Nemus, núm 9. 2019
7,92 MB
Pòrtic.
La família Corvidae a la Comunidad Valenciana
M. Tirado.................................................pp. 1-5
172 KB
Articles.
J. Á. Martín-Prieto, F. X. Roig-Munar, A. Rodríguez-Perea & B. Gelabert.................................................................................pp.7-14
662 KB
ABSTRACT
Les costes sud i sud-est de Menorca són espais susceptibles a sofrir l’impacte dels tsunamis generats al nord d’Àfrica. Els seus efectes es manifesten amb la presència de blocs a sobre dels seus penya-segats. En aquest treball es mostra la descripció i anàlisi de blocs de tsunami a les costes rocoses del Sud de Menorca, a sa Punta de sa Miloca-Corral Fals. Es tracta de 22 blocs que es troben a una alçada mitja de 8 m s. n. m. i una distancia de 36 m de la cornisa del penya-segat, amb un pes mig de 2,99 T. A partir de les seves dimensions, disposició i l’aplicació d’equacions hidrodinàmiques es calculen els valors necessaris pel desplaçament d’aquests blocs, atribuïts a l’efecte de sobre-elevació (run-up) de grans fluxos de tsunami sobre el penya-segat.
Mots clau:
Menorca, costa rocosa, penya-segats, blocs, tsunami
The southern and southeastern coasts of Menorca are areas that can be affected by the impact of tsunamis generated in North Africa. Such effects are manifested by the presence of boulders on the cliffs. This paper shows the description and analysis of a new location of tsunami boulders on the rocky coasts of southern Minorca, along the Punta de sa Miloca-Corral Fals. We analyze 22 boulders that are located at an average height of 8m a.s.l., at an average distance of 36 m from the edge of the cliff and with an average weight of 2.99 T. Based on their dimensions, disposition and the application of hydrodynamic equations, the necessary values for the displacement of these boulders are calculated and attributed to the run-up effect of large tsunami flowing onto the cliff.
Key words:
Menorca, rocky coastline, boulders, tsunami.
Caracterización e dinámica dos coídos nas costas de Galicia
Characterization and dynamics of boulder beaches in Galician coast
Augusto Pérez Alberti..........................................................pp. 15-26
904 KB...
ABSTRACT
Os coídos son praias de cantos e bloques que se atopan asociados aos cantís e ás plataformas rochosas, especialmente en áreas dominadas por rochas graníticas. Trátase de moreas de clastos de tamaño heterométrico, con predominio dos de tamaño bloque, que nalgúns lugares poden chegar a superar os 2 m de longo no seu eixe maior, sendo moi abundantes os que miden entre 1 e 2 m. Os mellores exemplos de coídos atópanse na chamada Costa da Morte, situada ao norte do cabo Vilán (Camariñas, A Coruña), na área de Corrubedo (Ribeira, A Coruña) e no sector de costa que se alonga entre o cabo Silleiro e o esteiro do río Miño (Baiona, Oia, O Rosal e A Guarda en Pontevedra). Polo deseño que debuxan en planta téñense diferenciado 5 grandes tipos: lonxitudinais, en punta dobre, en arco, en corredor e en punta simple. Desde o punto de vista xenético diferéncianse catro tipos: derivados de formas de exhumación granítica, derivados da fragmentación de plataformas e cantís mariños por arranque, derivados de desprendementos e derivados de depósitos de orixe fría. En moitos casos a súa xénese é múltiple. Para poder coñecer a mobilidade dos bloques empregouse un micro dron para realizar voos de baixa altitude sobre dous coídos, en Laxe Brava (Ribeira, A Coruña) e en Oia (Pontevedra). Os voos realizáronse en xullo de 2012, maio de 2013 e abril de 2014. Os voos permitiron a obtención de ortofotografías e modelos dixitais do terreo de alta resolución (MDT) que, integrados nun Sistema de Información Xeográfica (SIX), foron usados para controlar os cambios na posición de miles de cantos e bloques. A altura máxima das ondas de tormenta foi maior no inverno de 2013-2014 que no inverno 2012-2013, e isto reflectiuse nun aumento na proporción dos bloques movidos, dun 17 % a case o 48 % en Laxe Brava e do 53 % a case o 88 % en Oia.
Palabras chave
Galicia, Península Ibérica, costa rochosa, praia de bloques, coidos.
Coídos are beaches composed of cobbles and boulders that are usually found in association with cliffs and rock platforms, particularly in granite-dominated areas. They consist of accumulations of heterometric, predominantly boulder-sized clasts, often between 1 and 2 m and even with their main axis exceeding 2 m in some areas. The best examples of coídos are found in the area known as Costa da Morte, located north of Cape Vilan (Camariñas, A Coruña); in the Corrubedo area (Ribeira, A Coruña), and along the stretch of coastline located between Cape Silleiro and the Miño river estuary (Baiona, Oia, O Rosal, and A Guarda, in Pontevedra). According to their shape from top view, five broad types have been defined: longitudinal, double-pointed, arched, corridor-like, and single-pointed. Genetically, four types can also be distinguished: those derived from granite exhumation processes; those generated by the dislodgement of rock fragments from shore platforms and sea cliffs; those produced by rockslides, and those originated by glacial deposition. Their genesis is often of multiple origin. In order to study boulder mobility, a micro-drone was flown at low heights over two coídos, one in Laxe Brava (Ribeira, A Coruña) and the other in Oia (Pontevedra). Flights were carried out in July 2012, May 2013, and April 2014. These flights yielded ortophotographs and high-resolution digital terrain models (DTM), which were integrated in a GIS and used to monitor thousands of cobbles and boulders for changes in their position. Maximum storm wave height was greater during winter 2013-2014 than during winter 2012-2013, resulting in an increase in the proportion of moved boulders from 17 % to almost 48 % in Laxe Brava and from 53 % to almost 88 % in Oia.
