Nemus, núm 10. 2020
7,10 MB
Pòrtic..................................................pp. 8-9
200 KB
Articles.
Francesc Xavier Roig-Munar, Enric Forner i Valls, Joaquín Segura Collado, Vicent Gual i Ortí, José Ángel Martín-Prieto, Antonio Rodríguez-Perea, Bernardí Gelabert Ferrer4 & Joan Manel Vilaplana Fernàndez.................................................................................pp.10-20
4,13 MB
ABSTRACT
La presència de grans blocs elevats a les costes rocoses han estat interpretats molt sovint associats a l’impacte de tsunamis i/o onades de grans tempestes. Aquests blocs han estat identificats a diferents sectors de la costa rocosa de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, País Valencià). La borrasca de gener del 2020, anomenada Glòria, amb xifres d’onatge no assolides a la mar Balear, que ha suposat els rècords des que es tenen registres tant de l’alçada màxima, d’ona significant, com d’un període mai no conegut de més de 100 hores d’onatge extrem, representa una oportunitat excepcional per a discernir blocs associats a tempestes extremes o tsunamis. Del treball de camp realitzat a les àrees de blocs es conclou que la borrasca Glòria no ha pogut moure els blocs que s’havien mesurat en estudis previs per avaluar la seua procedència. Tanmateix sí que ha mogut blocs menors que formaven part dels cordons tsunamítics. També s’ha constatat que la tempesta Glòria ha estat capaç d’arrabassar blocs que estaven submergits i deixar-los damunt la plataforma. Els blocs moguts per la Glòria presenten les següents característiques: es troben de forma aïllada i dispersa; no estan imbricats i es presenten en posició horitzontal o subhoritzontal, per tant no es pot apreciar orientació; la distància des de la posició actual a la línia de l’aigua és més curta que a la mostra de blocs de tsunami i, finalment, la seua elevació sobre el nivell de la mar és notablement menor que els considerats generats per tsunamis. L’estudi ha permès, a raser d’una tempesta excepcional, contrastar les hipòtesis alternatives sobre l’origen dels blocs. Existeixen a la serra d’Irta estructures de blocs imbricats formant cordons que s’han generat a conseqüència de tsunamis. Aquest treball ha ratificat que els caràcters morfològics d’aquestos blocs, en parelles dicotòmiques es presenten en solitari o en conjunt; horitzontals o plantats; sense compondre cap estructura o imbricats en cordons. Aquestes singularitats permeten assignar la causa que els ha generat. Si es produeixen els primers elements de la dicotomia, s’apunta cap a tempesta extrema; si coincideixen els segons s’hauria de considerar que el causant és un tsunami.
Mots clau:
tempesta extrema, borrasca Glòria, tsunamis, blocs, costa rocosa, serra d’Irta, el Baix Maestrat.
The existence of boulders high on rocky shores has been interpreted as either being caused by the impact of tsunamis or large storm waves. These boulders, nested in cords, have been identified at different points on the Balearic Islands and in the Sierra de Irta (the Baix Maestrat, Valencian Country). The recent storm of January 2020, named Gloria, produced waves of a ferocity previously unrecorded in the Balearic Sea, breaking records for both maximum wave height and length together with an unprecedented period of more than 100 hours of continuous wave activity. Gloria has presented us with a unique opportunity to establish whether elevated boulders were lifted into position by extreme storms or by tsunamis. The results of the fieldwork support the conclusion that storm Gloria, which hit the coast at the Sierra d’Irta between the 19th and 23rd January 2020, was not capable of moving the larger boulders that had been identified and measured in previous studies to assess their provenance. However, it is found that smaller boulders which formed part of the Tsunami cordon were moved by storm Gloria. It is also found that the storm was able to snatch boulders that were previously submerged and leave them on rocky, coastal ledges. These boulders moved by Gloria have the following characteristics: They are isolated and sparse; they do not form overlapping cords; they are presented in both a horizontal and sub-horizontal position and, as such, their orientation cannot be established; the distance from both their current position to the waterline and their elevation above sea level is noticeably less than that of the blocks considered moved by tsunamis. Storm Gloria allowed this study to test alternative hypotheses about the origin of these boulders. There are elevated boulder structures on the coast of the Sierra d’Irta, intertwined to form cords, that were generated by Tsunamis. This work has confirmed the morphological characteristics of these boulders (in dichotomous pairs): solitary or grouped; horizontal or planted; lacking in structure or nested in cords; and which allows us to assign the cause that generated them. If the first elements of the dichotomy occur, they point to an extreme storm, if the second ones occur, the cause should be considered a tsunami.
Key words:
extreme storm, storm Gloria, tsunamis, boulders, rocky shores, Irta mountain range, the Baix Maestrat.
Guillem Mas Gornals & Francesc Xavier Roig-Munar..........................................................pp. 21-27
8,12 MB...
ABSTRACT
Es descriu un nou aflorament situat a la zona de ponent de la conca sedimentària de Campos, al Migjorn de l’illa de Mallorca, on s’observa la relació estratigràfica entre el Messinià i el Plioquaternari. Els depòsits messinians estan formats per calcàries estromatolítiques molt alterades que mostren unes característiques diagenètiques particulars amb alta porositat, recristal·lització i neomorfismes. La seqüència plioquaternària és formada per tres unitats que corresponen a dipòsits marins litorals a la base, un paleosol intermedi i dipòsits dunars a sostre. Una clara superfície erosiva separa els depòsits messinians dels depòsits marins del Pliocè. Hi són presents formes càrstiques i possibles deformacions neotectòniques que afecten els depòsits messinians i pliocens. Els resultats obtinguts indiquen que a la conca de Campos el desenvolupament de la Crisi de Salinitat Messiniana és més propera i coherent amb els models que defensen que la principal fase de dessecació es va produir després del dipòsit del Complex Carbonàtic Terminal.
