. Ferrer, E. Laguna, Gómez Nav. & J. B. Peris, pertanyent a l’aliança Brachypodietalia distachyi (classe Tuberarietea guttatae), emplaçat al Parc Natural de la Serra d’Espadà i els seus voltants (Castelló, Espanya).

Mots clau:

Castelló, Espanya, sintaxonomia, pradell terofític.

A new terophytic grassland association Polycarpo diphylli-Psiluretum incurvi R. Roselló, J. R. Vázquez, P. P. Ferrer, E. Laguna, Gómez Nav. & J. B. Peris, belonging to the alliance Brachypodietalia distachyi (Tuberarietea guttatae class) is proposed, occurring in the Natural Park Serra d’Espadà and its surroundings (Castellón, Spain).

Key words:

Castellón, Spain, syntaxonomy, terophytic grassland.

Enric Forner i Valls, Florencio Barreda Adrian & Joaquin Segura Collado........................................................................................pp. 137-142.

346 KB

ABSTRACT

Es descriu dos casos d’exemplars anormals de l’equínid Leptosalenia barredai, Forner 2014, de l’Albià de la conca del Maestrat. El grau d’incidència dels exemplars anormals sobre la població total és d’un 6%.

Mots clau:

Saleniidae, Leptosalenia barredai, teratologia, exemplars anormals, Albià, conca del Maestrat.

Two cases of abnormal specimens of the equinoid Leptosalenia barredai, Forner 2014 from the Albian of the Maestrat Basin (Spain) are described. The incidence of abnormal specimens in the total population is 6%.

Keywords:

Saleniidae, Leptosalenia barredai, teratology, abnormal specimens, Albian, Maestrat Basin.

Presència i distribució de l’ornitofauna primaveral a la marjal de Xeresa (València) de 2014 a 2016

Presence and distribution of the spring bird comunity at the Xeresa marsh (Valencia) from 2014 to 2016

Salvador Castany i Aguilella & Joan Castany i Àlvaro.......................................................................................pp. 143-160.

543 KB

ABSTRACT

El treball mostra la presència i distribució de l’ornitofauna a la Marjal de Xeresa (València) en censos realitzats en les primaveres dels anys 2014, 2015 i 2016. Els 5.170 m recorreguts cada any de cens han generat una mostra de 1.719 contactes d’individus de 66 espècies que es distribueixen en 11 ordres d’aus. Els Passeriformes són els més abundants seguits de lluny de Ciconiformes, Gruïformes, Charadriiformes, Anseriformes, Pelecaniformes, Apodiformes, Columbiformes, Coraciformes, Podicipediformes i Accipitriformes. Es remarca la presència important d’un grup d’aus lligades al medi aquàtic. Això és, set espècies de passeriformes palustres nidificants: Locustella luscinioides, Cisticola juncidis, Acrocephalus scirpaceus, Acrocephalus arundinaceus, Acrocephalus melanopogon, Motacilla flava i Cettia cetti; una interessant colònia d’ardeids representats per Egretta garceta, Ardea purpurea, Ardea cinerea, Ardea ralloides, Ixobrychus minutus, Nicticorax nicticorax i Bubulcus ibis. Tres representants de la família dels ràl·lids, Gallinula chloropus, Rallus aquaticus i Porphyrio porphyrio. I també la progressiva presència de Plegadis falcinellus. L’índex de diversitat (H) per a cada any és de 4.7, 4.8, 4.8 respectivament. Els d’equitativitat (E) de 0.84, 0.85, 0.86 i els de dominancia (ID) de 23, 13, 20.

Mots clau:

 Aus palustres, marjal de Xeresa, transectes, IKA, passeriformes, comunitat d’aus, diversitat, equitativitat, dominància.

The study shows the presence and distribution of bird population at Xeresa marsh (Valencia) in spring by censuses conducted in the years 2014, 2015 and 2016. The 5.170 m of census made each year have generated a sample of 1.719 contacts of individuals of 66 species that are distributed in 11 orders of birds. The passerines are most abundant followed by far for Ciconiformes, Gruiformes, Charadriiformes, Anseriformes, Pelecaniformes, Apodiformes, Columbiformes, Coraciformes, Podicipediformes and Accipitriformes. We highlight the important presence of a group of birds linked to the aquatic environment. That is, seven species of marsh passerines: Locustella luscinioides, Cisticola juncidis, Acrocephalus scirpaceus, Acrocephalus arundinaceus, Acrocephalus melanopogon, Motacilla flava and Cettia Cetti; an interesting colony of herons represented by Egretta garceta, Ardea purpurea, Ardea cinerea, Ardea ralloides, Ixobrychus minutus, Nicticorax nicticorax and Bubulcus ibis. Three representatives of the ralliidae family: Gallinula chloropus, Rallus aquaticus and Porphyrio porphyrio. And, also, the increasing presence of Plegadis falcinellus. The diversity index (H) for each year is 4.7, 4.8, 4.8 respectively. The equitaqtivity (E) 0.84, 0.85, 0.86 and the dominance index (ID) 23, 13, 20.

Keywords:

Marsh birds; Xeresa marsh, transects, IKA, passerines, bird community, diversity, equitativitat, dominance.