Key words:
Galicia, Iberian Peninsula, rocky coast, boulder beach, coídos, geomorphology
P. Pablo Ferrer-Gallego, Roberto Roselló, José Gómez, Emilio Laguna & Juan B. Peris................................................ pp. 27-43
1072 KB
ABSTRACT
Es descriu i il·lustra una nova subespècie de Teucrium expassum Pau (sect. Polium (Mill.) Schreb., Labiatae) per a l’est peninsular ibèric: T. expassum subsp. meridionale, subsp. nov. Es presenta una descripció morfològica i els principals caràcters diagnòstics.
.Paraules clau:
Espanya, Labiatae, sect. Polium, taxonomia, Teucrium expassum, Comunitat Valenciana.
A new subspecies of Teucrium expassum Pau (sect. Polium (Mill.) Schreb., Labiatae) for the Iberian Peninsula flora is described and illustrated: T. expassum subsp. meridionale, subsp. nov. A morphological description and the main diagnostic characters are presented.
Key words:
Spain, Labiatae, sect. Polium, taxonomy, Teucrium expassum, Valencian Community.
Les plantes utilitzades en les ensalades campestres valencianes
Plant composition of the rural valencian salads
Juan Bautista Peris, Alberto Guillén, Roberto Roselló, Emilio Laguna, Pedro Pablo Ferrer-Gallego & José Gómez Navarro......................pp. 44-64
817 KB
ABSTRACT
Aquest treball reuneix informació sobre plantes silvestres d’ús alimentari que formen part de les amanides tradicionals a la Comunitat Valenciana, les anomenades ensalades campestres. S’han trobat dades sobre 160 tàxons -gèneres i espècies- de plantes silvestres usades com verdures, d’almenys 39 famílies botàniques, sent la família que més aporta la de les Asteràcies o Compostes. Tot i que la majoria són espècies pròpies de la vegetació nitròfila, hi ha d’altres que es localitzen formant part de la vegetació d’entorns naturals i seminaturals.
Mots clau:
Ensalada, Plantes comestibles silvestres, Comunitat Valenciana, Etnobotànica, Natracèutics.
This paper shows information about wild edible plants used to prepare traditional salads in the Valencian Community, forming a part of the so-called ‘ensalades campestres’ (rural, traditional salads). We have found data on 160 wild plant taxa -genus and species-, belonging to not less than 39 botanical families; the family contributing more to this use is Asteraceae or Compositae. Although they are mostly species typical of nitrophilous vegetation, others are located among the vegetation of natural and semi-natural environments.
Key words:
Salad, Edible wild plants, Valencian Community, Ethnobotany, Natraceuticals.
Juan José Oliva Simó, Álvaro Arasa Tuliesa & Àlex Ossó................................................................................ pp. 65-73
775 KB
ABSTRACT
Es reporten uns espècimens de la llagosta fòssil Atherfieldastacus rapax, recuperats a un aflorament cretàcic de les rodalies d’Alcanar (el Montsià, Catalunya). Es tracta de la mateixa espècie descrita originalment en el Valanginià inferior d’Alemanya i recentment al Barremià del Maestrat (País Valencià) i que té una amplia distribució geogràfica i temporal. Les característiques litològiques de les fàcies de l’aflorament són similars a les de la formació Polacos, present en altres localitats de la comarca i malgrat que l’estudi de la microfauna no és concloent, la presència d’un neocomítid, Neocomites aff. premolicus (Sayn, 1907), permet atribuir l’interval estratigràfic estudiat al Valanginià basal. Es tracta, per tant, del registre més antic d’aquesta espècie a la península Ibèrica.
Paraules clau:
Crustacea, Mecochiridae, Atherfieldastacus, llagosta, Valanginià, formació Polacos.
Specimens of the fossil lobster Atherfieldastacus rapax, recovered in the surroundings of Alcanar (el Montsià, Catalonia) are reported herein. This is the same species described originally in the lower Valanginian of Germany, and also recently in the Barremian of the neighboring Maestrat (País Valencià), which has a wide geographical and temporal distribution. The features and composition of the facies observed in the outcrop, are very similar to those of Polacos Formation (Berriasian-Valanginian), and despite that the analysis of microfauna was not conclusive, the presence of the neocomitid Neocomites aff. premolicus (Sayn, 1907), ascribes the stratigraphic interval studied to the lower Valaginian. Hence, this is the oldest record of this species in the Iberian Peninsula.
Key words:
Crustacea, Mecochiridae, Atherfieldastacus, lobster, Valanginian, Polacos Formation.
Vicent Gual i Orti, Javier Segura Navarro & Enric Forner i Valls..................................pp. 74-86.