Mots clau:
Crisi de Salinitat Messiniana, Complex Carbonàtic Terminal, Pliocè. Quaternari, Diagènesi, Paleosols, Eolianites, Carst Neotectònica Mediterrània Occidental.
A new outcrop is described located in the western area of the Campos sedimentary basin in the southern part of the island of Mallorca, where the stratigraphic relationship between the Messinian and the Plioquaternary. Messinian deposits are formed by highly altered stromatolithic limestones that show very particular diagenetic characteristics with high porosity, recrystallization and neomorphism. The Plioquaternary sequence consists of three units corresponding to coastal marine deposits at the base, an intermediate paleosol, and dune roof deposits. A clear erosive surface separates the Messinian deposits from the Pliocene marine deposits. Karst morphologies and possible neotectonics are present that affect the Messinian and Pliocene deposits. The results indicate that on the Campos basin the development of the Messinian Salinity Crisis is nearer to and coherent with the models that represent the main phase of desiccation which took place after the deposition of the Terminal Carbonate Complex.
Key words:
Messinian Salinity Crisis, Terminal Carbonate Complex, Pliocene, Quaternary, Diagenesis, Palaeogrounds, Eolianites, Karst, Neotectonics Western Mediterranean.
Two new species of the genus Spiralix Boeters, 1972 (Gastropoda: Moitessieriidae) from Spain
Dues noves espècies del gènere Spiralix Boeters, 1972 (Gastropoda: Moitessieriidae) per Espanya
Sergio Quiñonero-Salgado Joaquín López-Soriano1, Álvaro Alonso & Emilio Rolán................................................ pp. 28-36
6,18 MB
ABSTRACT
Two new species of the genus Spiralix are described from the locality of Segorbe (Castelló, Spain), which differ conchiliologically from the other known species in the genus.
Key words:
Gastropoda, Moitessieriidae, Spiralix, stygobiotic, new species
A new subspecies of Teucrium expassum Pau (sect. Polium (Mill.) Schreb., Labiatae) for the Iberian Peninsula flora is described and illustrated: T. expassum subsp. meridionale, subsp. nov. A morphological description and the main diagnostic characters are presented.
Es descriuen dues noves espècies del gènere Spiralix a la localitat de Segorbe (Castelló, Espanya), les quals es diferencien conquiològicament de les altres espècies del gènere conegudes
Paraules clau:
Gastropoda, Moitessieriidae, Spiralix, estigobi, espècie nova
Estudi de la fauna d’Ixodida a Mallorca (illes Balears)
Study of Ixodida fauna in Mallorca (Balearic Islands)
Miriam Monerris Mascaró & Maria del Mar Colom Noguera.....................pp. 37-46
5,66 KB
ABSTRACT
Les paparres (Ixodida) són artròpodes hematòfags obligats que parasiten tota classe de mamífers, aus, rèptils i amfibis, amb una àmplia distribució a nivell mundial. En l’actualitat, estan considerades com un grup d’artròpodes de gran importància en la transmissió d’agents patògens, sent superades a nivell mundial, únicament pels mosquits. La fauna d’Ixodidae de Mallorca ha estat escassament estudiada, de fet, el present estudi és el primer realitzat a l’illa sobre paparres presents en bestiar oví, vegetació i fauna silvestre. En aquest estudi s’han identificat un total de 2017 paparres, que s’han assignat a 12 espècies diferents, onze de les quals pertanyen a la família dels Ixodidae i la restant a la família dels Argasidae. Es tracta d’un punt i partida en l’estudi de la diversitat de les paparres a l’illa de Mallorca pel fet de ser el primer treball realitzat específicament a aquest territori.
Mots clau:
Mallorca, Ixodida, Ixodidae, Argasidae i paparres
Ticks (Ixodida) are hematophagous arthropods that are compelled to parasitize all kinds of mammals, birds, reptiles and amphibians, and which have a worldwide distribution. At present they are considered a group of arthropods of great importance in the transmission of pathogens, being surpassed across the globe only by mosquitoes. The fauna of Ixodidae of Mallorca has scarcely been studied. In fact, the present study on ticks present in sheep, vegetation and wildlife is the first carried out on the island. In this study, a total of 2017 ticks belonging to 12 different species have been identified, eleven of which belong to the Ixodidae family and the remainder to the Argasidae family. This is merely the start of studying the diversity of ticks on the island of Majorca given the fact that it is the first work carried out specifically in this territory.
Key words:
Mallorca, Ixodida, Ixodidae, Argasidae and ticks
Revisió de l’espècie Cottaldia royoi Lambert, 1928 (Echinoidea) de l’Aptià de la conca del Maestrat
Enric Forner i Valls & Manuel Saura Vilar............................................................................... pp. 47-58
2.17 MB
ABSTRACT
Lambert va descriure el 1928 l’espècie Cottaldia royoi de l’Aptià de Morella (conca del Maestrat) i des d’aleshores no s’ha revisat. És una espècie molt poc corrent. Lambert, per estudiar-la, només va disposar de dos exemplars, les condicions dels quals no li van permetre descriure alguns elements bàsics (sistema apical, peristoma, solcs branquials), cosa que dificulta l’assignació supraespecífica. L’holotip, originalment dipositat al museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, s’ha perdut. L’objectiu del treball se centra en completar la descripció, comprovar l’assignació genèrica, designar un neotip i dipositar material en institucions accessibles als investigadors que en aquest moment no disposen de cap exemplar. El treball s’emmarca en un projecte global per millorar el coneixement de la classe Echinoidea a la conca sedimentària del Maestrat. Com a resultat de l’estudi de tots els exemplars que s’han pogut examinar, es completa la descripció original amb els detalls del sistema apical i el peristoma, el qual presenta un dibuix dels solcs branquials que resulta un caràcter diagnòstic per a l’espècie. Se l’ha dotat d’una diagnosi tant en català com en anglès. Com a conclusió de la recerca realitzada, s’ha considerat l’espècie valida i, atès que no es podia assignar a cap gènere existent, se’n descriu un de nou: Maestratina. Fins ara, aquesta espècie només s’ha trobat a la localitat tipus: sembla tractar- se, doncs, d’un endemisme de la conca del Maestrat. Aquest treball completa la descripció i figuració d’una espècie molt escassa. Es millora la seua conservació patrimonial en haver dipositat material al museus. Se n’ha modificat l’assignació genèrica i precisat l’edat estratigràfica. S’ha designat un neotip, atesa la pèrdua de l’holotip i descrit un gènere nou dins la família Arbaciidae Gray, 1855, al mateix temps que s’apunta la inconsistència d’una part de la sistemàtica del superordre Echinacea Claus, 1876. Es contribueix a la millora del coneixement de la classe Echinoidea Leske, 1778 a la conca sedimentària del Maestrat. Es fa una recordatori, a manera d’homenatge, dels treballs pioners per a la conca del equinòleg francès Jules Lambert (Sens, 1848 - Chesnay, 1940) i la llavor instigadora del geòleg castellonenc Josep Royo i Gómez (Castelló de la Plana 1895 - Caracas 1961).