Dimorfisme sexual d’una població de Mauremys leprosa (Testudines: Geoemydidae) del sud-est d’Espanya amb èmfasi a la forma de la closca.
Sexual dimorphism in a Mauremys leprosa (Testudines: Geoemydidae) population from south-eastern Spain with emphasis on the carapace shape.

David Campos-Such.......................................................................................pp. 161-169.

337 KB

ABSTRACT

Les dades biomètriques d’una població de tortuga d’aigua ibèrica, Mauremys leprosa (Schweiger, 1812), foren estudiades per provar l’existència de dimorfisme sexual en la mida i/o la forma. El paquet de dades fou analitzat amb una anàlisi de la covariància (ANCOVA). Les femelles adultes assolixen mides més grans que els mascles i presenten un creixement al·lomètric. Comparant mascles i femelles d’igual longitud de closca, les femelles presenten una closca més ampla i alta, així com un plastró més llarg i ample. Els nostres resultats són congruents amb la teoria de la selecció per fecunditat, ja que les diferències observades permetrien que les femelles tingueren més descendència. Els mascles tenen una closca més xicoteta i hidrodinàmica, el que podria tindre un paper clau com a comportament antidepredador durant l’època de cerca de parella. Suggerim que les comparacions intra i interpoblacions poden aportar llum sobre els patrons adaptatius d’esta tortuga aquàtica.

Mots clau:

Al·lometria, dimorfisme sexual, Mauremys leprosa, sex ratio, estructura poblacional.

Biometric data from a population of the stripe-necked terrapin, Mauremys leprosa (Schweiger, 1812), were studied to test the presence of sexual size and/or shape dimorphism. Our data sets were examined using the analysis of covariance (ANCOVA). Adult females reach larger sizes than adult males and show an allometric growth. When comparing males and females with a same carapace length, females exhibit wider carapace, higher carapace, longer plastron and wider plastron. Our results could be congruent with the fecundity selection theory since the observed differences would allow females to produce more offspring. Males have smaller and hydrodynamic carapaces and this could also play a key role in anti-predator behaviour during the mating season. We suggest that intra-and inter-population comparisons could highlight adaptation patterns of this terrapin.

Keywords:

Allometry, sexual dimorphism, Mauremys leprosa, sex ratio, population structure.
 

Notes breus

Las corbículas del río Cinca: historia de un invasor críptico.

The corbicula from Cinca River: the story of a cryptic invasion.

Joaquín López Soriano & Sergio Quiñonero Salgado....................................................................................pp. 171-175.

 291 KB

ABSTRACT

En el presente trabajo se analizan las poblaciones de bivalvos invasores del género Corbicula en el río Cinca y sus canales adyacentes. La especie identificada es Corbicula insularis, presente también en el bajo Ebro, con ausencia aparente de Corbicula fluminea, especie presente en la mayoría de cuencas fluviales peninsulares y hasta hace poco considerada como la única invasora del género. Este hallazgo permite hipotetizar un origen de invasión en este afluente para C. insularis, con una probable expansión aguas abajo hasta el Delta, y confirma que hay especies crípticas del género que han pasado desapercibidas.

Mots clau:

Corbicula, río Cinca, invasiones, especies crípticas

In this article, the populations of invasive bivalves from the genus Corbicula in the Cinca River and its adjacent canals are analyzed. The identified species is Corbicula insularis, also present at the lower Ebro River, with apparent absence of Corbicula fluminea, the most widespread species in the peninsula’s fluvial basins, and until recently the only recognized invader species in the genus. This finding allows us to hypothesize an invasive origin in this tributary for C. insularis, with a likely expansion downstream to the Ebro delta, and confirming that some cryptic species in this genus have been overlooked.

Keywords:

Corbicula, Cinca River, invasions, cryptic species

Ramon Prades, José L. Greño, Ana Llopis & Carles Fabregat.....................................................................................pp. 177-180.

292 KB

ABSTRACT

S’ofereix informació dels primers events coneguts de reproducció de l’escorxador (Lanius collurio) tant a la província de Castelló com al conjunt del País Valencià. L’hàbitat en què han estat trobats els nius són els típics per a l’espècie, i dóna a suposar que la presència d’aquesta espècie al nostre territori podria esdevindre habitual al llarg dels propers anys, i potser colonitze nous territoris amb habitat òptim, com els que es troben als Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén i la Tinença de Benifassà.

Mots clau:

Lanius collurio, hàbitat, distribució, reproducció

This short note provides information on first known breeding events of Red-backed Shrike (Lanius collurio) both in the Castellon province and the Valencian Country. All the nests have been found in what has been defined as a typical breeding habitat for this species, so the species’ presence in the province is expected to become usual or even more abundant in subsequent years. Shrikes may colonise new suitable areas, such as those found in els Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén and Tinença de Benifassà.

Key words:

Lanius collurio, habitat, distribution, breeding
 

P. Pablo Ferrer-Gallego, Roberto Roselló, Juan Ramón Vázquez Mora & Emilio Laguna................................pp. 181-183.

331 KB

ABSTRACT

Se citen noves poblacions d’Arundo micrantha Lam. (Poaceae) localitzades a les províncies de Castelló i València (Espanya).

Mots clau:

Arundo, Castelló, corologia, Gramineae, València

New records of Arundo micrantha Lam. (Poaceae) from Castellón and Valencia provinces are cited.

Keywords:

 Arundo, Castellón, chorology, Gramineae, Valencia