710 KB
ABSTRACT
En el camp de la paleontologia el treball de descripció de les espècies que s’han conservat al registre fòssil està molt lluny d’haver conclòs. De manera que d’una manera dispersa i arreu del món hi ha un continu degoteig de publicacions on es descriuen espècies noves. Dins la paleontologia, l’equinologia, ocupa un paper significatiu tant a nivell científic com a nivell de col·leccionisme privat i museístic. Aquesta importància, potser està motivada per la bona conservació de la carcassa dels equínids, que està constituïda per calcita, cosa que afavoreix la seua fossilització i proporciona un registre fòssil ric de la classe Echinoidea. L’interès del treball és donar un visió global i actual dels treballs de descripció de la classe Echinoidea, de la qual no s’ha publicat cap treball de recopilació des de l’any 2008. Disposar d’una fotografia, una mostra, del que està passant ara. Per altra banda, es vol aprofundir en certs aspectes que sovint no són analitzats. Com el lloc geogràfic i les edats geològiques en les quals s’estan fent descripcions o en quines revistes científiques i per qui s’estan publicant les espècies noves. De l’estudi es conclou, atesos els treballs que s’ha pogut enregistrar, que durant els últims cinc anys, 2014-2018, s’han descrit al món 74 espècies noves d’equínids, per 77 autors, que s’han publicat en 30 revistes diferents, mitjançant 53 articles. Des de l’aspecte geogràfic, hi ha quatre punts calents de descripció d’espècies noves: la conca del Maestrat, Egipte, Itàlia i EUA. En l’aspecte estratigràfic l’índex de rarificació, que es defineix com el nombre d’espècies descrites per milió d’anys, s’ajusta a una corba logarítmica decreixent: tal com ens allunyem en el temps les descripcions es fan més esparses. Això no obstant, el Cretaci és el període més fecund en termes absoluts. Les revistes científiques europees continuen jugant un paper preponderant en la publicacions dels estudis d’aquesta matèria. La contribució més important és la de Gran Bretanya, seguida per la dels Països Catalans. No existia a nivell mundial un treball que analitze, des d’aquestos diversos punts de vista, autors, revistes, distribució geogràfica i estratigràfica, el que s’està fent actualment en el camp de la descripció dels Echinoidea fòssils. L’estudi ve a suplir aquesta mancança, donant una visió recent de la investigació equinològica.
Key words:
Echinoidea, espècies noves, revistes paleontologia, paleontòlegs, índex de rarificació.
In the field of paleontology, the description work of the species that have been kept in the fossil record is very far from being completed. So that in a dispersed way and around the world there is a continuous dripping of publications where new species are described. Within paleontology, equinology plays a significant role both at the scientific level and at the level of private collecting or in museums. Importance, perhaps motivated by the good conservation of the tests of echinoids, which is constituted by calcite, which favors its fossilization and provides a rich fossil record of the Echinoidea class. The interest of the work is to give an overall and current view of the description work of the Echinoidea class, from which no compilation work has been published since 2008. To have a photograph, a sample, of the what is happening now On the other hand, it is wanted to deepen certain aspects that are often not analyzed. As the geographic location and the geological age in which descriptions are being made or in which scientific journals and for whom new species are being published. The study concludes, given the work that has been possible to record, that over the last five years, 2014-2018, 74 new species of echinoids have been described in the world, by 77 authors, that have been published in 30 different journals, through 53 articles. From the geographical point of view, there are four hot spots of description of new species: the Maestrat basin, Egypt, Italy and the USA. In the stratigraphic aspect, the index of rarefaction, defined as the number of species described per million years, is adjusted to a decreasing logarithmic curve: as we move away in time descriptions become more sparse. The Cretaceous, however, is the most fertile period in absolute terms. European scientific journals continue to play a leading role in the publications of the studies on this subject. The most important contribution is that of Great Britain, followed by that of the Catalan Countries. A work that analyzed, from these different points of view, authors, magazines, geographic and stratigraphic distribution, did not exist at the moment, what is being done, at the moment, in the field of the description of the fossil Echinoidea. The study comes to replace this deficiency, giving a recent view of echinoids research.
Mots clau:
Echinoidea, new species, paleontology journals, paleontologists, rarefaction index.
Enric Forner i Valls, Txema Moreno Alcalde, Rosario Nomdedeu Moreno & José Kruz Arbilla Karasatorre............................. pp. 87-104.
1095 KB
ABSTRACT
Els forats a les conquilles produïts per depredadors perforadors és l’evidència millor preservada en el registre fòssil, i la més fàcil de quantificar, de les interrelacions caçador-presa de què disposem. Tot i això, el registre fòssil és sempre parcial, incomplet i sovint esbiaixat, característiques que s’agreugen tal com ens allunyem en el temps. Obtenir mostres estadísticament significatives d’una comunitat d’equínids fòssils és rar. Aquesta és la causa que siguen molt escassos els treballs sobre depredació en equínids més enllà del Miocè. L’interès del treball és aportar dades sobre la depredació d’Echinoidea a l’inici del Cretaci Superior (Cenomanià), període del qual quasi no existeix informació, i explorar una metodologia nova per extraure conclusions probables de mostres reduïdes. En l’estudi, es conclou que, en una comunitat fòssil d’Echinoidea del Cenomanià de la conca Basco-cantàbrica, s’ha constatat un índex alt de depredació sobre Camerogalerus cylindricus (Lamarck, 1816). Hi ha evidències que el caçador selecciona l’espècie que vol atacar. S’apunten algunes preferències sobre la selecció del lloc on perforar. Es formula hipòtesi sobre la possibilitat que el caçador fóra un gasteròpode de la superfamília Tonnoidea Suter, 1913 (1825). Aquest és el primer treball publicat sobre una comunitat fòssil d’equínids sotmesa a la depredació per la tècnica de la perforació de la conquilla del Cenomanià. Es constata, per primera vegada, la depredació per Oichnus sobre C. cylindricus. És l’estudi quantitatiu d’edat estratigràfica més antiga que s’ha publicat mai i, per tant, eixampla el coneixement sobre la interrelació caçador-presa entre gasteròpodes i equínids. S’aporta un nou mètode per poder avaluar dades obtingudes de mostres reduïdes mitjançant el càlcul de les probabilitats del ventall d’alternatives diferents de la hipòtesi explorada.