Paraules clau:
Echinacea, Arbaciidae Cottaldia, Maestratina, Taxonomia, gènere nou, sistemàtica, Aptià, conca del Maestrat
Lambert described the species Cottaldia royoi from the Aptian of Morella (Maestrat basin) in 1928 and it has not been revised since. It is a very uncommon species. The specimens that Lambert worked on were in poor condition and this prevented him from describing some basic elements (apical system, peristome, buccal notches) and also made it difficult to assign a supraspecific level. The holotype, which should be in the National Museum of Natural Sciences in Madrid, has been lost. The objective of this work is to focus on completing the description, checking the generic assignment, designating a neotype and depositing specimens in institutions accessible to researchers for further investigation. The work is part of a wider project to improve the knowledge of the Echinoidea class in the Maestrat sedimentary basin
After examining the specimens, the original description is completed with the details of the apical system and the peristome together with the drawing of the buccal notches that are a diagnostic character for the species. A diagnosis in both Catalan and English is given. The research concludes that the species must be considered valid and since it could not be assigned to any current genus, a new one (Maestratina gen. n.) is described. So far, this species has only been found in the typical locality thereby appearing endemic to the Maestrat basin. This paper completes the description and figuration of a very uncommon species. Its heritage conservation is improved by depositing specimens in museums. The generic assignment has been changed and the stratigraphic age specified. A neotype has been designated due to the loss of the holotype. A new genus has been described within the family Arbaciidae Gray, 1855, while pointing out an inconsistency in part of the systematics of the superorder Echinacea Claus, 1876. All these facts improve the knowledge of the class Echinoidea Leske, 1778 in the sedimentary basin of the Maestrat. We also acknowledge, as a tribute, the research of the pioneers who first studied the basin; the French echinologist Jules Matthieu Lambert (Sens, 1848 – Chesnay, 1940) and the geologist from Castellon Josep Royo i Gómez (Castelló de la Plana 1895; Caracas 1961), who planted the seed.
.Key words:
Echinacea, Arbaciidae, Cottaldia, Maestratina, new genus, systematic, Aptian, Maestrat Basin.
Miguel Tirado Bernat..................................pp. 59-70.
2.22 MB
ABSTRACT
El levante ibérico, especialmente las zonas más cercanas al mar, acoge a millones de aves migrantes e invernantes tras la época de cría, convirtiéndose en un área de gran importancia para multitud de especies. El estudio de las variables ecológicas de estas especies es importante para comprender sus adaptaciones a este entorno y su evolución futura ante posibles cambios ecológicos en el área. El colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros) es un invernante común en el levante ibérico donde sus poblaciones invernantes pueden llegar a ser moderadamente abundantes, a pesar de ello, es una especie que ha recibido poca atención y se desconocen una mayoria de los datos básicos sobre su ecología invernal en el área. La migración postnupcial transcurre entre octubre y noviembre, con máximos en los dos primeros tercios de noviembre. Tras un periodo central de la invernada en diciembre y enero, la migración prenupcial transcurre entre febrero y mediados de abril. La proporción de adultos aumenta desde mínimos en el paso postnupcial (10%) a máximos en la invernada (27%) y en el paso prenupcial (18%). Una parte de la población entorno al 40% sería sedentaria. No se encontraron diferencias en la duración de la invernada por sexos o edades, ni en la probabilidad de recaptura dentro del mismo invierno para grupos de edad o sexo. Tampoco parece haber diferencias en la fidelidad al área de invernada en años sucesivos. El sex-ratio de los ejemplares jóvenes estaría fuertemente sesgado hacia las hembras entorno a 7:1. Se observa un retraso significativo tanto en la mediana de paso prenupcial como en la mediana de paso postnupcial de 0,12 y 0,36 días/año. La densidad en el área aumentó a lo largo de los 14 años de estudio de forma significativa a una tasa de 3 aves/10 ha y año. La estancia de algunos ejemplares puede llegar a durar casi 5 meses, aunque en general, tiene una duración de cerca de 3 meses. Este estudio describe la fenología migratoria del colirrojo tizón y aporta datos sobre la recurrencia invernal, las tasas de sedimentación y sobre el sex-ratio. Se aportan igualmente datos de evolucion de las fechas de paso de de esta población de aves invernantes en el marco del cambio climático.
Key words:
colirrojo tizón, migración, invernada, aves presaharianas, Castellón, levante ibérico, sex-ratio
The east of the Iberian Peninsula, specially the areas close to the sea, recieve milions of migrating and wintering birds after the breeding period, becoming in an important area for a multitude of species. The study of the ecological variables of this birds are important to understand their adaptations to this areas and their future evolution in the face of eventual ecological changes in the area. the Black Redstart (Phoenicurus ochruros) is a common wintering bird that is spread in a wide range of habitats, where its wintering populations may be fairly abundant, nonetheless, it is a species thta has recieved little attention and basic data of its winter ecology in the area are practically unknown. Postbreeding migration tales place in Octobre and November, peaking in the two first thirds of november. After a central wintering period in December and January, the prebreeding migration takes place along February and mid April. The proportion of adults increases from a minimum in the postbreeding migration (9%) to maximum in the middle of the wintering period (28%) and in the prebreeding migration (18%). Arround 40% of the wintering population would be sedentary. No diferences by age or sex where found in the duration of the wintering, nor in the probability of recapture in winter. There seems not to be diferences either in winter fidelity in succesive years. Sex-ratio of the young popultaion would be strongly biased towards females to 7:1. A significant delay in the median date of passage is observed in the postbreeding as well as the prebreeding migration of 0.12 and 0.36 days/year. Density in the area significantlly increased in the area along the 14 years of study in a ratio of 3 birds/10 ha per year. Wintering of some birds can last for about 5 months, but, in average, has a duration of about 3 months. This work describes the migratory phenology of the Black Redstart and provides data about the winter fidelity, the stop-over and the sex-ratio. Data on the evolution of the passing dates of this wintering bird population in the context of climate change are also provided.
Mots clau:
black redstart, migration, wintering, presaharan birds, Castellón, esastern Iberian Peninsula, sex-ratio.
Vicent Forteza, Francesc Xavier Roig-Munar,Joan Lluís Colomar, Miquel Ramis, Maria Galludo, Marta Castelló & Núria Valverde1................... pp. 79-85.
4.36 MB
ABSTRACT
La nidificació de Charadrius alexandrinus, picaplatges camanegre, als sistemes de platja-duna del parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (illes Balears) ha estat constatada aquest 2020 arrel del confinament de la COVID-19. Als censos d’aus aquàtiques i limícoles nidificants realitzats des del 1993 a aquestes àrees dunars no apareixen com a zones de nidificació. Per primera vegada es documenta la nidificació de C. alexandrinus, de forma habitual, als sistemes de platja-duna d’es Cavallet (Eivissa) i Llevant (Formentera) als anys 1930- 1950, també es constata durant aquests anys el consum habitual d’ous de picaplatges a Eivissa i Formentera per part dels residents d’aquestes zones. També es documenta l’augment de la nidificació de C. alexandrinus a les zones humides de l’entorn saliner on ja niava de forma regular i en les que la tendència dels darrers anys és a disminuir. El confinament de la població, com a conseqüència de la COVID-19, ha fet que a les platges on històricament es coneix, seguint les fonts orals, la nidificació hagin tornat a niar. Aquesta nova colonització es deu a la manca de molèsties i pertorbacions associades a la freqüentació per les activitats i gestions turístiques. Arrel del resultats obtinguts es plantegen tot un seguit de propostes de gestió a aplicar en un futur per recuperar els espais de nidificació.
Key words:
Charadrius alexandrinus, parc natural Salines d’Eivissa i de Formentera, gestió, freqüentació, COVID-19.
Nesting of Charadrius alexandrinus, Kentish plover, in the beach-dune system of Ses Salines d’Eivissa and Formentera Natural Park (Balearic Islands) as a result of COVID-19 lockdown has been verified in 2020. In censuses carried out in this dune system since 1993, does not appear as a nesting species. It was in the period between 1930 – 1950 when regular nesting behaviour of Ch. alexandrinus in the beach-dune system of Es Cavallet (Ibiza) and Llevant (Formentera) was first documented. The regular human consumption of Kentish plover eggs by local residents was also noted during this time. An increase in nesting of Ch. alexandrinus in the humid areas around the salt evaporation ponds located in this zone, from a previously decreasing trend, is also reported. The reduction in human activities due to COVID-19 lockdowns has allowed a return to nesting in areas where oral sources confirm they existed historically. This new colonization is due to the absence of disturbances linked with tourist activities and associated tourism management. As a result, a series of management approaches are proposed to be applied in the future to recover nesting areas.
Mots clau:
Charadrius alexandrinus, Ses Salines d’Eivissa and Formentera Natural Park, management, disturbance, COVID-19.
Vicent Bataller Grau............................................................pp. 86-97.
5.39 M
ABSTRACT
L’abandonament dels conreus tradicionals de secà és una de les principals transformacions de l’hàbitat a la comarca de l’Alacantí, amb els consegüents efectes sobre l’avifauna que acull. El present treball analitza aquest fenomen en un període, àmbit i circumstàncies concretes: entre 2006 i 2011 s’ha comprovat com els primers treballs de l’ampliació de la Universitat d’Alacant han afectat els ocells que nidificaven als bancals d’oliveres alterats per les obres. S’hi descriu l’evolució del nombre de nius de les principals espècies, les quals varien dels primers anys als darrers, a pesar del curt termini estudiat. Com a situació que devia donar-se a l’àmbit des de feia anys, al principi existeix una densitat altíssima de capsots o capsigranys (Lanius senator). A mesura que els terrenys comencen a transformar-se, s’observa com va desapareixent aquest lànid i, alhora, colonitza la zona el botxí meridional (Lanius meridionalis) i la blanca o garsa (Pica pica). Del capsot ja es coneixia la seua sensibilitat a la transformació de l’hàbitat i, del còrvid, per contra, la seua capacitat d’adaptació i oportunisme; no s’havia constatat, però, aquesta darrera circumstància en el botxí, si bé s’intuïa per la seua aparent ocupació de camps d’oliveres abandonats, almenys a l’entorn d’Alacant. Així doncs, la degradació del camp tradicional pot provocar la minva o desaparició d’una espècie, però també la colonització de l’altra que hi ha del mateix gènere. L’estudi realitzat ha permés determinar les conseqüències precises que un cas paradigmàtic de transformació del conreu tradicional de secà ha causat sobre l’avifauna nidificant.