Key words:
Echinoidea, Camerogalerus cylindricus, Oichnus, depredació per perforació, interrelació caçador –presa, Cenomanià, conca Basco-cantàbrica.
The holes in the shells produced by drilling predators are the best preserved evidence in the fossil record and also the easiest to quantify predator-prey interactions that we have. However, the fossil record is always partial, incomplete and often biased, characteristics that are aggravated as we move back in time. Obtaining statistically significant samples of a fossil equinoid community is rare. This is the reason why work on depredation in echinoids beyond the Miocene is very scarce. The aim of the work is to provide data on the depredation of Echinoidea at the beginning of the Upper Cretaceous (Cenomanian), a period for which there is almost no information, and to explore a new methodology to extract probable conclusions from reduced samples. In the study it is concluded that in a fossil community of Echinoidea from the Cenomanian of the Basque- Cantabrian basin a high predation index has been found on Camerogalerus cylindricus (Lamarck, 1816). There is evidence that the predator selects the species that it wants to attack. It is noted that there are preferences on the selection of the place to drill. It is hypothesised that the hunter was possibly a gastropod of the superfamily Tonnoidea Suter, 1913 (1825). This is the first work published on a fossil community of echinoids subjected to predation by the technique of shell drilling in the Cenomanian. The predation by Oichnus on C. cylindricus is shown for the first time.
It is the oldest quantitative study by stratigraphic age ever published and therefore widens the knowledge about predator-prey interaction between gastropods and echinoids. A new method is provided to evaluate data obtained from reduced samples by calculating the probabilities of the range of alternatives other than the explored hypothesis.
Mots clau:
Echinoidea, Camerogalerus cylindricus, Oichnus, drilling predation, Predatory-prey interactions, Cenomanian, Basque-Cantabrian Basin.
Espècie nova del gènere Moitessieria (Gastropoda: Moitessieriidae) per a Catalunya, Espanya
Sergio Quiñonero-Salgado & Emilio Rolán............................................................pp. 105-111.
717 KB
ABSTRACT
A new species of the genus Moitessieria Bourguignat, 1863 from Catalonia (Spain) is described, found in sediments from a spring in Sant Joan les Fonts (Girona). The new species is compared with other congeneric species from which it conchologically differs.
Mots clau:
Gastropoda, Moitessieriidae, Moitessieria, new species.
Es descriu una espècie nova del gènere Moitessieria Bourguignat, 1863 per a Catalunya (Espanya), trobada en sediments procedents d’una font a Sant Joan les Fonts (Girona). L’espècie nova es diferencia de les altres espècies conegudes del gènere per diferents caràcters conquiliològics.
Keywords:
Gastropoda, Moitessieriidae, Moitessieria, espècie nova.
Spiralix tuba (Gastropoda: Moitessieriidae) a new species from Spain
Spiralix tuba (Gastropoda: Moitessieriidae) espècie nova d’Espanya
Sergio Quiñonero-Salgado, Álvaro Alonso Suárez & Emilio Rolán................pp. 112-117.
829 KB
ABSTRACT
A new species of the genus Spiralix is described from the Pobla de Benifassà (Spain), which can be conchologically differentiated from the known congeneric species by having a smaller number of whorls and a wider aperture.
Mots clau:
Gastropoda, Moitessieriidae, Spiralix, new species.
Es descriu una espècie nova del gènere Spiralix de la Pobla de Benifassà (Espanya), la qual es diferencia conquiològicament de les altres espècies del gènere conegudes per tenir poques voltes i una obertura ampla.
Keywords:
Gastropoda, Moitessieriidae, Spiralix, espècie nova.
Notes breus
David Miguélez, Carlos Zumalacárregui, Antonio Guillem, Miguel Tirado, Pedro Marín, Miguel Piera, Toni Polo, Juan Monrós, Carlos Mompó & Rubén Oliver.....................pp. 118-127.
688 KB
ABSTRACT
El carricerín cejudo es una especie migrante transahariana, está globalmente amenazada y utiliza hábitats especialmente vulnerables como son los humedales. Por tanto, el conocimiento de su distribución y del hábitat que ocupa, son clave para el desarrollo de medidas de conservación adecuadas, incluidos sus lugares de reposo y sedimentación durante sus desplazamientos migratorios por la costa mediterránea ibérica. Entre estos lugares se encuentran los marjales de la Comunitat Valenciana, región donde no existen estudios que recojan todos estos aspectos. Se recopilaron todos los registros de carricerín cejudo y se contabilizaron 139 individuos en un total de 16 humedales, destacando por el número de registros la marjal dels Moros y la Albufera de Valencia. Tanto los registros históricos como las campañas específicas de anillamiento, confirman su paso regular a través de la Comunitat Valenciana y la gran importancia de los humedales del litoral mediterráneo para la migración del carricerín cejudo, especialmente para el paso prenupcial. Los datos que se aportan también mejoran el conocimiento de la distribución, biometría, parámetros de sedimentación, uso del hábitat y estrategia migratoria del carricerín cejudo, todos ellos aspectos muy poco conocidos del paso primaveral a escala mundial.