Mots clau:
abandonament de cultius, oliveres, nius, capsot, botxí, blanca, colonització.
The abandonment of traditional farming of crops on unirrigated land is one of the main causes of habitat transformation in the region around Alacant and one that obviously affects the birds which rely upon this type of habitat. The present article analyzes this phenomenon during a specific timescale, area and set of circumstances: between 2006 and 2011, we studied the how the first elements of the extension of the University of Alacant affected birds breeding in the olive groves transformed by the construction work. The evolution of the number of nests of the main species is described, which vary from the first years to the last, despite the shortness of the period under study. At the beginning of the study, just as there must have been for many years beforehand, there is a very high density of woodchat shrike (Lanius senator). As the groves were being converted, that laniidae species disappeared but, at the same time, Iberian grey shrike (Lanius meridionalis) and magpie (Pica pica) colonized the area. It is already known that the woodchat shrike is vulnerable to habitat transformation and that the magpie has a well-known ability to adapt. However, adaptability had not been confirmed in the Iberian grey shrike, although it’s colonization of abandoned olive groves had already been observed, at least in the Alacant area. Thus traditional farming deterioration can cause the reduction or local extinction of a species, but also the colonization from another one belonging to the same genus.
The study has made it possible to determine the precise
consequences that a case of paradigmatic transformation
of the traditional dryland crop has caused on nesting birds.
Keywords:
agricultural abandonment, olive trees, nests, woodchat shrike, Iberian grey shrike, magpie, colonization
Apuntes sobre algunas aves nidificantes en el macizo del Penyagolosa (Castellón)
Notes on some breeding birds in the Peñagolosa Massif (Castellón)
Miguel Tirado Bernat, Bruno Sanchís Sánchez, Alejandro Pascual Pérez & Pascual Monferrer Aguilella................pp. 98-109.
2.41 MB
ABSTRACT
El macizo del Penyagolosa es una de las zonas más ricas en especies de aves de la Comunidad Valenciana, ya que cuenta con una importante masa boscosa en muy buen estado de conservación con una alta diversidad. A pesar de esta riqueza, no hay prácticamente trabajos que describan su ornitocenosis o que den detalles sobre las poblaciones de aves que lo habitan. Para estudiar esta ornitocenosis se puso en marcha una campaña de anillamiento durante 7 primaveras en la fuente del mas de la Cambreta y se plantearon una serie de censos en esa misma área. Las campañas de anillamiento recogieron datos de 29 especies, siendo las más abundantes el petirrojo europeo, el reyezuelo listado y el carbonero garrapinos. Se aportan parámetros de la población reproductora como fechas de cría, sex-ratio, tasa de recaptura interanual y biometría. Los datos apuntan a una temporada de nidificación tardía con una única nidada. En base a los transectos, se calculan algunos índices ecológicos que indican un medio con una alta diversidad y una buena estructura de las poblaciones de aves. Aparecen especies poco comunes en la provincia como la curruca mosquitera, el mosquitero común, el zorzal común o el verderón serrano.
Mots clau:
Penyagolosa, Castelló, aves nidificantes, aves de montaña, petirrojo, acentor común, reyezuelo listado, carbonero garrapinos.
The Penyagolosa massif is one of the bird species richest areas in the Comunitat Valenciana region, since it has an important forested area with high plant diveristy. Despite this richness, there is almost no works describing its ornithocenosis or that give detalis of the bird populations that inhabit here. To study this ornithocenosis we conducted a ringing campaign along 7 springs at the Font del mas de la Cambreta and conducted some censues in this same area. Ringing campaigns gathered data on 29 species, the most abundant were the European Robin, Common Firecrest and Coal Tit. We provide parameters of the breeding population as breeding dates, sex-ratio, interannual capture rates and biometry. Data gathered point to a delayed breeding season and to a single breeding attempt. Based on transects, we calculate some ecological indexes that point to an area with high diversity and a good structure of the bird populations. We detected some scarce species in the Province as Garden Warbler, Common Chiffchaff, Song Trhush or Citril Finch.
Keywords:
Penyagolosa, Castellón, beeding birds, mountain birds, European Robin, Dunnock, Common Firecrest, Coal Tit
Javier Méndez Chavero................pp. 110-123.
6.68 MB
ABSTRACT
Es presenten els resultats dels primers cinc anys (2015-2019) del programa de seguiment del mart, Martes martes, (Mammalia) a l’illa de Menorca (illes Balears) en el marc del programa de seguiment de la biodiversitat de la Reserva de Biosfera de Menorca. Els objectius d’aquest seguiment, a més de proporcionar informació actualitzada sobre el mamífer més gran de Menorca, són determinar la distribució de l’espècie i obtenir un índex d’abundància mitjançant l’elaboració d’una cartografia en quadrats UTM 2,5 x 2,5 km. Els resultats per aquest període mostren un increment important i continuat, tant en la distribució espacial com en l’abundància, dibuixant una tendència positiva. Es comparen els resultats d’aquest seguiment, pel que fa a la distribució de l’espècie, amb els observats per Clevenger l’any 1990.
Mots clau:
mart, Martes martes, Menorca, programa de seguiment, distribució, índex d’abundància, tendència.
The results of the first five years (2015-2019) of the monitoring program of pine marten Martes martes (Mammalia) on the island of Menorca (Balearic Islands) as part of the monitoring program of the biodiversity of the Menorca Biosphere Reserve are presented. The objectives of this monitoring, in addition to providing up-todate information on the largest mammal in Menorca, are to determine the distribution of the species and obtain an abundance index via a UTM grid map of 2,5 x 2,5 km. The results for this period display a significant and continuous increase in both its distribution and abundance, showing a positive trend. The results of this monitoring, in terms of the distribution of the specie, are compared with those observed by Clevenger in 1990.
Keywords:
pine marten, Martes martes, Menorca, monitoring scheme, distribution, abundance index, trends.