Mots clau:
carricerín cejudo, especie amenazada, distribución, fenología, anillamiento, humedal costero,Comunitat Valenciana.
The Aquatic Warbler is a trans-Saharan migrant species, it is globally threatened, and uses particularly vulnerable habitats such as wetlands. Therefore, understanding about the distribution and habitat preference are key for the development of adequate conservation measures, including resting and stopover sites during its migratory movements along the Iberian-Mediterranean coast. The marshes of the Comunitat Valenciana are among these places, a region where there are no studies that treat all these aspects. All the records of Aquatic Warblers were compiled, with a total of 139 individuals detected in 16 wetlands. The marshes of marjal dels Moros and Albufera de Valencia stand out for their number of observations. Historical records, as well as specific ringing campaigns, confirm a regular passage through the Comunitat Valenciana, and the major significance of the Mediterranean coastal wetlands for the migration of the Aquatic Warbler, especially during the prebreeding passage. Provided data also improves our knowledge of the distribution, biometrics, stopover parameters, habitat preference and migratory strategies of the Aquatic Warbler, all of which are very little known aspects of the spring migration at a world scale.
Keywords:
Aquatic Warbler, threatened species, distribution, phenology, ringing, coastal wetland, Comunitat Valenciana.
Joan Castany i Àlvaro & Miguel Tirado Bernat.......................................................................pp. 128-145
822 KB
ABSTRACT
Els estudis de seguiment a llarg termini de les poblacions d’aus són fonamentals per a establir les bases de la conservació i de la gestió. En els entorns urbans, la estreta relació amb l’home és un element adicional al què les aus han d’adaptar-se, motiu pel qual ens plantejem analitzar l’evolució de les poblacions d’aus nidificants de la ciutat de Castelló de la Plana i els factors que condicionen la seua abundància durant 12 anys de seguiment. El treball constata que hi ha una pèrdua de diversitat i d’equitativitat a pesar de l’augment d’espècies reproductores. S’analitzen les tendències de les 24 espècies d’aus nidificants a la ciutat de Castelló de la Plana agrupades en tres conjunts: (1) les que mostren tendència significativa en positiu: tórtora turca (Streptopelia decaocto), garsa (Pica pica), falciot comú (Apus apus) i griva (Turdus viscivorus); (2) les que ho fan en negatiu: teuladí (Passer domesticus), cadernera (Carduelis carduelis), avió comú (Delichon urbicum) i oroneta (Hirundo rustica); i (3) les que es mantenen estables on s’inclouen les 16 restants. Els canvis poblacionals es relacionen amb els següents factors: A. l’increment de massa vegetal als parcs, amb tot el que això comporta (humitat, protecció, espais de cria...); B. els efectes del tractament dels horts adjunts a la ciutat amb biocides; C. la dinàmica poblacional a d’altres àrees del territori espanyol. En aquest treball s’exposa per primera vegada l’evolució recent de les aus urbanes a la ciutat de Castelló de la Plana. Aquestes dades poden servir com a ferramenta de gestió i com a base per a futures comparacions.
Mots clau:
aus urbanes, Streptopelia decaocto, Pica pica, Columba palumbus, Turdus viscivorus, Passer domesticus, Serinus serinus, Carduelis carduelis, Turdus merula, Delichon urbicum, Hirundo rustica, Castelló de la Plana.
Long-term studies of bird populations are fundamental to stablish conservation and management measures. In urban areas, the close relationship with the man is an aditional issue that birds have to confront, therefore we propose to analyze the evolution of breeding birds’ populations in the city of Castelló de la Plana and the factors that affect their abundance during this 12 years. This work determines that there is a loss in biodiversity and equitativity despite the increase in breeding species. the trends of the 24 breeding bird species of Castelló de la Plana are analized in this study, and are grouped in three sets: species that show a positive significant trend: Collared Dove (Streptopelia decaocto), Magpie (Pica pica), Common Swift (Apus apus) and Mistle Thrush (Turdus viscivorus); species that show a negative trend: House Sparrow (Passer domesticus), Goldfinch (Carduelis carduelis), House Martin (Delichon urbicum) and Swallow (Hirundo rustica); and species that are stable, where the remaining 16 are included. The following factors are related to the the population changes: A.The plant mass increase at the green spaces, with all the implications it has (humidity, cover, breeding places...); B. The carry-over efect that has the biocide treatments of the nearby crops; C. The general trends of population dynamics in other areas of Spain. In this study, we show for the first time the recent trends of urban birds in the city of Castellón de la Plana. This data can be valuable as a management tool and be useful as a basis for future comparisions.
Keywords:
Urban birds, Streptopelia decaocto, Pica pica, Columba palumbus, Turdus viscivorus, Passer domesticus, Serinus serinus, Carduelis carduelis, Turdus merula, Delichon urbicum, Hirundo rustica, Castelló de la Plana.
Francesc Xavier Roig-Munar........................................................................................pp. 146-163
1055 KB
ABSTRACT
La mortalitat de fauna per atropellament és un dels principals impactes que tenen les carreteres sobre els ecosistemes terrestres. Aquests infraestructures afavoreixen l’aïllament del territori i interfereixen els hàbitats i rutes entre poblacions. Els estudis d’atropellaments de fauna permeten tenir estimacions de les poblacions, definir punts negres i aplicar mesures per disminuir les taxes d’atropellament i també la sinistralitat amb vehicles. Al llarg del 2003 i del 2018 es van dur a terme estudis per quantificar la mortalitat de fauna a la xarxa viària de l’illa de Menorca, illes Baleares. D’ambdós estudis es prenen els resultats de les campanyes d’estiu i tardor de nou carreteres per valorar la mortalitat de l’eriçó Atelerix algirus vagans (Leareboullet, 1842). La comparativa dels dos treballs mitjançant l’índex d’atropellament, permet establir l’estat de la població, les èpoques i els punts de màxima mortalitat, relacionat amb les característiques ambientals i de l’infrastructura de cada carretereta. Així mateix l’estudi fa una aproximació a la probabilitat de mortalitat d’aquesta especies en funció a la permeabilitat de la via. Amb base als resultats obtinguts al 2003 i 2018 s’estima que la població de l’eriçó és estable, i que la mortalitat no es troba directament lligada als índex de circulació motoritzada, sinó a les característiques de la via, els seus hàbitats associats i els accessos a la mateixa. Aquest estudi és el primer treball publicat a les illes Balears sobre la comparació de mostrejos de mortalitat de fauna, concretament de l’eriçó. Amb els resultats obtinguts es poden establir mecanismes per la minimització de la mortalitat a carreteres mitjançant passos de fauna i disposar d’una dada evolutiva per a propers estudis.
Mots clau:
Carreteres, mortalitat de fauna (2003-2018), eriçó, Atelerix algirus vagans, Menorca.
Wildlife road mortality is on of the major impacts that roads have on terrestrial ecosystems. This infrastructures lead to habitat fragmentation and habitat degradation and interfere with population connectivity. Wildlife road-kill studies provide population estimates, detect blackspots and allow to the implementation of roadkill and accident rate mitigation measures. In 2003 and 2008, surveys were conducted to quantify wildlife road mortality in the road network of the island of Menorca, Balearic Islands. From this two surveys, the summer and autumn campaigns data are taken to estimate Hedgehog Atelerix algirus vagans (Leareboullet, 1842) mortality. The comparision of this surveys using the road-kill rate, allows to interfere the state of the population, and the spots and seasons of higher mortatity, related with landscape features and infrastructure characterisitcs of the road. This study also makes an approximation to the mortality probability of this species in relation to the permeability of the road. From the results gathered in 2003 and 2018 it is estimated that Hedgehog population is stable, and that mortality in not directly related to traffic rate, but to the charcteristics of the road, the nearby habitats and to the available road accesses. This is the first work published in the Balearic Islands about survey comparisions of wildlife mortality, in particular about Hedgehog. With this results it is possible to establish mechanisms for the minimization of road mortality using wildlife crossing. It also provides data for future studies.
Keywords:
Roads, Wildlife mortality (2003-2018), Hedgehog, Atelerix algirus vagans, Menorca.
Enric Forner i Valls1 & Natxo Badenes i Franch.............................................pp. 164-170
644 KB
ABSTRACT
Fa poc, desembre del 2018, es van trobar a la platja del Serradal de Castelló de la Plana restes de cranc blau, Callinectes sapidus Rathbun, 1896. És un primer registre municipal més dels què, en els últims anys, s’han indicat per a diverses poblacions del litoral castellonenc. Aquesta notícia va ser l’espurna que va engegar aquest treball. El cranc blau és un decàpode al·lòcton, originari de la costa occidental de l’Atlàntic, que està en expansió a diverses parts del món i també, en temps recents, a la Mediterrània occidental. Se’l considera una de les 100 espècies amb més potencial invasor a la mar Mediterrània. Els restaurants especialitzats en menjars mariners sovintegen vora mar. I a vora mar els cerquen els comensals quan volen fer un àpat de marisc o peix fresc. Són un bon exemple de cuina de proximitat. Es pot assumir que, quan un restaurador inclou un producte principal en la seua carta, s’acompleixen aquestes dues condicions: que disposa de la matèria prima a prop de casa i que té assegurat el subministrament. A partit d’aquestes premisses, s’ha dissenyat un treball per contrastar, per aquest mètode indirecte, l’expansió del cranc blau, nord enllà i sud ençà, del delta de l’Ebre, on va aparèixer el 2012. S’ha fet una enquesta a 127 restaurants del litoral, de 19 municipis des de Salou fins a Borriana. S’ha preguntant si es té el cranc blau a la carta i, en el seu cas, quin any es va introduir. Les dades obtingudes, tant per any d’introducció com per percentatge de restaurants del municipi que l’han incorporat, mostren com, a partir del focus inicial del delta de l’Ebre, s’ha produït una expansió a tramuntana i a migjorn. Aquesta expansió ha estat molt ràpida i continua creixent. Cada any es van incorporant nous restaurants que ofereixen cranc blau en les seues cartes. L’ús principal que se’n fa és en arrossos (com ara l’arròs melós de cranc blau) o per a l’obtenció de brou que s’incorpora després a altres plats. Les poblacions de cranc blau han de ser molt grans i encara creixents perquè cada any se’n pesca més i a més llocs que l’anterior i, tot i això, no minva la seua expansió. El procés de ràpida introducció en les cartes dels restaurants n’és una mostra evident. Les abundants captures mantenen un preu baix que el fa molt competitiu respecte a d’altres alternatives com ara el llamàntol. Els resultats confirmen que, en aquest moment, l’espècie humana és el principal depredador sobre el cranc blau, a la zona d’influència del delta de l’Ebre.