Josep Chenoll Garcia, Andreu Bonet & P. Pablo Ferrer-Gallego..............pp. 124-145.
4.06 MB
ABSTRACT
En aquest treball s’ha avaluat la viabilitat d’autoperpetuar-se de dues poblacions translocades de l’endemisme de la flora espanyola en perill d’extinció Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis. Aquestes es troben localitzades als termes municipals de la Pobla de Vallbona i Bétera, a la província de València. Aquestes poblacions introduïdes persegueixen l’objectiu del projecte de conservació de l’espècie a la Comunitat Valenciana, que obliga a crear una sèrie de poblacions amb capacitat per a generar nous individus en el temps. Per a realitzar l’avaluació, s’han caracteritzat tres aspectes fonamentals de la biologia reproductiva que repercuteixen sobre la producció de fruits i llavors: el procés de floració, la interacció amb la comunitat de pol·linitzadors i la quantificació de la fructificació obtinguda; tot sobre una sèrie d’individus seleccionats aleatòriament de les dos poblacions. Els resultats de la valoració indiquen l’èxit de les translocacions, ja que s’ha aconseguit una producció notable de propàguls i s’ha observat un alt potencial de la població per a produir-ne malgrat els efectes de l’activitat antròpica. També es desprenen algunes indicacions que possiblement podrien millorar les plantacions actuals de l’espècie i les futures reintroduccions per tal de maximitzar la producció de fruits i llavors, així com la variabilitat genètica.
Mots clau:
guia reproductiva, conservació in situ, especies amenaçades, endemisme, fructificació, estepa de Cartagena, propàguls, pol·linització.
The results of the first five years (2015-2019) of the monitoring program of pine marten Martes martes (Mammalia) on the island of Menorca (Balearic Islands) as part of the monitoring program of the biodiversity of the Menorca Biosphere Reserve are presented. The objectives of this monitoring, in addition to providing up-todate information on the largest mammal in Menorca, are to determine the distribution of the species and obtain an abundance index via a UTM grid map of 2,5 x 2,5 km. The results for this period display a significant and continuous increase in both its distribution and abundance, showing a positive trend. The results of this monitoring, in terms of the distribution of the specie, are compared with those observed by Clevenger in 1990.
Keywords:
Cartagena’s rockrose, endangered species, endemism, fructification, in situ conservation, propagule, pollination, reproductive biology.
We evaluated the viability for self-perpetuation of two translocated populations of Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis, an endangered flower endemic to Spain, located around the towns of La Pobla de Vallbona and Bétera in the province of Valencia. These populations were introduced to further the objectives of the Valencian Community Plant Species Conservation Plan, promoting the setting up of populations with the capacity to generate new individuals over time. To conduct the evaluation three fundamental aspects of reproductive biology have been characterized on a series of randomly selected individuals from both populations and which affect the production of fruits and seeds: the flowering process, the interaction with the community of pollinators and the quantity of fructification. The results of the evaluation showed a positive trend with a remarkable level of seed production achieved together with an observed high potential of the population to produce them, all this despite the effects of anthropic activity. We include some suggestions about improvements in the species’ current plantations and on the maximising of fruit and seed production in future reintroductions, as well as genetic variability.
Sobre l’enquadrament sintaxonòmic dels brugars valencians
On the syntaxonomic framework of the Valencian heaths
Josep E. Oltra Benavent, Lluís Serra Laliga & Emilio Laguna Lumbreras..............pp. 146-154.
2.17 MB
ABSTRACT
Es realitza una nova proposta sintaxonòmica per a les comunitats dominades per Erica scoparia i Erica arborea dels sectors Setabenc i Valenciano-Tarraconenc (província Catalano-Provençal-Balear), amb la descripció de les associacions Thymo piperellae-Ericetum scopariae i Centaureo saguntinae-Ericetum arboreae, de les quals es fa una caracterització florística, ecològica i corològica.
Mots clau:
sintaxonomia, sector Setabenc, sector Valenciano-Tarraconenc, Comunitat Valenciana, Espanya, brugar.
A new syntaxonomic proposal is made for the communities dominated by Erica scoparia and Erica arborea in the Setabensian and Valencian-Tarraconensian sector (Catalonian-Provencian-Balear province), with the description of the associations Thymo piperellae-Ericetum scopariae and Centaureo saguntinae-Ericetum arboreae, and which floristic, ecologic and chorologic characteristics are defined.
Keywords:
syntaxonomy, Setabensian sector, Valencian-Tarraconensian sector, Valencian Community, Spain, heath.
Conservació de l’endemisme vegetal de la serra d’Irta (Castelló) Limonium irtaense
Conservation of the endemic plant species of Serra d’Irta (Castelló, Spain) Limonium irtaense
Albert Navarro Peris, Emilio Laguna Lumbreras, Patricia Pérez Rovira, P. Pablo Ferrer-Gallego, Inmaculada Ferrando-Pardo & Francisco J. Albert Llana.............pp. 155-163.
2.27 MB
ABSTRACT
L’ensopeguera d’Irta (Limonium irtaense Ferrer et al.), és un endemisme vegetal exclusiu de la serra d’Irta (el Baix Maestrat, NE de Castelló, Espanya), descobert per a la ciència al 2011 i descrit al 2015. En aquell moment es van comptabilitzar només 19 exemplars, que fan tota la població mundial de l’ensopeguera. Atesa la minsa població i molt escassa distribució espacial de la planta, és de notable interès analitzar l’evolució de les seues poblacions. També és important conèixer l’efecte del temporal Glòria (gener 2020), donat el fort risc d’extinció d’aquesta espècie. Entre 2013 i 2020 s’han censat entre un mínim de 10 exemplars (en 2020) i un màxim de 21 (en 2016). La Glòria ha afectat greument el nombre total de peus, reduint una de les dues poblacions a només 1 exemplar. Per tal de reduir el risc d’extinció, des de 2012 s’han plantat 279 exemplars en 3 àrees pròximes, i s’han constatat els primers reclutaments de nous exemplars. L’avaluació d’aquest treball confirma la classificació de l’espècie a la categoria CR (Críticament amenaçada) de la classificació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), i reforça la necessitat de mantenir la propagació ex situ i les translocacions de conservació.
Mots clau:
Limonium irtaense, conservació, demografia vegetal, endemisme, flora protegida, serra d’Irta, Comunitat Valenciana, temporal Glòria, UICN.
Irta’s sea lavender (Limonium irtaense Ferrer et al.) is an endemic plant species exclusive to Serra d’Irta (el Baix Maestrat, NE Castelló, Spain). It was first discovered in 2011 and subsequently described in 2015. At that time, only 19 specimens were counted, making up the entire world population of this sea lavender. Given the small population and very little spatial distribution of this plant, it is of great interest to analyze the evolution of its populations. It is also important to know the effect of the storm Gloria (January 2020), given the high risk of extinction of this species. Between 2013 and 2020, a minimum of 10 exemplars (in 2020) and a maximum of 21 (in 2016) were counted. Gloria has severely affected the total number of specimens, reducing one of the two populations to just 1 specimen. In order to reduce the risk of extinction, since 2012, 279 specimens have been planted in 3 nearby areas, and the first recruitments of new specimens have been already recorded. The evaluation of this work confirms the classification of the species in the CR (Critically Endangered) category of the IUCN (International Union for Conservation of Nature) classification, and reinforces the need to maintain ex situ propagation. and conservation translocations tasks.
Keywords:
Limonium irtaense, conservation, plant demography, endemism, protected flora, serra d’Irta, Valencian Community, storm Gloria, IUCN.
Notes breus:
Manuel Díaz Isa, Enric Forner i Valls & Vicent Gual i Ortí..........................................................................................pp. 164-171.
3.05 MB
ABSTRACT
Es publica el segon registre mundial d’Hyposalenia pauciperforata Archambeau, Rigollet & Néraudeau, 2015, un equínid de l’ordre Salenioida Delage & Hérouard, 1903 que fins ara només es coneixia al Cenomanià superior de Port-des-Barques, a Charente-Maritime (sud-oest de França). El material estudiat s’ha recollit del Cenomanià mitjà-superior, formació Altamira, del jaciment de la Rabia, situat al barri de Ceceño, a la localitat del Tejo, que pertany al terme municipal de Valdáliga (Cantabria, Espanya). S’identifica la fauna d’equinoïdeus d’acompanyament. La intenció del treball és la de millorar el coneixement de la fauna de la classe Echinoidea a la conca Basco-cantàbrica i la seua relació amb les conques pròximes. El jaciment és de reduïdes dimensions i només va ser temporalment accessible per unes obres públiques. Va donar només 10 exemplars, però amb notable biodiversitat: 5 espècies. El material s’ha mesurat i figurat. S’han completat algunes mesures, i els índexs que les relacionen, d’H. pauciperforata que no constaven en la descripció original de l’espècie. S’ha eixamplat la distribució geogràfica de l’espècie a la península Ibèrica. Es confirma la validesa de l’espècie i es constata, si més no, en allò que respecta al nord de la conca Basco-cantàbrica i l’inici del Cretaci Superior, la relació d’aquesta amb el sud-oest de França.
Mots clau:
Echinoidea, Hyposaleniidae, Hyposalenia pauciperforata, Cenomanià, conca Basco-cantàbrica
The second world record for Hyposalenia pauciperforata Archambeau, Rigollet & Néraudeau, 2015, is published, an equinid of the order Salenioida Delage & Hérouard, 1903, which until now was only known from the upper Cenomanian of Port-des-Barques, in Charente-Maritime (southwest of France). The material studied was collected from the upper-middle Cenomanian, Altamira formation, from the Rabia site, located in the Ceceño district, in the town of Tejo, which belongs to the municipality of Valdáliga (Cantabria, Spain). The accompanying echinoid fauna is identified. The intention of the work is to better understand the Echinoidea class fauna in the Basque-Cantabrian basin and its relation to the nearby basins. The site is small and only temporarily accessible by public works, giving only 10 specimens but with significant biodiversity: 5 species. The material was measured and figured. Some measurements and indexes of H. pauciperforata that were not included in the original description of the species have been completed. The geographical distribution of the species in the Iberian Peninsula has been widened. The validity of the species is confirmed and, at least with respect to the north of the Basque-Cantabrian basin and the beginning of the Upper Cretaceous, its relationship with the southwest of France is confirmed.
Keywords:
Echinoidea, Hyposaleniidae, Hyposalenia pauciperforata, Cenomanian, Basque-Cantabrian Basin.
Marc Escamilla Nacher, Josep Maria Martínez Ahís.......................................................................pp. 172-178
1.04 MB
ABSTRACT
Els estudis de seguiment a llarg termini de les poblacions d’aus són fonamentals per a establir les bases de la conservació i de la gestió. En els entorns urbans, la estreta relació amb l’home és un element adicional al què les aus han d’adaptar-se, motiu pel qual ens plantejem analitzar l’evolució de les poblacions d’aus nidificants de la ciutat de Castelló de la Plana i els factors que condicionen la seua abundància durant 12 anys de seguiment. El treball constata que hi ha una pèrdua de diversitat i d’equitativitat a pesar de l’augment d’espècies reproductores. S’analitzen les tendències de les 24 espècies d’aus nidificants a la ciutat de Castelló de la Plana agrupades en tres conjunts: (1) les que mostren tendència significativa en positiu: tórtora turca (Streptopelia decaocto), garsa (Pica pica), falciot comú (Apus apus) i griva (Turdus viscivorus); (2) les que ho fan en negatiu: teuladí (Passer domesticus), cadernera (Carduelis carduelis), avió comú (Delichon urbicum) i oroneta (Hirundo rustica); i (3) les que es mantenen estables on s’inclouen les 16 restants. Els canvis poblacionals es relacionen amb els següents factors: A. l’increment de massa vegetal als parcs, amb tot el que això comporta (humitat, protecció, espais de cria...); B. els efectes del tractament dels horts adjunts a la ciutat amb biocides; C. la dinàmica poblacional a d’altres àrees del territori espanyol. En aquest treball s’exposa per primera vegada l’evolució recent de les aus urbanes a la ciutat de Castelló de la Plana. Aquestes dades poden servir com a ferramenta de gestió i com a base per a futures comparacions.