Mots clau:
Callinectes sapidus, cranc blau, espècies al·lòctones, espècies invasores, delta de l’Ebre, mar Mediterrànea.
Recently, in December 2018 to be exact, the remains of a blue crab, Callinectes sapidus Rathbun, 1896 were found on the Serradal beach in Castelló de la Plana. It was the first recorded finding in this town but just one of many reported over the last few years from other towns on the coast of Castelló province. This news was the spark that set this work in motion. The blue crab is an oceanic decapod, originating on the western coast of the Atlantic, which is expanding in several parts of the world including, in recent times, the western Mediterranean. It is considered one of the 100 species with the most invasive potential in the Mediterranean Sea. Restaurants specialising in seafood can often be found by the sea and diners looking for fresh seafood or fish seek them out. They are a good example of proximity cuisine. It can be assumed that when a restaurateur lists a principal product on their menu two conditions are met: he has the raw material near hand and that the supply is guaranteed. Based on these assumptions, this research has been designed to indirectly contrast the expansion of the blue crab to the north and south of the Ebre Delta, where it first appeared in 2012. A survey of 127 coastal restaurants in 19 municipalities from Salou to Borriana was carried out. The owners were asked if they had blue crab on their menus and, if so, what year it was introduced. The data obtained, both by year of introduction and by percentage of restaurants in the municipality that have added it to their menus, shows how from the initial focus of the Ebre Delta there has been an expansion both north and south. This expansion has been very rapid and continues to grow. New restaurants are adding blue crab to their menus every year. The primary dishes combine blue crab with rice (such as Honeyed Rice with Blue Crab) or for making broth, which is then added to other dishes. The blue crab population must be very large and, despite record levels of catches by local fisherman, it continues to grow and expand. Their speedy inclusion onto restaurant menus is clear evidence. Such abundant catches keeps the price low and makes it very competitive with respect to alternatives such as the pricier lobster. The results confirm that, at this time, humans are the main predator of the blue crab in and around the Ebre Delta.
Keywords:
Callinectes sapidus, American blue crab, allochthonous species, invasive species, Ebre Delta, Mediterranean Sea.
Notes breus:
Pablo Almela & Antonio Quesada.............................................pp. 172-180
730 KB
ABSTRACT
Los tapetes microbianos de cianobacterias desempeñan un papel esencial en los ecosistemas polares terrestres, al concentrar una gran diversidad biológica y producción primaria, y funcionar como reservorios de carbono. En este trabajo presentamos una revisión de cómo son estas comunidades en la península antártica, analizando su comunidad, estructura y demás características generales que determinan su funcionamiento. Además se comparan estas comunidades con aquellas que encontramos en ambientes extremos dentro de la península ibérica (España), pudiendo así destacar las principales semejanzas y diferencias entre estos microecosistemas, separados por más de 12.000 km.
Mots clau:
cianobacterias, tapetes microbianos, península antártica, Antártida, península ibérica.
Cyanobacterial microbial mats play a key role in terrestrial polar ecosystems, representing hot spots of biological diversity and primary production, and accumulating high standing-stocks of carbon. Here we present a review of how these communities are in the Antarctic Peninsula, analysing their community, structure and other general characteristics that determine their functioning. Moreover, these communities are compared with those found in extreme environments within the Iberian Peninsula (Spain), thus being able to highlight the main similarities and differences between these microecosystems, separated by more than 12,000 km.
Keywords:
cyanobacteria, microbial mats, Antarctic Peninsula, Antarctica, Iberian Peninsula.
P. Pablo Ferrer-Gallego, Roberto Roselló, Emilio Laguna, José Gómez & Juan B. Peris.............................................pp. 181-185
646 KB
ABSTRACT
The Cavanillesian names Galium fruticescens and Scorzonera pumila, basionym of Launaea pumila, are lectotypified from original specimens preserved in the Cavanilles herbarium in the Royal Botanic Garden of Madrid (MA).
Mots clau:
Cavanilles, Compositae, Rubiaceae, lectotype, nomenclature.
Els noms cavanillesians Galium fruticescens i Scorzonera pumila, basiònim de Launaea pumila, són lectotipificats a partir d’espècimens que pertanyen al material original de l’autor conservat a l’herbari del Reial Jardí Botànic de Madrid (MA).
Keywords:
Cavanilles, Compositae, Rubiaceae, lectotip, nomenclatura.