Mots clau:
aus urbanes, Streptopelia decaocto, Pica pica, Columba palumbus, Turdus viscivorus, Passer domesticus, Serinus serinus, Carduelis carduelis, Turdus merula, Delichon urbicum, Hirundo rustica, Castelló de la Plana.
Long-term studies of bird populations are fundamental to stablish conservation and management measures. In urban areas, the close relationship with the man is an aditional issue that birds have to confront, therefore we propose to analyze the evolution of breeding birds’ populations in the city of Castelló de la Plana and the factors that affect their abundance during this 12 years. This work determines that there is a loss in biodiversity and equitativity despite the increase in breeding species. the trends of the 24 breeding bird species of Castelló de la Plana are analized in this study, and are grouped in three sets: species that show a positive significant trend: Collared Dove (Streptopelia decaocto), Magpie (Pica pica), Common Swift (Apus apus) and Mistle Thrush (Turdus viscivorus); species that show a negative trend: House Sparrow (Passer domesticus), Goldfinch (Carduelis carduelis), House Martin (Delichon urbicum) and Swallow (Hirundo rustica); and species that are stable, where the remaining 16 are included. The following factors are related to the the population changes: A.The plant mass increase at the green spaces, with all the implications it has (humidity, cover, breeding places...); B. The carry-over efect that has the biocide treatments of the nearby crops; C. The general trends of population dynamics in other areas of Spain. In this study, we show for the first time the recent trends of urban birds in the city of Castellón de la Plana. This data can be valuable as a management tool and be useful as a basis for future comparisions.
Keywords:
Urban birds, Streptopelia decaocto, Pica pica, Columba palumbus, Turdus viscivorus, Passer domesticus, Serinus serinus, Carduelis carduelis, Turdus merula, Delichon urbicum, Hirundo rustica, Castelló de la Plana.
Noves aportacions a la fauna vertebrada de la comarca dels Ports, Castelló
New contributions to the vertebrate fauna of els Ports comarca, Castelló
Ramón Prades Bataller, Ana Llopis Raimundo, Jacinto Cerdà Moles & Carles Fabregat Llueca.............................................pp. 179-189
2.41 MB
ABSTRACT
Es registra per primera vegada, per a la comarca dels Ports (Castelló, Espanya), la presència o reproducció de cinc espècies de vertebrats. Es tracta d’un peix (Gambusia holbrooki), dos rèptils (Mauremys leprosa i Podarcis muralis) i dues aus reproductores (Cinclus cinclus i Pernis apivorus). El peix és una espècie al·lòctona i ha estat, per tant, introduïda. En canvi, els dos rèptils podrien haver estat sempre presents a la zona però haver passat desapercebuts fins al present treball. Finalment, la reproducció confirmada de les aus és deguda a l’expansió natural d’aquestes espècies.
Mots clau:
els Ports, País Valencià, fauna vertebrada, Gambusia holbrooki, Mauremys leprosa, Podarcis muralis, Cinclus cinclus, Pernis apivorus
Five vertebrate species in els Ports region (Castelló province, Spain) are registered for the first time. They are a fish (Gambusia holbrooki), two reptiles (Mauremys leprosa and Podarcis muralis) and two breeding birds (Cinclus cinclus and Pernis apivorus). The fish is an allochthonous species and has therefore been introduced. On the other hand, the two reptiles may have always been present in the area but have gone unnoticed until the present work. Finally, the confirmed breeding of the birds is due to the natural expansion of these species.
Keywords:
els Ports, País Valencià, vertebrate fauna, Gambusia holbrooki, Mauremys leprosa, Podarcis muralis, Cinclus cinclus, Pernis apivorus
Notes breus:
Notes nomenclaturals per al gènere Atropa L. (Solanaceae)
Nomenclatural notes on the genus Atropa L. (Solanaceae)
P. Pablo Ferrer-Gallego, Roberto Roselló, Emilio Laguna, José Gómez & Juan B. Peris.............................................pp. 190-197
646 KB
ABSTRACT
Es designen lectotips per als noms Atropa baetica Willk. i A. ×martiana Font Quer [= A. baetica × A. belladona L.] (Solanaceae) a partir d’un espècimen conservat a l’herbari de Willkomm a COI i d’una il·lustració publicada per Font Quer el 1932, respectivament.
Mots clau:
Atropa, Espanya, híbrid, lectotip, nomenclatura, tipificació
Lectotypes are designated for Atropa baetica Willk. and A. ×martiana Font Quer [= A. baetica × A. belladona L.] (Solanaceae) from a specimen preserved in the Willkomm Herbarium at COI and an illustration published by Font Quer in 1932, respectively.
Keywords:
Atropa, Spain, hybrid, lectotype, nomenclature, typification
Revisions:
Tàxons nous (Animalia) publicats a Nemus
Enric Forner i Valls & Vicent Gual i Ortí............................................pp. 198-202
Tàxons nous (Plantae) publicats a Nemus
P. Pablo Ferrer-Gallego, Roberto Roselló, José Gómez, Emilio Laguna & Juan B. Peris...........................................pp. 202-206
4.04
MB
Josep Quintana Cardona...........................................pàg. 207
541
KB
Ressenyes bibliogràfiques:
Bolets i líquens de la Devesa de l’Albufera de València. Fernando García Alonso et al. 2018.
Emilio Laguna Lumbreras..........................................pp. 208-211
1.25
MB