Sobre la primera troballa de l’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii) a Sant Llorenç del Munt i l’Obac
About the first finding of the larkspur Delphinium bolosii in Sant Llorenç del Munt and l’Obac
Àngel Manuel Hernández Cardona.............................................pp. 186-188
606 KB
ABSTRACT
L’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii) és una espècie endèmica de Catalunya. És una planta herbàcia de fulles palmatisectes, de flors de color blau violaci amb un esperó i de fruits compostos de tres fol·licles. Va ser descoberta a Sant Llorenç del Munt i l’Obac l’any 1909 per Pius Font Quer i redescoberta el 2012 per Joaquim Pérez Raventós.
Mots clau:
Delphinium bolosii, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Joan Cadevall, Pius Font Quer.
The larkspur Delphinium bolosii is an endemic species of Catalonia. It is a herbaceous plant with palmate leaves, violet blue flowers with a spur and fruits composed of three follicles. It was discovered in Sant Llorenç del Munt i l’Obac in 1909 by Pius Font Quer and rediscovered in 2012 by Joaquim Pérez Raventós.
Keywords:
Delphinium bolosii, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Joan Cadevall, Pius Font Quer.
José Manuel Gracia Soto, Ana Llopis Raimundo, Ramón Prades Bataller, Javier Barona Fernández & Jacinto Cerdá.......................pp. 189-194
687 KB
ABSTRACT
Es registra per primera vegada a la Comunitat Valenciana (Espanya) l’espècie Thyreophora cynophila (Panzer, 1798) (Diptera: Piophilidae: Thyreophorina). S’amplia, així, la seua distribució a la península Ibèrica. Els exemplars es van trobar sobre les restes d’una cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica) menjada per voltors comuns (Gyps fulvus).
.Mots clau:
Diptera, Piophilidae, Thyreophora cynophila, primer registre, Penyagolosa, Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya.
Thyreophora cynophila (Panzer, 1798) (Diptera: Piophilidae: Thyreophorina) is cited for the first time from the Comunitat Valenciana, Spain. This extends its distribution through the Iberian Peninsula. The specimens were found on the remains of an Iberian Wild Goat (Capra pyrenaica), eaten by Griffon Vultures (Gyps fulvus).
Keywords:
Diptera, Piophilidae, Thyreonophora cynophila, first record, Penyagolosa, Castelló, Valencian Community, Spain.
F. X. Roig-Munar, E. Forner, V. Gual, J. Á. Martín-Prieto, J. Segura, A. Rodríguez-Perea, B. Gelabert & J. M. Vilaplana5.......................pp. 195-210
795 KB
ABSTRACT
Els tsunamis provocats pels terratrèmols a Algèria xoquen contra les costes de les illes Balears i de la península Ibèrica. A las costes rocoses de les serres d’Irta s’han identificat 6 àrees amb presència de blocs i cordons de blocs amb característiques sedimentàries pròpies dels fluxos de tsunamis. La ubicació, morfologia, morfometria, orientació i imbricació d’aquests camps de blocs constitueixen un tret geomorfològic característic de l’impacte d’un tsunami contra la costa. Atenent a les seues característiques i singularitat es proposen aquests emplaçaments com a Lloc d’Interès Geològic (LIG), ja que presenten un elevat interès científic, turístic i didàctic com exemples representatius de blocs de tsunamis a las costes rocoses de la Mediterrània occidental associats a esdeveniments d’alta energia.
.Mots clau:
Llocs d’interès geològic (LIG), tsunamis, litorals, costa rocosa, serra d’Irta, el Baix Maestrat, Mediterrània occidental.
The tsunamis caused by the earthquakes in Algeria hit the coasts of the Balearic Islands and the Iberian Peninsula. On the rocky shores of the Irta mountains, 6 areas have been identified with the presence of boulders and bolulder of boulders with sedimentary characteristics typical of tsunamis flows. The location, morphology, morphometry, orientation and overlapping of these block fields constitute a characteristic geomorphological feature of the impact of a tsunami against the coast. In accordance with these characteristics and singularity, these sites are proposed as a Site of Geological Interest (LIG), as they present a high scientific, tourist and didactic interest as representative examples of tsunami blocks on the rocky coasts of the western Mediterranean associated to high energy events.
Keywords:
Site of Geological Interest (Geosite), tsunamis, littoral, rocky shores, serra d’Irta, el Baix Maestrat Western Mediterranean.
Les plantes del
nostre entorn. Flora silvestre de Paiporta. Simón Fos & Àngels Codoñer. 2019
Emilio Laguna......................................................pp.
211-212.
Joan Cadevall.
Professor, botànic i geògraf.Àngel Manuel Hernández Cardona. 2018..
Roberto Roselló...................................................pp.
212-213.
Plantes i remeis: de
la terra al rebost. Usos tradicionals de les plantes a les Coves de Vinromà.
Carles Mir Pegueroles. 2018.
Emilio Laguna......................................................pp.
213-215.
VII Jornades de Medi
Ambient de les IllesBalears. Ponències i resums. Pons, G. X, del Valle, L.
Vicens, D. Pinya, S., McMin, M., iPomar, F. (eds) 2018.
Francesc Xavier Roig Munar...............................pp.
215-216.
Parc Natural de la
Serra Gelada. Les llums de l’abisme. Jaume Fuster Pérez, Francesc X. Llorca Ibi,
Vicenç M. Rosselló i Verger, Carolina Frías Castillejo i Joan Piera Olives.
2018.
Emilio Laguna......................................................pp.
216-217.
146 KB